L’expansió municipal de Vox que amenaça d’entrar amb força als ajuntaments

Les eleccions de diumenge es presenten plenes d’incògnites electorals. Es renovaran consistoris, batllies, les Corts Valencianes, el parlament de les Illes, el Consell General d’Aran, diputacions, consells comarcals i s’obriran noves dinàmiques de pactes que poden marcar futures eleccions. Però enmig de tants interrogants, n’hi ha un que no tindrà un impacte a curt termini però que és igual d’important: quin pes tindrà la ultradreta als ajuntaments. Cada municipi viu una realitat particular, però si obrim el focus, veiem que Vox presentarà 341 candidatures per tot el país, un increment respecte del 2019 que posa en alerta molts ajuntaments.

El gran espetec del partit d’ultradreta es va viure en les eleccions espanyoles del novembre del 2019, en què van obtenir 52 diputats. Era la confirmació de l’avís que havien donat en alguns parlaments, com és el cas de les Corts Valencianes –10 escons–, i d’una entrada descoordinada en molts ajuntaments. Per exemple, a Catalunya, en aquells comicis van aconseguir només 3 regidors, tots tres a Salt (Gironès). Al País Valencià, 48; i a les Illes, 7, mentre que al total de l’estat espanyol van ser 529 regidors.

Quatre anys més tard, la situació ha canviat. Tot i ser un partit amb força mancances organitzatives i d’implantació territorial, com veurem després, han aconseguit de multiplicar la seva oferta. Al Principat, el partit d’extrema dreta passa de 45 candidatures a 133; a les Illes, de 21 a 29; i al País Valencià, de 55 llistes a 179. A escala estatal, la xifra encara és més escandalosa, i passa de les 740 llistes del 2019 a les 1.936 d’enguany. Una xifra escollida a propòsit, fet molt habitual en les comunicacions del partit. L’any passat, en un acte de Vox es va corejar una cançó que deia “tornarem al 36”, motiu pel qual se’ls va obrir una investigació.

Amb aquestes xifres a la mà, és fàcil de concloure que augmentaran la seva representació en els ajuntaments, però la pregunta és: fins on? El periodista especialitzat en l’extrema dreta Xavier Rius Sant creu que multiplicaran la seva presència: “Si Anglada, en el millor moment, amb 105 candidatures, va treure 67 regidors el 2011, la meva projecció és que ara Vox traurà entre 80 regidors i 100“, diu en declaracions a VilaWeb. En el cas de l’estat espanyol, el nombre podria arribar als 1.500, creu.

I què en diuen els sondatges?

En molts sondatges es detecta aquest protagonisme més gran de Vox, que repercutiria en una presència més alta als consistoris. A la ciutat de València passaria de 2 regidors a 4, i seria fonamental perquè hi hagués un govern del PP; a Elx podria passar dels 2 regidors actuals a 3-4; i a Burjassot podria entrar amb força i ser la segona força més votada amb 4-5 regidors. A les Illes, destaca Palma, on els sondatges els atorguen un creixement fins als 6 regidors.

A Catalunya també podria debutar en molts consistoris, i en alguns, amb dos representants de cop. Parlem de municipis amb força pes poblacional com Mataró, Terrassa, Viladecans o Sant Feliu de Llobregat. També podrien entrar a Lleida i a l’Hospitalet de Llobregat, mentre que Barcelona és la gran incògnita i els sondatges els donen entre 0 regidors i 2.

Una implantació limitada

Rius coneix bé el comportament del partit de l’extrema dreta a Catalunya. Fa poc, va publicar el llibre Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal, 2023), en què analitza el naixement i creixement de Vox fins als nostres dies. Constata que el partit es presenta amb candidatures més sòlides que no pas el 2019 i que té més implantació. Ho explica així: “Fa quatre anys als tenderols només venien els braçalets, la bandera de Vox i les cent mesures estatals de Vox. Ara en alguns municipis ja tenen un programa amb deu punts específics del municipi, i hi ha grups més consolidats on els candidats fa anys que fan campanya.”

Però la seva estructura podria ser molt més gran que no ara. Com que és un partit que no reconeix les autonomies, actua de manera centralitzada, tant en la gestió econòmica com en la política, i dóna poc marge a l’estructura provincial. És per això que les candidatures municipals que volien elaborar un programa, l’havien d’enviar prèviament al comitè estatal perquè hi donés el vist-i-plau. Això ha fet que en alguns municipis l’aprovació no hagi arribat a temps. “És un funcionament anòmal, piramidal. Fins quinze dies abans que es presentessin les llistes no se sabia qui era el candidat. Es van suprimir les primàries per a fer llistes, elaborades pel comitè executiu provincial nomenat des de Madrid. Això també ha contribuït que molts grups no hagin arribat a temps a fer la propaganda”, explica Xavier Rius.

Aquest centralisme ofereix mancances en termes electorals perquè repercuteix en un votant més volàtil i en el fet que el sentit del vot depèn molt de l’ànim global del partit. El 2019, en un mes, al País Valencià van coincidir tres eleccions: les espanyoles, les parlamentàries i les municipals. En canvi, el vot de Vox va ser molt diferent. Per exemple, a la ciutat de València, van rebre 28.126 vots (7,26%) a les municipals i 48.322 (10,69%) a les parlamentàries; a Alacant, van treure 8.578 (6,38%) en les municipals i 20.040 (11,69%) a les parlamentàries; mentre que a Elx, 6.024 (5,93%) a les municipals i 14.381 a les parlamentàries (11,48%).

El cas de Nàquera (Camp de Túria) és curiós: va ser l’únic municipi del País Valencià on Vox va guanyar en les eleccions espanyoles. En canvi, no va presentar llista a les municipals. Una situació que, això sí, ja han esmenat enguany.