16.09.2019 - 17:04
|
Actualització: 26.11.2019 - 10:30
La Comissió Europea ha considerat que Espanya no podia reclamar l’extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat. En la vista oral prejudicial del cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l’executiu europeu s’ha posicionat en línia amb els arguments de la defensa del cantant i ha dit que l’estat espanyol no va fer correctament l’euroordre automàtica contra Valtònyc. Per la seva banda, Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga han sostingut, durant la vista, que el codi penal que calia tenir en compte era el vigent en el moment d’emetre l’euroodre. L’advocat general del TJUE anunciarà les conclusions sobre el cas el 26 de novembre.
En un piulet havent sortit del TJUE, Valtònyc ha dit que tenien bones sensacions. En la mateixa línia s’ha pronunciat el seu advocat, Simon Bekaert, que ha dit que aquesta decisió els feia tenir confiança en la decisió del tribunal de Gant al desembre.
Bones sensacions a la sortida del TJUE de Luxemburg. La Comissió Europea se posiciona a favor nostre. Propera cita: 26 de novembre, quan emetran les seves recomanacions definitives al jutge de Gant.
Defensarem la llibertat d'expressió, davant 15 jutges i els que calguin! pic.twitter.com/xZIeV7snJw
— JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) September 16, 2019
Hearing @cjeu went well ! Good vibes. The end ruling of the cjeu should not be expected before december, but we look forward to it with confidence! @valtonyc preliminary question extradition case pic.twitter.com/uEVTSCYXUE
— Simon Bekaert (@Simonbekaert) September 16, 2019
Espanya va demanar l’extradició automàtica del cantant pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats, a l’estat en qüestió, amb tres anys de presó com a mínim.
Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme, d’acord amb la llei espanyola del 2012. Quan es va emetre l’euroordre, el codi penal s’havia reformat i la pena màxima que marcava arran de la reforma del 2015 era de tres anys.
Els magistrats belgues han preguntat a Luxemburg si es podia aplicar de manera retroactiva el codi penal a l’hora d’activar per la via ràpida una euroordre, tal com va fer Espanya. Concretament, volen saber si es pot agafar com a referència la llei penal ‘en el moment en què es va dictar l’ordre de detenció europea’.
Arguments de la Comissió Europea
L’advocat de la Comissió Europea, Rudi Troosters, ha defensat que ‘només el dret concret aplicable’ als fets és ‘rellevant per a l’euroodre’ i nega que utilitzar la llei del moment de l’emissió doni ‘més possibilitats de lliurament’ d’un condemnat. En aquest cas, la Comissió Europea ha exposat un potencial problema de ‘despenalització’ si el cas fos a la inversa, és a dir, que certs estats rebaixessin les penes del codi penal per dificultar les extradicions automàtiques per determinats delictes.
A més, Troosters ha dit que la llei europea sobre euroodres no especificava concretament que s’hagués d’aplicar el codi penal del moment en què s’emet. ‘Ho hauria d’haver dit clar i precís’, reclama.
