Quines expectatives tenen els autors que signen aquest Sant Jordi?

Us oferim el testimoni de disset autors amb novetat aquest Sant Jordi. Els hem preguntat sobre les expectatives que els genera la festa, com veuen enguany la diada en relació amb anys anteriors i com l’esperen viure. En aquesta tria, hi ha autors que feia deu anys que no feien un Sant Jordi, com Ferran Torrent, d’altres que pràcticament no se l’han perdut mai, com Màrius Serra, i debutants, com Gemma Ventura; autors que mostren els seus peròs de la diada, com Eduard Márquez, Imma Monsó i Julià de Jòdar, i d’altres que la consideren la millor festa del món, com Eva Piquer i Xavier Graset. Alguns autors d’aquesta llista seran dels més venuts aquest Sant Jordi, com Xavier Bosch i Marta Orriols, i uns altres no ho seran i manifesten que la diada és una cura d’humilitat, com Melcior Comes.

Xavier Bosch, 32 de març (Univers)

“Em fa l’efecte que el Sant Jordi 2023 serà el Sant Jordi total, el Sant Jordi de la llibertat, el Sant Jordi absolut. Perquè tornarem al 2019, però serà millor que el 2019, perquè és diumenge. Per tant, tothom al carrer, tothom a celebrar, tothom a comprar llibres. Ens ho passarem molt bé. El 2020 no hi va haver Sant Jordi, confinats. El 2021, d’aquella manera, amb màscara i molta separació i cues i haver d’apuntar la gent a les llistes per fer una dedicatòria. El 2022, la tempesta inesperada a Barcelona. I, per tant, com si fos futbol: aquest any, sí! Visca Sant Jordi!”

Ada Castells, Solastàlgia (l’Altra Editorial)

“Jo visc el Sant Jordi amb l’expectativa de passar-m’ho bé, perquè sempre passen coses surrealistes. Perquè et pots trobar signant al costat de l’Ana Obregón, per dir algú famós, o et pots trobar una cua quilomètrica al teu costat i resulta que és d’una youtubera que no has vist amb ta vida. És a dir, és un dia molt surrealista. Aquest any l’expectativa és doble, perquè farem Sant Jordi dissabte i diumenge. I el meu desig és que, com que em vaig torçar el peu fa molt poc, em pugui respondre, que em recuperi. Perquè és un dia que has d’anar a les llibreries a signar sense marge de temps i l’única manera d’arribar a temps és corrent amunt i avall pel passeig de Gràcia.”

Melcior Comes, El dia de la balena (Univers)

“Veig que és un Sant Jordi molt atapeït de novetats. La sensació és que saturam el mercat amb llibres i de vegades que hi ha més oferta que demanda i un cert sentit de col·lapse cultural. Hi ha bons llibres, n’hi ha molts, i la gent que podria llegir-los també té aquesta sensació de col·lapse i potser fa que llegeixi menys. Pots acabar invertint més temps triant el que vols llegir que no llegint. Sensació de saturació i que cap llibre té prou temps d’atraure l’atracció de ningú, perquè quan aconsegueixes que el llibre es posi sobre el focus, el focus es mou i marxa cap a una altra banda. Però sempre ha estat més o menys així el Sant Jordi. I com a escriptor, t’acabes resignant que només ets un nom més en una llista de noms i en una llista de novetats. No hi ha ningú especial. Per això, el Sant Jordi per a tot escriptor és una lliçó de realisme, d’adonar-te de la magnitud del mercat literari i del paper residual que té qualsevol autor. I el Sant Jordi sempre me l’agaf així, com una escola d’humilitat. I endavant. No et queda més remei que entomar-lo sense grans pretensions.”

Pep Coll, La llarga migdiada de Déu (Proa)

“A pesar de la sequera, avançat el mes d’abril als pagesos no se’ls ha gelat la fruita. De moment, els fruiters de l’horta estan carregats de fruits igual que les llibreries de novetats literàries. La collita de novel·les en català es presenta aquest Sant Jordi especialment abundant i diversa. Aquest any a mi em tocarà escriure a mà. Dissabte amb els lectors de Lleida i diumenge a Barcelona. Espero que La llarga migdiada de Déu no em trenqui del tot la meva.”

Martí Domínguez, Mater (premi Proa)

“Sempre és una incògnita, però en aquest Sant Jordi s’ajunta que tinc la novel·la Mater i també s’ha reeditat El retorn de Voltaire, la novel·la que es va publicar el 2007, que ha aparegut ara a la Butxaca. I al mateix temps ha aparegut a l’editorial Arpa una biografia sobre Voltaire, on he posat tot el meu coratge i arrodoneix tota la meua percepció del segle XVIII i un poc la visió que tinc sobre el paper que hauria de fer la literatura. No només ser una literatura d’entreteniment o d’autoanàlisi, una literatura sovint d’autoficció, sinó una literatura més d’embat, més de lluita, més d’idees, que és el que a mi m’interessa. De manera que les tres novetats que presente en aquest Sant Jordi sumen i es complementen. Em fa il·lusió, aquesta és la veritat.”

