02.06.2023 - 13:29
|
Actualització: 02.06.2023 - 16:26
Uns quants advocats especialistes en drets humans han dit aquest matí al Parlament de Catalunya que l’espionatge amb el programari Pegasus a polítics, activistes, periodistes i advocats per part de l’estat espanyol era completament desproporcionat i vulnerava els drets fonamentals dels afectats, els del seu entorn i, més àmpliament, els drets de la dissidència social i política. Àlex Solà i Laia Serra, de la comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i Sònia Olivella i Cèlia Carbonell, del centre per la defensa dels drets humans Irídia, han criticat també la manca d’un control judicial i extern més efectiu sobre aquest tipus d’espionatge i la falta de transparència posterior per part de l’estat espanyol.
En una doble compareixença a la comissió d’investigació del Catalangate, tots quatre lletrats han opinat que la legislació espanyola és molt poc garantista en la qüestió del ciberespionatge, i que el cas hauria pogut vulnerar la mateixa legislació espanyola, a banda dels tractats internacionals.
Solà ha explicat que la confidencialitat entre advocat i client no és un privilegi de l’advocat, sinó un dret civil de l’investigat i la garantia del seu dret de defensa. En cap cas es pot vulnerar, i la legislació espanyola només preveu excepcions en el cas que un advocat i un terrorista estiguin parlant de possibles nous atemptats. És per això que ha recordat que la confiança entre client i advocat és clau i la jurisprudència europea estableix que l’investigat no pot tenir cap sospita que la seva conversa pot ser gravada. Alhora, ha dit que aquesta garantia tan sols es pot vulnerar si hi ha una legislació clara, si hi ha una autorització judicial prèvia i si l’espionatge està clarament justificat i és proporcional.
Solà també ha recordat que el CNI no pot investigar delictes, sinó que el seu rol es limita a investigacions prospectives d’altres tipus. En aquest sentit, ha dit que encara que un magistrat del Tribunal Suprem espanyol autoritzés l’espionatge del CNI a independentistes catalans, la pràctica no estaria emmarcada en un procediment judicial. En resposta a preguntes dels diputats, Solà també ha assegurat que en cap cas estaria justificat que el CNI espiés les converses d’un advocat amb el seu client, i ha afegit que el CNI tan sols pot espiar si hi ha la intervenció d’una potència estrangera, no pas si hi ha dissidència política o social interna.
En aquest mateix sentit, Solà ha criticat que sigui tan sols el director del CNI qui ordeni aquest espionatge i un sol magistrat del Suprem qui l’autoritzi, sense cap altra supervisió externa.
Per la seva banda, Laia Serra ha centrat el focus a denunciar que aquest espionatge es va fer mitjançant eines tecnològiques d’empreses privades, amb seu fora d’Europa, que han tingut accés a la vida privada de desenes de persones. Per això, ha lamentat que els estats de la Unió Europea no tinguin un sistema prou robust per afrontar aquesta mena de situacions. Així, per exemple, ha criticat que la llei de contractació pública o la de protecció de dades facin excepcions en l’àmbit de la transparència quan es tracta de matèries relacionades amb la seguretat nacional, una exempció que considera molt ambigua.
Serra també ha criticat el defensor del poble espanyol per avalar amb un breu document que l’espionatge del CNI va complir els requisits legals, tot i que no se n’han donat detalls públicament. També ha recordat que cap organisme independent ha pogut investigar el cas a fons, que el Congrés espanyol no n’ha fet cap comissió d’investigació i que els afectats tenen causes judicials en jutjats diversos, cadascun dels quals té criteris diferents.
Serra, alhora, ha recordat que hi ha nombrosos pronunciaments de la Unió Europea i del Consell d’Europa en contra d’aquest tipus de cas i ha demanat que es faci una anàlisi qualitativa de la legislació espanyola i europea per a millorar la protecció de la intimitat.
Olivella ha emmarcat el ‘Catalangate’ en un àmbit més global de repressió de la dissidència política, tant en l’àmbit espanyol com en l’àmbit internacional. Així, ha criticat que en nom de la suposada seguretat nacional es doni “carta blanca” als serveis secrets per espiar a ciutadans.
Carbonell, per la seva banda, ha dit que, segons els estàndards internacionals, cap dels afectats pel cas hauria d’haver estat espiat pel CNI. L’advocada ha explicat que aquesta mena de programari afecta no tan sols la víctima directa, sinó també el seu entorn i tots els activistes que fan feines similars. Per això, ha explicat que moltes entitats han canviat la seva manera de funcionar internament per evitar infiltracions i espionatges, i han canviat els protocols de reunions, comunicacions i relacions, arribant fins i tot a l’autocensura, cosa que vulnera el dret a la llibertat d’associació, a la intimitat i el dret de defensa.
Per tot això, considera escandalós que públicament no se sàpiga res més de l’espionatge des que el va fer públic Citizenlab fa més d’un any, i ha dit que cal una reforma legislativa per augmentar el control previ i a posteriori. També ha instat Europa a tenir més control sobre l’ús d’aquestes tecnologies.
Incompareixences de Rajoy, Soraya, Millo i Gay
Els tres partits independentistes presents a les compareixences, ERC, Junts i la CUP, han criticat l’estat espanyol per l’espionatge, la falta de control sobre el cas i la manca de transparència del govern. L’únic diputat present no independentista, Jordi Terrades, del PSC, s’ha limitat a preguntar als compareixents en quins casos veurien raonable la intercepció de comunicacions.
En la sessió d’aquest divendres també estaven citats a comparèixer l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy, l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i els ex-delegats del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i Eugènia Gay. Tots, excepte Millo, han excusat la seva presència. ERC, Junts i la CUP n’han lamentat l’absència, com sol ser habitual en els càrrecs del govern espanyol en compareixences sobre el Catalangate, i han decidit que se’ls tornarà a citar amb l’advertiment que, en cas no fer-ho, seran denunciats a la fiscalia. Gay, en particular, ha estat el principal blanc de les crítiques de les forces independentistes, atès que a més de ser delegada del govern espanyol a Catalunya va ser degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i ara és la número dos del PSC a la llista a l’Ajuntament de Barcelona.
