Exhumar Franco, enterrar la democràcia

TEMA DEL DIA
Altaveu. El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va haver d’admetre ahir davant el ple de l’ONU que Espanya no era un dels països fundadors de les Nacions Unides perquè l’any que es van crear vivia sota la dictadura de Francisco Franco. Però va explicar als caps d’estats que l’escoltaven que aquest ‘capítol fosc’ d’Espanya es tancava aquesta setmana amb l’exhumació de les restes del dictador. Tot i que la conferència tractava sobre el canvi climàtic, Sánchez va aprofitar l’altaveu de l’ONU per mirar d’esborrar qualsevol sospita de pervivència del règim franquista a Espanya.  Però si Espanya ha necessitat 44 anys per a moure les restes del dictador, és que la seva influència continua present en molts àmbits del poder polític, econòmic i social.

Exhumant les restes de Franco del Valle de los Caídos no es tanca pas el franquisme. Encara hi ha milers de fosses comunes per obrir, víctimes per identificar, desapareguts per localitzar, etc. Els ossos d’alguns d’aquests desapareguts formen part de les mateixes pedres del Valle de los Caídos, que hi continuaran, exhibint la vergonya del totalitarisme perquè cap govern espanyol no s’ha atrevit a demolir-lo. En termes de memòria històrica encara hi ha molta feina a fer i moltes responsabilitats a depurar. Els responsables del règim que continuen vius no han estat processats per la justícia espanyola i ocupen sense escrúpols llocs de responsabilitat en empreses estatals.

El franquisme del passat encara s’ha de revisar i jutjar, però el problema és el franquisme del present, el que va perpetuar el règim del 78 i avui continua impregnant bona part de la política i de les estructures de l’estat, a escala judicial, militar i política. Quan treguin els ossos del dictador, hi podrien deixar un exemplar de la constitució del 78, perquè els pocs drets que recull han estat anul·lats. Només cal fixar-se què ha passat avui a l’Audiència espanyola, que ha enviat a la presó set independentistes més acusats de terrorisme. Dos dels detinguts no han pogut ser assistits pels seus advocats durant els interrogatoris, els van encolomar un advocat d’ofici sense el vist-i-plau de les famílies. Una pràctica que no dista gaire d’allò que es feia amb els detinguts del franquisme. L’acusació de terrorisme no se sosté i esdevé esotèrica quan parla d’una suposa organització, Equips de Resposta Tàctica (ERT), que s’assembla molt al nom de les unitats de la Guàrdia Civil que van participar dilluns en les detencions i escorcolls: Equips Tàctics de Resposta i Rescat. Ciutadans s’ha encarregat un dia més de crispar el parlament per fer realitat el seu fals relat sobre la manca de convivència a Catalunya. Però Ciutadans no està sol.

De l’ONU estant, Sánchez també va demanar al president Torra que condemnés la violència a Catalunya. Amb aquesta petició, Sánchez assumeix el relat de la Guàrdia Civil sobre el terrorisme i pretén que Torra condemni un fenomen que no existeix a Catalunya. L’única violència que ha patit Catalunya durant el procés ha estat la de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el referèndum del Primer d’Octubre. Ni Sánchez ni cap altre dirigent polític espanyol no han condemnat mai la violència contra els votants del referèndum. No tan sols això, sinó que ara demanaran que s’acati la sentència del Tribunal Suprem contra el govern que el va organitzar, una resolució que ja donen per fet que serà condemnatòria. El mateix Suprem que dóna el vist-i-plau per a exhumar Franco enterrarà la democràcia amb la sentència contra els dirigents independentistes. Un país que empresona demòcrates té més restes del franquisme que no hi ha a la tomba de Franco. El problema no són els ossos, és l’esperit, que continua viu.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic es conjura contra les retallades en polítiques socials. Malgrat l’infrafinançament del País Valencià, el govern del Botànic no farà retallades en polítiques socials. Aquest és el compromís que han fet públic el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vice-presidenta, Mónica Oltra, durant la primera sessió de control a les Corts. Puig ha garantit als partits de l’oposició que no hi haurà cap retallada en drets socials, com ara educació, sanitat i serveis socials, i tampoc en el pla d’ajust que haurà d’escometre el Consell per la seva situació financera. A més, ha garantit que serà bel·ligerant amb el govern espanyol en aquesta qüestió, perquè la seva prioritat, diu, són els valencians. La vice-presidenta ha reblat que el Consell no farà cap pas enrere i que tots els partits del govern hi estan d’acord. Puig ha lamentat algun ajust que s’ha hagut de fer, però n’ha culpat el PP i Ciutadans per haver votat en contra del projecte de pressupost del 2019 al congrés espanyol. I ha explicat que, des del 2015, s’havia aconseguit que hi hagués una convergència real en inversió pública i inversió social. Quan governava el PP, la convergència de despesa era a deu punts, mentre que actualment és a tres punts. Com a exemple, Puig ha dit que des que va començar la legislatura hi ha hagut ‘milers de professors nous, centenars de centres educatius que han tret els alumnes de mòduls pre-fabricats, 644 milions d’euros més per a la dependència, 1.140 milions a la sanitat pública, un milió de valencians que ja no paguen el copagament farmacèutic, etc.’.