Raül Garrisgasait, Profecia (Edicions de 1984)

“Per a mi serà el primer Sant Jordi amb novetat des de fa quatre anys. I la sensació que tinc amb aquest Sant Jordi és que serà llarg i intens, perquè el començo divendres i dissabte i diumenge tinc moltes signatures. També m’imagino que en caure en diumenge, a Barcelona serà un Sant Jordi més relaxat que altres anys.”

Xavier Graset, La pausa dels dies (la Campana)

“Aquest Sant Jordi suposarà recuperar el Sant Jordi com l’he viscut altres anys, a l’altra banda del riu vermell, és a dir, signant. Sant Jordi, no cal dir-ho, o sí que cal dir-ho, és la millor festa del món o la millor festa que tenim. Llibres i roses, la combinació ideal; aquesta essència, aquests carrers plens, aquest esperit de festa neta i cívica, que és inigualable. El recupero amb una sensació estranya, també, i al mateix temps engrescadora, perquè estaré signant al costat de tants i tants d’altres companys i amics i gent que entrevisto ara al Més324, on cada nit passen dos autors o tres. Per tant, l’espero amb molta il·lusió i estic convençut que serà una jornada esplèndida i feliç que ens farà estar orgullosos de viure on vivim i de fer-ho com ho fem.”

Julià de Jòdar, L’atzar i les ombres (Comanegra)

“Ja feia temps que no celebrava el Sant Jordi entre els lectors, però, com sigui que ja fa quatre mesos que fem voltes amb la trilogia reescrita de L’atzar i les ombres, es pot dir que el tram principal de la carrera d’enguany ja és fet. M’ensumo un d’aquells dies que no podrem circular pel centre, si és que s’hi podia, amb llibres o no. Pel que he anat llegint, sembla que ensopegarem amb tres o quatre novetats per damunt de l’estàndard regnant. Pel que fa a mi, Palol, Monsó i Rojals m’alegraran el dia.”

Eduard Márquez, 1969 (l’Altra Editorial)

“Després de dotze anys, torno a viure un Sant Jordi des de dins i ho faig amb sentiments contradictoris. Aquesta és una diada que fa força temps que no m’agrada gaire, perquè crec que l’hem convertit en una festa del llibre, però no en la festa de la lectura. Ara bé, com que enguany tinc dues novetats, la novel·la 1969 i la traducció al castellà dels meus contes, he decidit compartir la il·lusió que em fa tornar a publicar signant a tres llibreries. Un Sant Jordi relaxat que em permeti conviure amb la contradicció i alhora col·laborar amb les meves llibreries de capçalera, les que m’han fet com a lector i on convisc quotidianament, i durant tot l’any, amb els llibreters i amb la lectura.”

Imma Monsó, La mestra i la Bèstia (Llibres Anagrama)

“Personalment, prefereixo dies més tranquils i assossegats que el de Sant Jordi, però enguany em fa il·lusió. Retrobar-se amb lectors i amb col·legues sempre és gratificant. Això no treu que estigui desitjant tornar a casa cada vegada que surto a un acte d’aquest tipus: és com una mena de síndrome d’Ulisses “especial celebracions”. Dit això, jo espero que sigui un dia alegre i lluminós, que faci bo i que editors i llibreters, que s’esforcen tot l’any per atreure lectors i fan una tasca complicada i impagable, se sentin recompensats.”

Gemma Pasqual, Torturades (Comanegra)

“M’agrada molt Sant Jordi, els carrers s’omplen de llibres i roses, i de gent fent llargues cues per comprar un llibre o per aconseguir la signatura del seu escriptor preferit. Sembla un miracle! És una gran oportunitat de trobar-me amb els lectors. Per mi, aquest Sant Jordi és especial, molt, perquè Torturades més que un llibre és una denúncia, tant l’editorial Comanegra com jo som conscients que és un llibre i alhora un compromís. I per això comencem Sant Jordi dissabte a les 18.00, quan presentem el llibre davant la comissaria de Via Laietana en companyia de totes les dones, trencant el silenci sense por, per combatre la impunitat i la desmemòria. Respecte de Sant Jordis anteriors, em sembla que aquest és el primer després de la pandèmia que vivim amb normalitat, l’any passat a causa del desastre de la pluja no compta. Estic il·lusionada, les expectatives són bones, el llibre fa poques setmanes que ha sortit i ha causat molt d’interès, ja és un èxit de crítica i vendes.”

