L’exportació catalana, de rècord en rècord

Els onze primers mesos del 2021, les exportacions catalanes de béns van créixer d’un 22% interanual sobre el mateix període de l’any anterior. Això vol dir que el ritme ha superat el total de l’estat espanyol (amb un augment del 21,2%) i ha tingut més intensitat que el registrat a la zona euro (16,7%). Entre les principals economies europees, les exportacions d’Alemanya van créixer d’un 13,8%; les de França, d’un 14,9%; i les d’Itàlia, d’un 18,4%. I fora de la UE, les del Regne Unit van pujar d’un 8,3% interanual; les dels Estats Units, d’un 23,4%; les de la Xina, d’un 21,8%, i les del Japó, d’un 21,9%. Segons aquestes dades de Statista i la Secretaria d’Estat de Comerç espanyola, Catalunya, en ritme de creixement, passaria per sobre dels principals països europeus i per sota dels EUA.

Probablement, ho certificarem el mes vinent, quan es tanqui el desembre: l’exportació haurà estat una de les magnituds de la nostra economia que haurà tingut més bon comportament el segon any de la pandèmia. Segons la Secretaria de Comerç espanyola, les exportacions catalanes foren el 25,6% del total exportat per tot l’estat espanyol, seguides de les de la Madrid, amb unes exportacions del 12,3% del total.

De totes maneres, d’ençà del mes de juny, quan el creixement acumulat va tocar sostre, amb un ritme del 28,2% a Catalunya, les taxes s’han anat alentint fins al 22% del novembre, arran de les dificultats que ha tingut la indústria –de les quals hem parlat a bastament aquests últims mesos– i de la menor incidència de les exportacions càrnies a la Xina (porc) aquests darrers mesos. Sigui com vulgui, com hem vist amb la comparació internacional, els factors principals que han afectat les nostres exportacions han estat generals.

Fins ara hem fet les comparacions amb l’any 2020, que no va ser bo, perquè les exportacions van caure més del 10% a Catalunya. Per tant, les comparacions correctes les hem de fer amb el 2019, quan vam tenir un rècord d’exportacions. Doncs bé, la situació es presenta molt favorable. Fins el mes de novembre, el creixement sobre el mateix període del 2019 era del 8%. I hi ha una dada espectacular: ja hem exportat una xifra equivalent a tot el 2019, més de 73.800 milions d’euros. És a dir, haurem tancat el 2021 amb un nou rècord exportador, com ja hem anat recollint en les píndoles mes a mes.

Malauradament, no disposarem de dades més detallades, que publica l’Idescat, fins demà passat, dia 26, per la qual cosa ens haurem de centrar en els tres principals sectors exportadors que publica el govern espanyol, és a dir, el químic, el de béns d’equipament i l’alimentació. Val a dir que entre tots tres sectors abasten el 61% de les exportacions catalanes, una concentració força important i que creix, perquè el 2019 aplegaven el 58%. El químic, amb gairebé el 30% del total, és el que més creix de tots tres, conjuntament amb l’alimentari.

Com a complement, avui la Secretaria de Comerç espanyola ha fet pública l’enquesta de conjuntura de l’exportació, corresponent al quart trimestre del 2021. Dissortadament, no ho detalla per comunitats, però crec que en aquest cas les respostes de tots els empresaris de l’estat espanyol no han de diferir gaire de les que s’han fet aquí.

Per mi, la part més interessant és el primer punt, que diu que la percepció del comportament de la cartera de comandes d’exportació al trimestre presenta un valor positiu, superior al del trimestre anterior. Això vol dir que la demanda continua estirant. Ara, malgrat aquesta apreciació, les expectatives de les empreses no són tan positives com el trimestre previ, tant amb vista a tres mesos com per als dotze mesos vinents. Ben segur que aquesta aparent contradicció té a veure amb les dues respostes que vénen a continuació. Les previsions a l’alça són la percepció dominant en l’evolució de preus, en gairebé la meitat dels empresaris; en canvi, en els marges d’exportació predomina la previsió a la baixa, en una proporció semblant a l’anterior. Més comandes i menys negoci, en definitiva.

Si la demanda és valorada com el factor més positiu, el preu de les matèries primeres és el factor més esmentat per la incidència negativa (85,5%), seguit del preu del petroli, al qual al·ludeixen el 72,9% dels empresaris. En definitiva, sembla que els preus són el factor decisiu en l’estat d’ànim més pessimista dels exportadors.

Tanmateix, cal dir que sembla que alguna cosa va canviant en un dels problemes que més han afectat la indústria aquests últims mesos: els retards en les trameses. Aquest matí s’ha sabut l’avanç del mes de gener de les opinions dels directors de compres (PMI). I la dada més important de la zona euro indica una baixada de certa importància del sector de serveis per la variant òmicron, i una recuperació de la indústria. El creixement econòmic del sector manufacturer es va accelerar al ritme màxim d’ençà de l’agost de l’any passat. Tot i que els problemes de mà d’obra van alentir la producció en algunes fàbriques, les dificultats de subministrament es van moderar, cosa que va ajudar a reforçar la producció en un gran nombre d’empreses. També s’informa de menys escassetat d’articles i d’indicis de millora de les demores en els enviaments. Al gener, conclou, “es va registrar un creixement als principals sectors manufacturers, i va ser el segon mes consecutiu d’augment de la producció al sector de l’automoció”. Vet aquí, doncs, una notícia esperançadora.

Hem començat parlant d’exportacions al novembre i hem acabat parlant de la indústria al gener, passant per les impressions dels exportadors amb vista als mesos vinents. Per mi és molt important això que apunten els PMI d’avui, perquè pot, si no canviar, sí matisar l’estat d’ànim dels exportadors i fer que en millorin les previsions. Però, tornant al punt central, aquí, a Catalunya, falta un mes per a tancar l’any en les exportacions, i ara sí: ara ja podem avançar amb total seguretat que hauran estat de rècord històric, en un any que no ha estat pas fàcil per a ningú.