Les Corts demanen que es redueixi el pes de l’estat en el CPFF. Les Corts han aprovat de demanar al Consell que insti el govern espanyol a modificar la normativa del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per a reduir el pes del ministeri d’Hisenda espanyol en les decisions d’aquest òrgan, que s’encarrega de deliberar, juntament amb les comunitats autònomes, les qüestions relatives al finançament i la política pressupostària. Actualment, el reglament del CPFF preveu que el ministeri tingui el mateix nombre de vots que tota la resta de comunitats autònomes, a més de disposar del vot de qualitat. Aquesta correlació de forces és la que va permetre a l’ex-ministre Cristóbal Montoro d’aprovar els seus objectius de dèficit durant els anys posteriors a la crisi econòmica tot i tenir a una majoria d’autonomies en contra. La proposta ha estat presentada per Compromís com a esmena de substitució a l’anterior proposició no de llei que tenia registrada, amb la qual pretenia forçar el PSPV a manifestar-se a les Corts contra el blocatge del finançament per part de Pedro Sánchez i sumar els socialistes a la demanda d’una convocatòria urgent del CPFF. Ara que Montero ha confirmat que la repetició electoral li permet de lliurar els pagaments relatius a les bestretes del finançament, la proposició de Compromís ha estat modificada. En el primer punt demana que el CPFF es converteixi en un òrgan multilateral de decisió efectiva sobre aspectes financers i fiscals, tot equilibrant la seva composició per reduir el del govern espanyol. A més, exigeix que es garanteixi que es faran, pel cap baix, dues reunions anuals ordinàries, perquè amb el blocatge polític actual ja fa més d’un any que no es convoca. La iniciativa ha estat aprovada gràcies als vots del PSPV, Compromís, Podem i el PP. Ciutadans s’ha abstingut i Vox hi ha votat en contra.

Més per Menorca i Més per Mallorca aniran amb ERC el 10-N. Més per Menorca ha aprovat en una assemblea urgent de participar en les eleccions espanyoles del 10 de novembre amb Més per Mallorca i Esquerra Illes. La diputada al Parlament de les Illes Patrícia Font ha estat designada candidata de la formació menorquina per a ocupar el segon lloc de la llista, que previsiblement encapçalarà Guillem Balboa, de Més per Mallorca. Eduard Riudavets repetirà com a candidat de Més per Menorca al senat espanyol. A les darreres eleccions espanyoles, els partits van conformar la coalició Veus Progressistes, encapçalada també per Guillem Balboa. L’assemblea de Més per Menorca es va fer al Centre de Convencions del Mercadal. La decisió enforteix el pacte a què ja va arribar Més per Mallorca amb ERC i tanca la porta a una possible aliança amb Compromís, que ha pactat amb el partit d’Íñigo Errejón.

Manifestació a Marsella per la reobertura de la línia Perpinyà-Vilafranca. Un centenar d’usuaris del tren entre Perpinyà i Vilafranca s’han manifestat a Marsella per reclamar la reobertura de la línia. La concentració s’ha fet davant el tribunal de gran instància que investiga l’accident de Millars i que fins ara ha mantingut la línia tallada. L’associació Train en Têt ha estat rebuda per la presidenta del tribunal i pel procurador de la república. Tots dos van dir als manifestants que la línia tornaria a passar a la disposició de la SNCF d’aquí a unes setmanes. Una vegada s’hagi fet aquest pas, encara caldrà esperar que es facin les obres de rehabilitació perquè hi puguin tornar a circular els trens. Els usuaris tenen pressa per a saber quan tornarà a obrir la línia. Segons l’associació Train en Têt, tot apunta que, anant molt bé, els trens hi tornaran a circular a partir del gener.

LA XIFRA
65 milions d’euros és el pressupost que ha aprovat el consell d’administració d’À Punt per a l’any que ve.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de setembre de 1940 va morir a Portbou Walter Benjamin, assagista i filòsof alemany. Les circumstàncies i les proves a l’abast indiquen que Benjamin es va llevar la vida intencionadament.