29.06.2017 - 17:05
VALÈNCIA, 29 (EUROPA PRESS)
Els exdirectors de l’Institut Valencià de Finances (IVF) José Manuel Uncio i Enrique Pérez Boada han defès este dijous que el projecte de modernització i ampliació de Fira València comptava amb garanties, control i supervisió dels avals i l’operació es va emmarcar “dins de la legalitat” i per una necessitat perquè el recinte poguera competir amb els seus competidors internacionals.
Així ho han indicat este dijous el director de l’IVF durant el període 1995-2003, José Manuel Uncio i el que ho va ser entre 2004 i 2009, Enrique Pérez Boada, en una compareixença en la Comissió de les Corts que investiga la gestió general de les institucions firals a la Comunitat Valenciana.
Així mateix, ha comparegut el responsable de l’IVF durant desembre 2009 fins a maig 2012, Jorge Vela, qui ha assenyalat que durant la seua gestió les dos fases del projecte d’ampliació del recinte ja estaven aprovades i desconeix com es van escometre.
En les seues intervencions, Uncio i Boada han insistit que l’operació comptava amb garanties, i es va fer en un moment de creixement econòmic i per una qüestió de millorar les instal·lacions per a competir en els mercats. “Ningú pensava que Fira València no fóra a tindre negoci”, ha assenyalat Boada qui, així mateix, ha manifestat que tampoc es preveia que el context econòmic posterior anara a patir una recessió.
El primer a comparéixer ha sigut José Manuel Uncio qui ha indicat que ell va estar al capdavant de l’IVF durant el període que es va dur a terme l’operació del primer tram de l’ampliació que ha defès que es va fer amb informes tècnics i amb les “garanties” del compte de resultat de la institució que era “positiva”. A més, ha insistit que existia un pla de viabilitat que donava “garanties” que podia dur-se a terme l’operació. “Si no haguera existit garanties, una entitat financera no et concedix un crèdit”, ha puntualitzat.
Així, ha assegurat que esta operació era necessària perquè “hi havia una pèrdua de competitivitat de la fira” perquè no tenia la grandària suficient, les seues infraestructures estaven “obsoletes” i açò estava generant “pèrdues en la seua cota de mercat enfront dels seus competidors internacionals com Milà, Miami o altres entorns firals que tenien major recursos i capacitat”.
“MÉS COMPETITIVA”
Per açò, ha explicat es va decidir un pla d’impuls del recinte firal per a “fer-la més competitiva en un entorn en el qual Espanya liderava el creixement econòmic de l’entorn internacional”. “Hi havia una estructura obsoleta i es va decidir invertir”, ha subratllat.
Així, ha explicat que l’IVF era l’organisme proveïdor de recursos financers per al sector públic valencià, però ha subratllat que “no prenia la decisió sobre si feien falta fons”. En este sentit, ha explicat que algú que no recorda si era del Consell o de les Corts va decidir que “era necessari un pla d’impuls per a Fira València per a fer-la més competitiva”.
Preguntat per si la posició d’avalista de la Generalitat va ser fonamental perquè la Fira obtinguera finançament, ha assegurat que la Generalitat “no era avalista, sinó garant”, la qual cosa comportava majors obligacions i suposava que si la Fira pels seus propis mig no era capaç de dotar-se estructura financera “podia acudir a fons públics proveïts per la Generalitat”. “Açò sí, el pla de la Fira i el seu compte de resultats era positiva i generava els fons propis durant almenys el temps que jo vaig estar, després desconec que va passar”, ha subratllat.
“DINS DE LA LEGALITAT”
En similars termes s’ha pronunciat Pérez Boada, qui ha defès que les inversions per a l’ampliació de Fira València es van fer “dins de la legalitat i com correspon”. A més, ha assegurat que en aquella època la institució firal generava uns recursos propis que “arribaven a cobrir el 50% dels costos financers d’aquelles operacions”. “No es dubtava de la viabilitat de la Fira”, ha subratllat.
Boada ha remarcat que els mecanismes de control i la supervisió de les auditories van ser “excel·lents” i “no hi havia dubtes de l’operació”. “Ningú pensava que Fira València no fora a tindre negoci. En aquell moment faltaven metres i això es va decidir”, ha indicat per a assenyalar, en el mateix sentit que el seu antecessor, que en aquell moment la fira gaudia de bona salut financera i necessitava millores per a competir.
“Busquem els millors fons i vam poder ajudar al fet que la gestió IVF fóra més viable i sostenible i es va complir amb la legalitat”, ha defès, per a recordar que durant la seua etapa i en aquell moment no hi havia dubtes de la viabilitat del projecte perquè “si no, ningú ens haguera donat els fons”.
Al seu juí, la inversió tenia “bastant sentit de futur” perquè era necessari “adaptar la fira a un nou negocie tipus centre comercial”. Així, ha explicat que l’IVF es va dedicar a buscar inversió de la manera “més senzilla i econòmica” per a la fira i a supervisar que s’aplicaven els fons que tocava.
Ha explicat que durant la seua etapa “les factures que emetem es van ser cobrant puntualment” i ha assenyalat que cada vegada calia fer un deslliurament de fons dels préstecs, hi havia un tècnic de l’IVF que comprovava que l’operació s’havia comès.
“NO VA HAVER-HI VEU D’ALARMA NI LLUM ROJA” SOBRE LA FIRA
Per la seua banda, Vela ha indicat que quan va arribar a l’organisme les dos operacions estaven ja formalitzades i durant el seu mandat al capdavant de l’IVF no es va aprovar cap operació més. No obstant açò, ha considerat que les decisions que es van prendre es van fer “en època d’inversió amb gran demanda del sector empresarial”, per la qual cosa entén que es dugueren a terme.
“Ara és senzill dir que ‘ens passem de frenada’ perquè ara es veu des de la perspectiva actual i abans hi havia una vorágine d’inversió”, ha puntualitzat.
Ha explicat que durant el seu mandat la situació financera de la fira era la mateixa que la de la resta del sector públic en “una èpoques de vaques flaques” en la qual tenien problemes moltíssimes empresa”. “El que vam fer va ser barrejar la situació de la millor forma possible”, ha indicat per a assenyalar que no ha sigut capaç de trobar en les actes de les reunions de l’IVF cap referència ni menció especial sobre la situació de Fira València.
“En cap moment vaig tindre ni veu d’alarma ni llum roja i no he sigut capaç de trobar en les actes cap referència a Fira València. La situació era una mica generalitzada quant a problemes financer aleshores”, ha indicat, per a insistir que va haver de “bregar” amb “problemes financers tremends” perquè “no hi havia diners”. “Els problemes eren generalitzats i no es va especificar que la fira tinguera problemes molt diferents a la resta del sector públic”, ha remarcat.
Així, ha defès que en l’IVF estava el departament de Mercat de Capitals que feia un seguiment i portava la gestió d’aspectes financers del sector públic valencià i, en este sentit, ha puntualitzat que “en cap moment” se li va avisar que la institució no estiguera complint amb les seues obligacions.
