01.06.2017 - 18:26
El responsable de Recursos assegura també que no li eixien els nombres per a abonar els complements retributius
MADRID, 1 (EUROPA PRESS)
L’exdirector general d’Inversions i Riscos de la CAM Francisco José Martínez García va comunicar als màxims responsables de la caixa les directrius a seguir en un pla “molt clar” elaborat en 2008 després de l’advertiment del Banc d’Espanya que la situació de liquiditat “era molt complicada”.
“En mi tota la responsabilitat no estava”, ha dit l’exdirectiu de l’entitat feta fallida en 2011 en la quarta vista que acull l’Audiència Nacional contra l’excúpula de la Caja Mediterráneo per presumpta falsedat en els comptes en 2010 i 2011. Per estos fets Martínez García s’enfronta a una petició de presó del Ministeri Públic de set anys i mig.
A preguntes del fiscal Luis Rodríguez Sol, el gestor ha precisat que davant la comunicació rebuda pel supervisor, el seu departament va comunicar al que fóra director Roberto López Abad i a la seua adjunta María Dolores Amorós, que ja no hi havia possibilitat d’emetre títols de màxima qualitat Triple A i que, per tant, l’alternativa era apostar per un pla de contingència “concret” i “clar” que establia mecanismes per a identificar la situació de liquiditat.
L’estratègia de les titulitzacions formava part de la proposta de l’investigat per a aconseguir atraure més inversors i aconseguir augmentar el valor del bo A, segons Martínez García, que va exercir com a director d’este departament entre 2005 i 2012, i que ha descartat que la responsabilitat sobre la titulització d’actius depenguera únicament del seu departament com va assenyalar ahir el també acusat Teófilo Sogorb (Planificació i Control).
“VOLUNTAT D’OCULTAR, CAP”
L’exdirectiu ha indicat al tribunal de la Secció Quarta de la Sala penal que els advertiments remesos als seus superiors posen de manifest que no es pretenia ocultar l’estat dels comptes. “Voluntat d’ocultar, cap. Transparència tota” ha dit i s’ha remès al manual de funcions de l’entitat per a assegurar que era l’àrea dirigida per Sogorb la que determinava la classificació comptable de les operacions i que el seu departament solament estudiava la mecànica d’actuació i posterior gestió amb el client.
El ministeri fiscal apunta que els huit acusats –que enfronten penes que van des dels deu mesos als set anys i mig de presó– es van valdre de la incorrecta titulització d’actius i de la reclassificació de crèdits dubtosos per a alterar el balanç i incrementar els beneficis de l’entitat de forma “fictícia”. La caixa va presentar en 2011 uns resultats positius de 38,9 milions d’euros malgrat que els comptes llançaven unes pèrdues d’1,136 milions d’euros.
També denuncia en el seu escrit d’acusació que l’excúpula va cobrar uns beneficis tals com a aportacions al pla de pensions, incentius anuals i indemnitzacions per jubilació que van costar a la caixa alacantina un desemborsament indegut de 20 milions d’euros.
“NO ANAVA A DONAR PER A TOT”
Sobre este tema l’exresponsable de Recursos Vicente Soriano ha declarat que se li va comunicar que havia de reduir entre un 2 i un 5% les despeses relacionades amb les retribucions i beneficis encara que ell va respondre que “no anava a donar para tot” i que no li eixien els nombres. “Jo era conscient de la tensió de liquiditat que hi havia; 2010 no era com 2008 i 2009, els resultats que es mostraven eren entre un 20 i un 25% inferiors a l’any anterior”, ha reconegut Soriano.
Igual que van declarar els anteriors acusats, Soriano -que s’enfronta a una pena de deu mesos de presó– ha al·legat que els directius van cobrar únicament la part dels complements retributius retinguts corresponents a exercicis anteriors i van renunciar als relatius a 2010 davant la creació del Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb altres quatre caixes per a l’engegada del Banc Base.
“La Comissió es va prendre molt de debò el tema retributiu i es debatien els temes en profunditat”, ha respost Soriano preguntes del seu lletrat i ha precisat que ell va aplicar una clàusula firmada per la cúpula que estipulava que davant qualsevol circumstància es podria cancel·lar el cobrament del bo extraordinari a llarg termini (BELP).
El tribunal que presidix la magistrada Ángela Murillo i que es va encarregar d’enjudiciar als 65 beneficiaris de les targetes ‘black’ de Caja Madrid i Bankia, ha conclòs l’interrogatori als acusats i ho reprendrà esta vesprada amb Juan Luis Sabater Navarro, exdirector de Finançament i Gestió de Liquiditat.
