Cops baixos al TC en plena deliberació sobre el Primer d’Octubre

Ara que ha de culminar al Tribunal Constitucional espanyol la gran conspiració de togues contra l’independentisme, s’ha destapat la capsa dels trons. I allò que havia de ser un procediment aparentment impol·lut per a presentar-se amb la cara ben neta davant la justícia internacional, a Estrasburg o a Luxemburg, per a demostrar que no hi ha hagut persecució política ni vulneracions de drets contra els independentistes, s’ha acabat empastifant. Els magistrats del ple del TC havien mirat d’encarar la resolució dels recursos d’empara dels presos polítics contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol amb unanimitat, i es van afanyar a arraconar el jutge Antonio Narváez i el seu anti-independentisme desfermat tot presentant-lo com una poma podrida. Qui va pressionar més per a apartar-lo fou Cándido Conde-Pumpido, del sector anomenat “progressista”. Però ara és ell qui es troba sota sospita, recusat per Gonzalo Boye en representació del president Puigdemont i pels presos polítics de manera imminent. Perquè va fer el mateix que Narváez, és a dir, desqualificar públicament els dirigents independentistes just quan començava el procés judicial contra ells. Però la diferència és que Conde-Pumpido és el coordinador dels recursos sobre l’1-O, i ja ha estat ponent de dues sentències, la de Meritxell Borràs i la de Carles Mundó. I ho ha fet amb les mans brutes.

Conde-Pumpido, ex-fiscal general de l’estat i en l’òrbita socialista, fou qui més va pressionar perquè Narváez s’apartés de les deliberacions sobre els recursos dels presos i els exiliats, i va ser recusat per haver dit, la tardor del 2017, que el Primer d’Octubre fou un cop d’estat encobert, “molt més greu, per les conseqüències, que no pas el 23-F”. Tenir un magistrat que diu això, i moltes més coses, al plenari que desestima els recursos sobre aquesta causa, quan és ben clar que aniran a parar a Estrasburg, és una pèssima carta de presentació a les instàncies judicials europees.

Però el sector anomenat “conservador”, o si més no uns quants d’aquells que en formen part, no va pair-ho bé. I des del tribunal es van filtrar el 3 de març al portal Libertad Digital unes declaracions que Conde-Pumpido va fer el novembre del 2017 en què criticava els presos i els exiliats per haver impulsat el referèndum, per haver volgut fer valer la legitimitat democràtica en contraposició amb la legislació espanyola i, tot alineant-se amb el fiscal José Manuel Maza i la querella que acabava de presentar, assenyalava els delictes de rebel·lió, sedició i malversació. El fet rellevant no és tan sols la filtració d’aquestes declaracions, sinó que algú dins el TC les hagués desat durant més de tres anys tot esperant el moment oportú per a esbombar-les.

Maniobres filtrades

Una filtració acompanyada de missatges enverinats. “Hi ha una gran preocupació per la possible recusació de Conde-Pumpido”, deixaven anar unes “fonts de l’entorn del TC” el dia 3 de març, quan allò que propiciaven precisament era que hi hagués una recusació, com ha acabat passant. Unes fonts que li recorden el “zel i rigor” que va aplicar quan va fer apartar Narváez.

Però no sembla que passin comptes per aquest cas i prou amb Conde-Pumpido. Perquè aquests darrers tres anys hi ha hagut una alta tensió dins el TC mentre durava tota la fase d’instrucció del judici contra el procés i se n’havia de fer pública la sentència. La tardor del 2019, poc abans de la publicació de la sentència, hi va haver una altra filtració explosiva del tribunal; fou una maniobra per a mirar de deixar via lliure a Manuel Marchena perquè pogués dictar sentència (i condemna) tranquil·lament. Perquè van esbombar l’esborrany de la sentència del TC que havia enllestit Conde-Pumpido sobre un precedent important per al judici contra l’1-O, que era el cas Aturem el parlament. Conde-Pumpido estava a punt de donar l’empara als condemnats per la manifestació i els incidents davant el parlament el 2011, que van recórrer al TC contra una sentència dictada precisament per Marchena, que aplicava la doctrina de la “violència ambiental”. La filtració a la premsa espanyola d’aquell esborrany va fer efecte, perquè la sentència es va aturar i encara ara no s’ha publicat.

I encara més: la batalla interna al TC va propiciar una altra filtració bomba, la de l’estratègia concertada, i promoguda, segons sembla, per Conde-Pumpido, per a acceptar a tràmit tots els recursos d’empara que anessin presentant els presos polítics per violacions de drets fonamentals durant la fase d’instrucció, abans del judici. Una maniobra que tenia el propòsit d’encallar-los i d’impedir que arribessin al Tribunal d’Estrasburg massa aviat.

Una bomba de rellotgeria contra Conde-Pumpido

El cas és que les declaracions publicades ara de Conde-Pumpido contra els dirigents independentistes foren públiques, en un acte al congrés espanyol sobre el 40è aniversari de l’entrada de l’estat espanyol al Consell d’Europa (vegeu-ne el vídeo íntegre). Però van passar pràcticament inadvertides. Era el 23 de novembre, quan encara no feia ni un mes que havien empresonat mig govern. Ell, magistrat del TC, ja sabia, ho havia de saber, que aquella causa judicial acabaria algun dia a les seves mans. Però tanmateix es va deixar endur i va declarar coses que són greus perquè trenquen la imparcialitat que s’ha d’exigir a un magistrat sobre el cas en què s’ha de pronunciar. Deia dels presoners i els exiliats que “se situen al marge del dret” perquè “agiten la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”. I encara concretava que no eren pas “grups marginals, sinó [responsables] còmodament instal·lats al capdavant de les institucions democràtiques”.

