14.06.2017 - 19:18
Aposten per un federalisme asimètric i reconeixen la singularitat de Catalunya
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
Experts de l’Institut d’Economia de Barcelona (Ieb) han reclamat aquest dimecres més autonomia financera per a les comunitats autònomes a través de l’increment del percentatge de cessió de l’IRPF, fórmules d’administració compartida sobre les principals figures tributàries i donar capacitat normativa a les comunitats sobre impostos com l’IVA o els especials.
Així s’extreu de la nova edició de l’IEB Report, que porta per títol ‘L’esperada reforma del finançament autonòmic’ i que ha estat elaborat amb les aportacions de l’exconseller Antoni Castells i dels experts Pilar Sorribas, Albert Solé, Núria Bosch, José M. Durán, Alejandro Esteller i Maite Vilalta.
Vilalta veu necessari reforçar l’autonomia financera de les comunitats ampliant la seva capacitat de decisió sobre els seus ingressos, ja que les comunitats obtenen una mitjana de 85.145,18 milions d’euros anuals provinents de tributs, la qual cosa suposaria el 83,9% dels recursos totals que venen del model, si bé la xifra es redueix a 13.353,37 milions o al 13,2% si solament es tenen en compte els impostos sobre els quals tenen capacitat de gestió i administració.
Vilalta ha afegit que la pròxima reforma del finançament autonòmic, que porta tres anys de retard, ha de sumar recursos addicionals al sistema i complir amb el principi d’equitat horitzontal per evitar que uns governs tinguin més capacitat fiscal que uns altres realitzant el mateix esforç.
Per la seva banda, Sorribas ha apostat per la compatibilitat entre els principis d’autonomia de les comunitats, tant en despesa com en ingressos, i l’equitat: “Un augment de la descentralització fiscal augmentaria l’autonomia i totes les comunitats podrien contribuir a l’equitat”.
L’exconseller Castells ha sostingut que “bona part de la problemàtica del finançament està motivada per la tensió entre el model unitari i el federal”, i ha defensat la possibilitat d’aplicar un o un altre model segons la voluntat de cada comunitat.
Així, en l’informe, Castells recorda que aquest mateix problema s’ha donat al Regne Unit, Bèlgica i el Canadà i “l’aplicació de tractaments específics per als territoris descontents ha servit per mantenir l’estabilitat de la unió, rebaixar la pulsió independentista i satisfer les aspiracions de comunitats que, a més, tenen preferències sobre com ha de distribuir-se el poder polític entre el govern central i el propi”.
L’investigador Solé ha sostingut que la solució del problema passa pel federalisme asimètric, i ha afegit que Catalunya requereix una solució fiscal específica i pactada amb l’Estat espanyol: “Requereix clarament una reforma constitucional que hauria de ser aprovada tant pels espanyols com pels catalans en referèndum. És imprescindible introduir salvaguardes per aconseguir que l’acord no quedi desdibuixat en el temps”.
HISENDA PRÒPIA CATALANA
La investigadora Núria Bosch ha analitzat la construcció d’una hisenda pròpia de Catalunya tant si la comunitat continua formant part d’Espanya com si es converteix en un estat independent.
En el primer cas, “hauria de produir-se un pacte bilateral que permetés a Catalunya gestionar els impostos recaptats al seu territori i donar-li poder tributari sobre aquests, dins dels límits establerts i seguint els models dels Estats Units, Suïssa o Canadà”.
Segons ha dit, l’eliminació de la caixa única incentivaria Catalunya a crear polítiques de creixement, reduir la corrupció i les despeses ineficients i un major control dels votants sobre la despesa pública.
En el cas d’una Catalunya independent, Bosch ha apostat per aprofitar aquesta oportunitat per superar els problemes de la hisenda espanyola, com l’economia submergida –que s’estima en el 22,3% del PIB català–, pel que la nova hisenda catalana hauria de passar dels 5.000 empleats públics destinats a aquesta tasca actualment a entre 7.000 i 8.000 treballadors.
Finalment, els investigadors Durán i Esteller destaquen que la majoria dels ciutadans desconeixen la destinació dels seus impostos: “El 58% dels ciutadans creu que l’IRPF es paga íntegrament al Govern central, la qual cosa denota que el procés de descentralització fiscal és clarament millorable”.