Marta Orriols, La possibilitat de dir-ne casa (Proa)

“Les meves expectatives són d’il·lusió. El meu llibre  ja no és novetat, va sortir al gener i que hagi aguantat fins a l’abril amb aquesta força m’il·lusiona moltíssim. I pensar que per Sant Jordi pot donar molt de joc. I compartir espai amb les novetats només em dóna alegries, evidentment. Aquesta recepció per part dels lectors m’il·lusiona moltíssim i penso que és el dia ideal per a la gent que no ha pogut venir a les presentacions que hem fet arreu de Catalunya. Tot i que és un dia difícil de circular i de cues. Un dia estressant: començo a les nou a Catalunya Ràdio i després començo amb les signatures fins a les nou del vespre. Tot el dia. Serà un dia intens i penso que l’energia del carrer s’encomana. Tenint en compte que l’any passat va ser un Sant Jordi passat per aigua i que els anteriors van quedar afectats per la pandèmia, aquest serà el primer Sant Jordi lluït després d’uns quants anys, si tenim sort amb el temps, evidentment. Les expectatives són d’alegria i d’il·lusió. Les vendes són una cosa secundària que, evidentment, tinc en compte un moment de l’any, però per a mi la literatura no té res a veure amb la quantitat sinó més aviat amb la qualitat i, sobretot, tenir uns lectors que t’esperen i que en dies com Sant Jordi és important  trobar-los al carrer i tenir aquesta bona acollida, de llegir, de conèixer-te i potser de preguntar-te coses.”

Gemma Ruiz Palà, Les nostres mares (premi Sant Jordi, Proa)

“Per a mi les expectatives d’aquest Sant Jordi no poden ser més precioses, en el sentit que l’últim Sant Jordi que jo tenia llibre va ser el Sant Jordi confinat, que vam estar tots tancats a casa i no vam poder viure la festa al carrer, malgrat que després vam fer aquell Sant Jordi d’estiu. De manera que davant d’un Sant Jordi amb més metres de parades, amb més autors al carrer, que a més a més cau en diumenge, que tothom pot gaudir del dia sense l’entrebanc d’anar a treballar, es presenta amb unes expectatives precioses i més d’agrair. A més, aquest any celebro la diada amb el llibre que ha guanyat el premi Sant Jordi, que és una cosa molt grossa que encara estic paint. Perquè amb el dia a dia, que vas a tantes presentacions, costa de fer-te’n a la idea. Aquest dia m’hauré de concentrar per ser conscient de viure el Sant Jordi amb aquest premi sota el braç. Serà una cosa única i espero poder-ne ser conscient i viure el present, perquè de vegades tanta voràgine et fa fora una mica del present i no tens els peus ben falcats sobre la terra. Espero poder tenir algun moment de concentració per analitzar-ho des de fora i també agrair-ho moltíssim.”

Eva Piquer, Aterratge (Club Editor)

“Algú va dir que Sant Jordi és el millor dia de l’any fins que publiques el primer llibre. I no li falta raó. Però jo, que he viscut mil santjordis com a periodista cultural, sé que l’any passat estava il·lusionada perquè ja sabia que el següent Sant Jordi (és a dir, el del 23) hauria publicat Aterratge i tornaria a viure la diada com a autora. Es veu que aquest any hi ha més llibres que mai, perquè hi ha editors que van ajornar la publicació d’alguns títols arran del merder de la distribució. Però benvinguts siguin, si són bons. El problema no és que es publiqui molt, sinó que es publiquin llibres de no prou qualitat. Sant Jordi és un dia preciós t’ho miris com t’ho miris. Si m’expliquessin que han inventat una festa com aquesta a no sé quin racó remot del món, em trauria el barret que no porto davant d’una gent tan civilitzada, que cada 23 d’abril es regala llibres i roses en senyal d’amor.”

Màrius Serra, La dona més pintada (Proa)

“Vaig sortir a firmar per Sant Jordi per primera vegada el 1987 i només he deixat d’anar a la Rambla dues vegades: un any que vam anar a celebrar-lo a Cork amb altres autors catalans i el de la suspensió per la pandèmia, un dia tristíssim. He viscut santjordis de tots colors, des de l’èxit i des del fracàs, amb llargues cues o amb el neguit íntim de la solitud no buscada. L’evolució de la festa santjordiesca a Barcelona durant aquestes dècades em serviria per descriure l’evolució del país, i de fet el Sant Jordi de l’any 18 vaig publicar una novel·la satírico-criminal centrada en aquesta diada. Hi matava tants autors supervendes (com Javier Cercas o Pilar Rahola) que al final m’immolava per no prendre més mal. Les meves expectatives per aquest sant Jordi són cruyffistes. Farem el que podrem. Penso sortir al camp a gaudir del dia i no penso preocupar-me el més mínim de si el meu veí té la cua més llarga ni de si plou o fa sol ni de si el Barça perd o guanya.”

Ferran Torrent, Memòries de mi mateix (Columna)

“Les expectatives que tinc d’aquest Sant Jordi són bones, entre altres coses perquè en dos mesos i una setmana ja tinc la tercera edició de Memòries de mi mateix. Per tant, confie molt en el boca-orella i espere que siga un bon Sant Jordi. Respecte a d’altres Sant Jordis viscuts abans, doncs és que fa tant de temps que no he participat en un Sant Jordi, que no sé com ha canviat. Supose que en els últims deu anys que no hi he anat alguna cosa deu haver canviat.”

Gemma Ventura, La llei de l’hivern (premi Josep Pla, Destino)

“Amb el meu primer llibre estreno un munt de primeres vegades: aquest Sant Jordi, en comptes de passejar i encantar-me entre paradetes, faré una gimcana des de ben de matí fins a pràcticament la nit. Expectatives: que aquest primer cop es converteixi en un gran record.”