El TJUE crea un precedent amb els exiliats catalans per a la denegació d’euroordres

VilaWeb

Redacció

31.01.2023 - 09:25
Actualització: 31.01.2023 - 19:36

Els quinze jutges de la gran sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) han respost a les qüestions pre-judicials presentades pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, arran de la decisió de la justícia belga de denegar l’extradició de Lluís Puig. La sentència del TJUE estableix, per primera vegada, un nou supòsit de denegació d’euroordres: que la persona reclamada demostri que hi ha condicions en l’estat reclamant “que tenen efecte en la tutela judicial efectiva d’un grup objectivament identificable de persones”. És un dels objectius que perseguien els exiliats, el reconeixement dels independentistes com un grup específic de persones contra el qual l’estat de dret deixa de funcionar. La sentència indica, doncs, que el tractament als independentistes és un factor de denegació equiparable al de les deficiències sistèmiques que fins ara el TJUE tenia en compte a l’hora de denegar les euroordres.

El tribunal diu a Llarena que pot repetir les euroordres, però que aquests arguments, convenientment demostrats i acreditats per part de la persona reclamada, poden justificar la denegació de l’extradició per la vulneració del jutge predeterminat per la llei. Altrament, si no hi hagués aquestes dades objectives i si el tribunal que ha de decidir sobre l’extradició no ha demanat abans tota la informació prèvia al jutge emissor de l’euroordre, no s’hi pot negar. De fet, la part dispositiva de la sentència, la que ha llegit el president del TJUE, Koen Leanerts, assenyala que Bèlgica no va actuar correctament, no fou prou diligent. Però alhora dóna als tribunals, tant de Bèlgica com de la resta d’estats de la UE, més instruments per a justificar la denegació de les euroordres.

A més, el tribunal considera que l’informe del Grup de Detenció Arbitràries de l’ONU és un element que pot tenir en compte el jutge que hagi de decidir sobre una euroordre per denegar-la. Dit això, el tribunal també respon a Llarena que sí que es poden emetre noves euroordres contra algú a qui n’hi han denegat prèviament una. “Sempre que aquesta nova euroordre sigui proporcionada”, afegeix.

Aquesta sentència, el contingut íntegre de la qual encara no s’ha fet públic, s’aparta notablement de les conclusions de l’advocat general del TJUE, Richard de la Tour.

Podeu veure ací el vídeo de la lectura de la sentència:

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor