Experts europeus en memòria històrica alerten que el franquisme encara és viu

L’existència de la Fundación Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vice-secretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, avisant Puigdemont que podria acabar com l’ex-president de la Generalitat Lluís Companys, centren l’interès d’alguns experts en memòria històrica. ‘És un mal judici a fer. No és responsable parlar sobre execucions en una democràcia’, diu el president de la plataforma europea Memòria i Consciència, Göran Lindblad.

Coincidint amb una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per a omplir els carrers de Madrid el dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica recalquen la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles però, per contra, no tinguin lloc ni al carrer ni a la política.

Stéphane Michonneau, professor d’història contemporània i especialista en història d’Espanya afirma que ‘els adeptes al franquisme encara no han desaparegut totalment’ i que ‘la memòria del franquisme, d’alguna manera, encara és viva’. En la mateixa línia, l’eurodiputat búlgar Andrey Kovatchev, del Partit Popular Europeu, indica que els símbols de règims totalitaris ‘s’haurien de prohibir’ i no haurien de ser part d’una ‘societat democràtica’. ‘La prohibició hauria de ser un element important per a la reconciliació nacional amb la història’, apunta.

En relació amb les declaracions de Pablo Casado, Kovatchev assenyala que és responsabilitat dels països democràtics ‘pronunciar-se pels valors del Consell d’Europa’. ‘Mai hauríem de repetir el que va succeir durant les dictadures, diu. Per la seva banda, Lindblad explica que cap país, al marge de Sud-àfrica, ha estat capaç de tractar de manera ‘amigable’ amb el seu passat obscur. ‘Sempre hi ha problemes quan no s’ha gestionat de manera adequada un passat totalitari’, afirma.

Michonneau indica que a Espanya el règim de la transició no ho ha solucionat, tot i que explica que els catalans van viure el franquisme de manera ‘diferent’ dels espanyols. ‘A Catalunya es viu el franquisme com un parèntesi,’ reflexiona. ‘L’existència de la Generalitat durant els anys trenta, i avui en dia, dóna als catalans un sentit de continuïtat entre la història democràtica dels anys trenta i l’actualitat,’ cita com a exemple. A més, afirma que mentre a Catalunya es va tallar amb el franquisme molt ràpidament, a la resta de l’estat espanyol encara queden aspectes del règim als carrers. ‘A Madrid fa molt poc que es parla de treure els noms franquistes dels carrers,’ assenyala. En aquest sentit, diu, no el sorprèn que es puguin veure algunes banderes franquistes en manifestacions com les dels darrers dies.

Per la seva banda, Kovatchev indica que és important que la memòria de les dictadures sigui preservada als centres educatius però no als espais públics. En aquest sentit, el búlgar destaca la importància d’aprendre la història nacional per evitar possibles repeticions. ‘És molt important que les noves generacions aprenguin a les escoles la veritat de la seva història. Només així seran immunes a la repetició d’aquesta part obscura de la història europea,’ afirma.

A diferència de Kovatchev, Lindblad defensa que qualsevol idea política ha de poder expressar-se als carrers, però matisa que aquelles accions que puguin ferir o ofendre familiars o víctimes dels règims totalitaris no haurien de ser permeses. ‘És una balança entre tenir una legislació que prohibeixi aquesta mena de comportament però que alhora permeti que cada grup pugui expressar les seves idees,’ explica el president de la plataforma Memòria i Consciència. ‘És important per a les víctimes del franquisme i per a les seves famílies que les autoritats tractin amb els culpables i facin justícia,‘ afirma Lindblad. Tot i això, no dubta a afirmar que Espanya, com molts altres estats, no ha estat capaç de tractar de manera adequada el seu passat totalitari.