03.12.2021 - 08:49
|
Actualització: 03.12.2021 - 08:50
S’acumulen les recusacions contra els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que el 18 de novembre van aterrar al Tribunal Constitucional espanyol. En aquest sentit, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig afirmen en un incident de recusació que ambdós magistrats han pres posició “reiteradament” sobre diverses causes que els afecten, especialment pel que fa a l’1-O, de manera que no poden actuar amb imparcialitat. A més, denuncien la seva afinitat ideològica amb el PP. Ahir, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa també van presentar recusacions similars.
En el cas del nou president del TC, els exiliats aporten extractes d’un llibre seu en el que qualifica de “malalts del sectarisme” els qui criticaven la querella de l’ex-fiscal general de l’estat José Manuel Maza contra els dirigents del procés, i expressa predilecció per Manuel Marchena i per com va fer i resoldre el judici contra l’1-O.
El nou TC s’encamina al precipici amb els recursos sobre l’1-O I Anàlisi de Josep Casulleras
En el mateix llibre, Arnaldo ataca els crítics amb la sentència: “Evidentment que és subjecte a la crítica, com totes les resolucions judicials, però no a agressives invectives que parteixen de la negació de legitimitat al poder judicial que es pretén ensorrar quan no demostra sintonia amb la voluntat de qui aspira a la impunitat, a situar-se per sobre i no només al davant de la llei.”
Així mateix, el magistrat acusa Puigdemont i la resta del govern d’actuar amb perversió deliberada durant el setembre i l’octubre de 2017 contra l’estat de dret. De fet, en aquells mateixos mesos, Arnaldo va signar un manifest espanyolista que es titulava Parar el cop d’estat.
Pel que fa a Espejel, els exiliats assenyalen que en la seva anterior condició de presidenta de la sala penal de l’Audiència espanyola va tenir contacte directe amb causes que els afecten, com ara el judici contra Josep Lluís Trapero i la cúpula del Departament d’Interior. En aquest sentit, recorden que va emetre un vot particular contra la sentència absolutòria, tot demostrant una “bel·ligerància desmesurada” contra Puigdemont i els membres del seu govern.
D’altra banda, en l’incident de recusació recorden que el 2014 el govern de Mariano Rajoy li va imposar la Creu de San Raimundo de Peñafort. En aquell acte, la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, es va adreçar a la magistrada com a “estimada Concha“, fet que palesava la seva proximitat amb el PP. De fet, arran d’aquestes declaracions de Cospedal, la magistrada va ser recusada i apartada de la macrocausa de la Gürtel, que investigava la corrupció del PP.