15.12.2019 - 09:54
|
Actualització: 16.12.2019 - 20:50
Els escons independentistes buits de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín a l’Eurocambra presenten un cas ‘extremadament difícil’ als tribunals de la Unió Europea per la ‘sensibilitat política’ que l’envolta. És la lectura de dos experts en dret europeu i immunitat europarlamentària entrevistats per l’ACN. Tots dos consideren que la sentència imminent del tribunal de Luxemburg tindrà repercussions més enllà de l’afer català, especialment en el sistema electoral del Parlament Europeu. D’una altra banda, un dels dos veu ‘legalment correcte’ tombar la condemna a Junqueras si es confirma l’opinió de l’Advocat General, mentre que l’altre creu que la Comissió Europea hauria de cridar l’atenció a l’estat espanyol en cas d’incompliment si el dictamen és molt clar.
El Tribunal de Justícia de la UE ha de decidir dijous si Junqueras tenia condició d’eurodiputat i immunitat just després de les eleccions europees i si el Tribunal Suprem espanyol estava obligat a alliberar-lo per a jurar la constitució i assumir el mandat com a membre del Parlament Europeu.
El professor de Dret Constitucional Comparat de la Universitat de Maastrich Sascha Hardt, assegura que el tribunal és ‘molt independent’, però reconeix que també és ‘conscient políticament’ i que, per això, intentarà trobar un ‘delicat equilibri’.
‘Estic segur que el TJUE sent la pressió política en aquest cas’, declara. Per la seva banda, el professor de dret europeu de la Universitat d’Anvers i la Universitat de Nimega Henri de Waele, també creu que el TJUE provarà de mantenir-se ‘com més diplomàtic millor’ i prendre una decisió ‘equilibrada’ però que no podrà ‘satisfer tothom’.
Una sentència desfavorable pot ‘decebre la gent de Catalunya, que és força europeista’ i perdria ‘legitimitat’ a les regions que puguin sentir que el TJUE s’ha escorat massa en favor dels estats. Per contra, De Waele creu que donar la raó a Junqueras podria molestar algunes capitals amb problemes semblants als de Madrid.
Trobar un punt mitjà
Els experts coincideixen a assenyalar que el TJUE intentarà trobar un ‘punt mitjà’ entre la solució de l’Advocat General i la que defensa l’estat espanyol. Hardt veu ‘poc probable’ una sentència totalment ‘dòcil’ per a Espanya negant la condició d’eurodiputat i la immunitat a Junqueras, a més de no prendre partit sobre l’alliberament. Assegura que una sentència completament negativa no resoldria els ‘problemes detectats’ entorn de les eleccions europees.
Si bé insisteix que són meres especulacions, espera que el tribunal resoldrà en algun d’aquests sentits: o segueix l’Advocat General afirmant que Junqueras tenia immunitat abans del 2 de juliol però no es pronuncia sobre la qüestió ‘sensible’ dels requeriments addicionals o bé diu que el mandat i la immunitat comencen amb la primera sessió del 2 de juliol però que el jurament de la constitució no en pot condicionar l’accés.
‘Això deixaria oberta la qüestió de si les autoritats espanyoles haurien d’haver demanat a l’Eurocambra l’aixecament de la immunitat després del 2 de juliol’, apunta aquest especialista en immunitat europarlamentària a propòsit de la sentència del judici contra el procés.
També de Waele pensa que el TJUE intentarà trobar un ‘equilibri’ o ser ‘ambigu’ per a deixar cert marge a l’estat espanyol, per exemple, dient que Junqueras era eurodiputat però que Espanya podia imposar ‘limitacions proporcionades’ a la immunitat.
A diferència de l’Advocat General, de Waele no creu que el TJUE doni la competència exclusiva al Parlament Europeu per a decidir sobre la immunitat. ‘Es podria sentir com una revolució constitucional massa en favor de la UE i en detriment dels estats membre’, opina.
L’escull de la constitució
El jurament de la constitució espanyola com a requisit obligatori per a adquirir el mandat d’eurodiputat a l’estat espanyol és l’elefant a la sala d’aquest cas. El Suprem va esquivar aquesta qüestió en les preguntes que trasllada a Luxemburg, però és un element destacat en l’evolució dels fets i per això l’Advocat General l’entra a valorar.
Hardt creu que el lletrat té ‘molta raó’ quan afirma que l’obligació de jurar la constitució espanyola és contrària a ‘la mateixa idea del sufragi universal directe’. De Waele tampoc considera que el TJUE estigui ‘disposat’ a dir que no es pot ser eurodiputat si no es jura la constitució. ‘La llei europea no funciona així’, remarca. Tot i això, veu probable que el TJUE digui a l’estat espanyol que pot mantenir aquesta pràctica mentre sigui ‘purament simbòlica’ i sense ‘valor vinculant’.
Què passarà amb Junqueras?
Hardt és del parer que, encara que el TJUE reconegui la immunitat de Junqueras, serà el Suprem qui en decideixi les conseqüències. Ara, Hardt avisa que si el TJUE segueix l’Advocat General confirmant que Junqueras potencialment tenia immunitat el 14 d’octubre, quan va ser condemnat, seria ‘lògic’ i ‘legalment correcte’ de tombar la sentència del judici contra el procés per a ell. Tanmateix, dubta si el Suprem faria aquest pas.
Segons De Waele, si el TJUE dóna cap instrucció perquè es revisi la condemna i Espanya no actua en conseqüència, la Comissió Europea ‘hauria de sentir-se responsable i cridar l’atenció’ a les autoritats espanyoles.
Impacte col·lateral per a Puigdemont
Tanmateix, Puigdemont i Comín tampoc no han pogut ocupar l’escó a l’Eurocambra i tenen pendent una demanda al Tribunal General de la UE contra l’Eurocambra reclamant aquest reconeixement.
Però la decisió del TJUE sobre el cas de Junqueras pot tenir un impacte en el de Puigdemont i Comín si es pronuncia sobre el moment en què s’adquireix la condició d’eurodiputat.
Precisament el vincle amb Puigdemont és un dels aspectes que Hardt veu més complicats per al TJUE en el cas de Junqueras i assegura que tindrà present aquesta connexió. ‘Les repercussions i la sensibilitat política, especialment en el cas de Puigdemont, ho fan extremadament difícil per al tribunal’, avisa.
De Waele avisa que si el TJUE és ambigu en la sentència sobre Junqueras, el Tribunal General es pot sentir ‘còmode’ per a refusar la demanda del president i deixar que el TJUE resolgui en última instància el cas. Però encara que el dictamen de dijous sigui molt clar, dubta de si el Parlament Europeu ‘se sentirà immediatament inclinat a revisar la llista d’electes’. Per contra, Hardt considera que, si el TJUE conclou clarament que el mandat el donen les urnes i no la llista que envien els estats, s’aplicaria també al cas de Puigdemont i Comín.
Implicació per a la UE
Henri de Waele assegura que el cas va ‘més enllà del context purament català’ i que la sentència anirà a parar als llibres de dret de la UE sobre la legislació electoral.
Els comicis europeus es regeixen per una acta electoral del 1976 que marca les regles del joc general però que deixa, en gran part, als estats membres de la UE la competència d’organitzar els comicis. La protecció dels eurodiputats també és lligada al règim d’immunitats de cada país.
‘El sistema d’immunitat del Parlament Europeu no és unificat’, remarca Hardt. És a dir, que cada eurodiputat gaudeix de la immunitat que tindria al seu estat i, per tant, hi ha una protecció desigual.
Per això Sascha Hardt assenyala com un altre dels elements més interessants i paradoxals d’aquest cas el fet que el problema només existeixi perquè la constitució espanyola atorga ‘una àmplia immunitat’ als seus eurodiputats. Segons ell, si Junqueras hagués estat elegit als Països Baixos, no podria reclamar cap immunitat perquè allà aquesta protecció és molt limitada.
En aquest sentit, Henri de Waele espera una sentència ‘trencadora’ perquè aclarirà què té prioritat: el poder dels estats per a organitzar les eleccions europees o els drets com a ‘ciutadà europeu’. ‘És una qüestió de divisió de poders entre la UE i els estats membres’, matisa.
Porta oberta a una reforma
Poques setmanes abans de la sentència, el president del Parlament Europeu va anticipar les conseqüències de la decisió del TJUE obrint la porta a una reforma del sistema electoral europeu. David Sassoli ha proposat d’impulsar una ‘llei electoral europea comuna’ per la qual els membres del Parlament Europeu siguin elegits amb ‘les mateixes regles’.
‘Això seria genial i un exercici en democràcia que podria permetre que les nostres institucions siguin més representatives encara’, va afirmar, tot i que l’Eurocambra ha defensat l’statu quo actual als tribunals.
