01.04.2025 - 21:40
The Washington Post · Christian Shepherd, Vic Chiang i Lyric Li
Amb vaixells de guerra i un torrent de propaganda, l’exèrcit xinès encetà ahir exercicis militars a gran escala prop de Taiwan, com a represàlia per les declaracions del president Lai Ching-te, que rebutja –en termes com més va més clars– la pretensió de Pequín d’annexionar l’illa.
Els exercicis –en què participen l’exèrcit, l’armada i les forces aèries xineses– simulen la presa coordinada de l’espai marítim i aeri entorn de Taiwan, a més del blocatge de les rutes marítimes de l’illa i el llançament d’atacs contra un seguit d’objectius marítims i terrestres.
L’exercici va acompanyat de cartells anunciant que l’exèrcit xinès “es va acostant” als “separatistes de Taiwan”, salpebrats amb un seguit d’atacs personals contra Lai. En un dels vídeos que acompanyen els exercicis, el president de Taiwan hi apareix com un “paràsit” verinós que prova de segrestar Taiwan i acaba essent aniquilat.
L’Oficina d’Assumptes de Taiwan del govern xinès ha qualificat els exercicis de “càstig sever” a les “provocacions desenfrenades” de Lai, que Pequín acusa “d’oposar-se a la pau, a l’intercanvi cultural, a la democràcia i a la humanitat”.
“No parlem d’un simple simulacre militar”, explica Huang Chung-ting, investigador associat de l’Institut de Recerca sobre Defensa i Seguretat Nacional de Taipei, un laboratori d’idees finançat pel govern taiwanès. “És una operació pre-invasió, ras i curt”, afegeix.
Apuntant específicament contra Taiwan i Lai –continua–, la Xina ha adoptat una estratègia de “guerra cognitiva” amb l’objectiu de dessensibilitzar els taiwanesos, a poc a poc, dels perills reals a què s’encaren.
El Partit Comunista Xinès no ha governat mai Taiwan, però sovint es refereix a l’illa, de 23 milions d’habitants, com el seu “territori sagrat”. El poderós líder del partit, Xi Jinping, ha dit que era inevitable la unificació entre Taiwan i la Xina, i periòdicament amenaça de prendre el control de l’illa per la força si Taipei continua refusant d’integrar-se a la República Popular.
Les tensions a l’estret de Taiwan han anat augmentant d’ençà que Trump va tornar a la Casa Blanca. Tant Pequín com Taipei proven d’esbrinar si el president nord-americà retirarà la protecció militar dels Estats Units a Taiwan com a part del seu projecte per a redefinir la política exterior nord-americana. Washington sempre ha estat deliberadament vague sobre si enviaria tropes a l’illa per ajudar a repel·lir una invasió xinesa.
A Taipei, molta gent ha observat el canvi d’actitud de Washington envers Kíiv com un indici que Taiwan podria esdevenir el següent aliat que Trump deixi a l’estacada, tot i que la publicació d’un memoràndum intern del Pentàgon que instruïa l’exèrcit nord-americà a prioritzar el teatre taiwanès ha alleugerit, ara com ara, aquestes preocupacions.
“La història demostra que fa temps que el suport dels Estats Units a Taiwan és tan sols superficial, i que a Washington ja es preparen per a abandonar l’illa a la seva sort”, escrigué ahir el diari estatal xinès Global Times.
Pequín està especialment disgustat amb Lai i el Partit Democràtic Progressista, al qual pertany el president taiwanès, per haver defensat la independència formal de l’illa temps enrere. Com a vice-president, i ara com a president, Lai ha suavitzat la posició sobre la qüestió de la independència i ha promès de centrar-se a mantenir la pau a l’estret de Taiwan.
El mes passat, tanmateix, les tensions amb Pequín tornaren a aflorar quan Lai qualificà la Xina de “força hostil estrangera” i reactivà els tribunals militars per a encausar espies xinesos detinguts a l’illa. També prometé d’augmentar la despesa en defensa fins a un 3% del PIB taiwanès, la xifra més alta en una dècada.
Per a Pequín, les paraules de Lai han estat “un pas més en el llarg camí cap a la independència de Taiwan”, segons que explica Xin Qiang, director del Centre d’Estudis sobre Taiwan de la Universitat Fudan, a Xangai.
“Que Lai parli de la Xina com a ‘potència exterior’ és una provocació enorme, del punt de vista de Pequín, i bloca qualsevol expectativa de reunificació pacífica que pugui tenir el govern xinès”, continua.
“Volem advertir el govern de Lai que, si continua cercant la ‘independència’, l’Exèrcit Popular d’Alliberament prendrà noves mesures”, declarà als mitjans estatals el tinent coronel Fu Zhengnan, investigador de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Militars, controlada per Pequín.
En un comunicat publicat ahir, l’oficina de Lai condemnà els simulacres i qualificà Pequín d’amenaça per a la seguretat a la regió de l’Àsia-Pacífic. “La determinació de Taiwan de mantenir la pau i l’estabilitat en l’estret de Taiwan roman ferma”, declarà la portaveu, Kuo Ja-hui.
Pequín sovint recorre a les amenaces d’invasió com a mitjà de pressió psicològica contra el govern taiwanès, i també per a minar la confiança dels taiwanesos en la capacitat del seu exèrcit de resistir un hipotètic atac xinès.
Aquests darrers tres anys, tanmateix, Pequín ha fet exercicis semblants amb regularitat creixent a l’estret de Taiwan, en un intent d’escatir les capacitats defensives del govern de l’illa. L’Exèrcit Popular d’Alliberament xinès sol emprar aquests exercicis per a simular blocatges o possibles línies d’atac contra Taiwan.
A diferència de rondes anteriors, el govern xinès no ha informat de la magnitud ni la durada dels exercicis militars d’aquesta setmana, ni tampoc de l’abast geogràfic.
El Ministeri de Defensa de Taiwan ha informat que la Xina desplegà ahir, entre les 7.00 i les 15.30 (hora local), ni més ni menys que 71 avions de combat i 21 vaixells de guerra, entre els quals un grup d’atac de vuit portaavions.
En els exercicis també hi han participat sis equips de la guàrdia costanera xinesa, incloent-hi dues naus que entraren ahir en aigües restringides prop d’una de les illes de la perifèria de Taiwan, Dongyin.
Amb els exercicis, Pequín sembla voler comprovar fins a quin punt serà capaç d’acomplir operacions conjuntes entre l’exèrcit, la marina i les forces aèries des d’un únic comandament conjunt. Ho explica Lin Ying-yu, que investiga l’exèrcit xinès a la Universitat Tamkang de Taipei. Aquest augment gradual de la freqüència i la complexitat de les activitats fa pensar, segons l’investigador, en la possibilitat que els exercicis acabin desembocant en un conflicte real.
Shepherd informa de Singapur estant; Chiang, de Taipei estant; i Li, de Seül estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