Deia que “s’havien alçat contra la sobirania nacional que rau en el poble espanyol convocant una fracció del poble català”, i la referència a aquest verb és significativa, perquè en el codi penal espanyol delimita els delictes de rebel·lió i de sedició. Però és que, a més, Conde-Pumpido va avançar-se quan va considerar que els fets constituïen un delicte de malversació: “[Els dirigents independentistes] disposen de la preeminència dels mitjans i els instruments que els proporciona el marc constitucional mateix per a garantir l’autogovern de la seva comunitat, inclosa la disposició de quantitats rellevants de diner públic.”

Tot s’hi valia

Conde-Pumpido fent totes aquestes declaracions, Narváez dient allò del 23-F… Magistrats del Tribunal Constitucional espanyol deixats anar. Perquè aquella tardor la set de venjança era tan gran que anaven desbocats, i van anar tan lluny com van poder, amb la presó preventiva, l’acusació per rebel·lió per a liquidar-los políticament, i la querella del fiscal Maza (Más dura será la caída, no van tenir cura ni del nom de l’arxiu) anava tan passada de voltes que va generar la principal vulneració de drets contra els presos i els exiliats, la del jutge natural, perquè Maza allà ja deia explícitament que convenia que l’Audiència espanyola o el Suprem es fessin càrrec de la causa, i no pas el TSJC ni cap jutge de Catalunya perquè no se’n refiava, perquè podien estar contaminats de l’ambient polític que s’hi respirava. I així es va fer. Tot un atemptat contra el dret fonamental del jutge natural que ha acabat significant el rebuig de l’extradició de Lluís Puig per part de Bèlgica i que està a punt d’entrar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Però Boye ha indicat uns quants motius més de recusació de Conde-Pumpido, com el fet que, com a fiscal general de l’estat, fos el responsable de designar la majoria dels fiscals que s’han fet càrrec de les acusacions en la causa contra el procés. I que tingui un lligam d’amistat declarat amb el fiscal Javier Zaragoza. I, fins i tot, que fos ell qui, segons informacions publicades a la premsa espanyola, pressionés Pedro Sánchez perquè el govern espanyol es fes càrrec de la despesa de la defensa del jutge Pablo Llarena quan els exiliats el van denunciar a un jutjat de Bèlgica per haver vulnerat la seva presumpció d’innocència.

Conde-Pumpido es troba ara entre dos focs: el dels seus enemics dins el Tribunal Constitucional espanyol i (de moment) el de la defensa dels exiliats i dels presos polítics. Què farà? S’apartarà de la causa com es va veure forçat a fer Narváez? Sigui quina sigui la decisió que prengui, ja no s’escapa del desprestigi ni de l’escàndol, ni ell ni el TC. Perquè ja hi ha dues sentències dictades, les de Borràs i Mundó, desestimant l’empara que demanaven; redactades per ell mateix, tot sabent que un dia de fa més de tres anys va dir allò que va dir, i que té uns lligams amb els fiscals de la causa contra l’1-O i especialment amb Javier Zaragoza que l’inhabilitaven.

A l’aguait

De moment, el moviment que ha fet Gonzalo Boye presentant la recusació aquesta setmana ha tingut un efecte immediat. Perquè el TC, que tenia plenari, va fer les acostumades filtracions de les decisions que prendria a diaris i agències de notícies espanyols. Entre aquestes decisions havien de fer pública la sentència contra el recurs d’empara de Puigdemont i de Comín contra la decisió del jutge del Suprem, Pablo Llarena, el gener del 2020, de mantenir l’ordre de detenció estatal contra ells tot i haver estat reconeguts plenament com a eurodiputats. La sentència filtrada, és clar, era contrària al recurs de Puigdemont. I el ponent era ni més ni menys que Conde-Pumpido. I fou així que a començament de setmana la premsa espanyola (i la catalana) n’anava ben plena. Boye esperava, restava a l’aguait. Perquè havia vist la bomba filtrada a Libertad Digital feia un parell de setmanes. I perquè sabia que el TC havia d’admetre de manera imminent un altre recurs de Puigdemont, semblant, però aquesta vegada contra el manteniment de l’euroordre contra ell, tot i tenir la immunitat d’eurodiputat.

Dimecres li van notificar l’admissió a tràmit d’aquest recurs i la designació, una altra vegada, de Conde-Pumpido com a ponent. L’advocat va moure fitxa a l’instant i va afanyar-se a recusar el magistrat per aquelles declaracions i per tots els lligams que té amb els fiscals i amb Llarena, tot demanant que s’apartés no tan sols de la deliberació d’aquest recurs sinó de tots aquells que tinguessin a veure amb la sentència del Suprem contra el procés o se’n derivessin. I s’ha acabat la setmana sense haver sabut res d’aquella sentència filtrada contra l’altre recurs de Puigdemont. Qui gosarà dins del TC publicar-la ara, per més que l’haguessin filtrat, si l’ha redactada Conde-Pumpido? Qui gosarà, ara que saben que, arran de la recusació, el president Puigdemont tindria encara més munició per a anar al Tribunal de Drets Humans o al TJUE? I més encara: si la setmana entrant, tal com ha avançat VilaWeb, els presos polítics recusen en bloc Conde-Pumpido, les deliberacions sobre els recursos del Primer d’Octubre s’han d’aturar fins que no resolguin la situació del magistrat. I prenguin la decisió que prenguin, el procediment ja no semblarà tan impol·lut com pretenien. El plenari del TC serà aquests dies una olla de pressió.