12.04.2024 - 20:25
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i les diputades dels comuns i la CUP Susana Segovia i Laura Vega han considerat com una “amenaça” a totes les dones víctimes de masclisme la querella presentada per Junts contra els tres experts que van elaborar l’informe encarregat pel parlament per la denúncia de l’ex-diputada Cristina Casol. L’advocada, la treballadora social i el psicòleg que van elaborar l’informe, que va detectar cert ambient masclista al grup parlamentari, han declarat al jutjat com a investigats per injúries. Polítics, companys i la mateixa Casol s’han concentrat davant la Ciutat de la Justícia per donar-los suport.
Els tres tècnics només han respost a preguntes de les seves defenses i del magistrat instructor. Segons fonts jurídiques, han defensat la professionalitat i imparcialitat de l’informe, que va mantenir la confidencialitat, tot i que es va acabar filtrant a la premsa. Han explicat que totes les conclusions van ser consensuades pels tres, que es va fer sense cap intencionalitat política i que va seguir la metodologia habitual d’informes similars, i avalat i emparat pel protocol del Parlament. No obstant això, aquest era el primer informe que es feia per un cas de suposat assetjament al parlament.
Junts considera que l’informe que va fer l’associació Intress, que va guanyar la licitació del parlament, és esbiaixat, sense fonament i amb conclusions greument ofensives. En aplicació del protocol del Parlament contra l’assetjament, l’informe assenyala que no hi ha fets provats que determinin que Casol ha patit discriminació, però assenyala actituds masclistes al grup de Junts. El partit creu que s’han vulnerat els seus drets sense que s’hagi pogut defensar. A més, diuen que l’informe havia de ser confidencial i hi veuen “intencionalitat política”.
Després de la investigació, Casol va ser expulsada tant del partit com del grup parlamentari, però no va renunciar al seu escó i va acabar la legislatura com a diputada no adscrita. La diputada va denunciar el seu grup parlamentari el novembre passat. Casol, número 2 per Lleida a les eleccions del 2021, va acudir a l’Oficina d’Igualtat del Parlament per denunciar un presumpte cas d’assetjament per raó de gènere. La cambra va activar el protocol d’igualtat, i es va obrir una investigació per part de l’associació Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress), que va guanyar la licitació convocada pel Parlament per dur aquests casos.
Al gener l’Oficina d’Igualtat del parlament va arxivar la denúncia concloent que “no hi ha cap fet provat” i, per tant, no va proposar cap actuació. Immediatament, JxCat va querellar-se contra l’advocada, la treballadora social i el psicòleg contractats per Intress que van elaborar l’informe. Hi ha una segona denúncia al parlament per assetjament per qüestió de gènere. La també fins ara diputada de Junts i secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, va dir públicament en el marc del ple de les dones que havia patit assetjament i abús de poder per part de companys de partit. Això no obstant, arran de la querella de JxCat contra Intress, aquesta associació ha hagut de parar l’elaboració de l’informe sobre el cas de Madaula. A més, el fet d’acabar-se la legislatura precipitadament i que Madaula no formi part de les llistes de JxCat pot dificultar que es reprengui l’informe més endavant.
Crítiques a JxCat
L’advocat de dues de les querellades, Eduardo Cáliz, ha dit que la querella de JxCat “no té cap fonament jurídic”, sinó una única intenció coactiva, i creu que s’haurà d’arxivar aviat. L’altra advocada, Sònia Ricondo, ha dit que aquest tipus de querelles és un “instrument habitual d’agressors i institucions que volen amagar les agressions, coartar la llibertat de les víctimes a denunciar lliurement i intimidar futures víctimes”. La mateixa Casol ha volgut donar suport als tècnics querellats i ha considerat el cas com un “clar exemple de revictimització”, cosa que considera un “error” del protocol. Per això, demana més garanties per a les dones que denuncien i una millor detecció dels casos. La diputada s’ha mostrat “desconcertada, disgustada, enfadada i enrabiada” per la situació, que just ara l’està fent patir més. Fins i tot ha dit que se sent culpable pel fet que els tècnics hagin de declarar al jutjat. Per això, considera “trist” que la querella vagi just en el sentit contrari de la “reparació”.
