15.03.2023 - 13:11
|
Actualització: 15.03.2023 - 13:53
“Ja s’han oblidat que tot allò que vam fer dóna resultats.” Així s’expressava l’ex-responsable de la Unitat Central de Suport Operatiu de la policia espanyola Enrique García Castaño en una conversa de Whatsapp amb l’ex-número dos del Ministeri d’Interior espanyol, Francisco Martínez, sobre l’operació Catalunya. Segons les converses incloses en la causa del cas Kitchen, a les quals ha tingut accés l’ACN, el 27 d’abril de 2017, amb Jorge Fernández Díaz rellevat per Juan Ignacio Zoido com a ministre d’Interior, Martínez escrivia a Castaño: “Villarejo és bo si investiga Ignacio González i dolent si investiga els Pujol… Això no pot ser.” Castaño responia: “Mira tot el resultat: Mas condemnat, Homs també, ara els Pujol. Aleshores, què s’ha fet malament?”
El 22 de maig de 2017, coincidint amb la publicació de les lleis de ruptura de la Generalitat, Castaño, que després de la seva destitució de la cúpula policíaca havia estat enviat com a comissari a una comissaria al sud de Madrid, és taxatiu: “Quina pena, es filtra el document de la Generalitat i no passa res. Ja s’han oblidat que tot allò que vam fer dóna resultats.”
En els xats entre Martínez i Castaño –que són entre el 2015 i el 2018–, s’hi parla de l’ús d’informes que sovint acaben filtrats a mitjans. L’11 de març de 2015, Enrique García Castaño, que aleshores era responsable de la Unitat Central de Suport Operatiu, va comunicar també a Martínez que havia preparat un “informe Podem-Bildu” per al director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino.
Castaño mateix explicava que la informació havia aparegut publicada al diari ABC. Poc després assegurava que una notícia de La Razón havia posat contra les cordes “el col·laborador que tinc a Bildu, perquè els detalls són molt precisos”.
En un altre cas, el 31 d’agost de 2015, Castaño diu al qui era número dos d’Interior que havien de fer un cafè amb Pedro J. Ramírez: “Està a favor de fúmer canya als catalinos i a Podem.” “Necessita sortir fort a l’octubre amb El Español”, va concloure.
El 14 d’octubre de 2015, el diari que dirigeix Pedro J. comença a publicar contingut de la comissió rogatòria a Andorra contra els Pujol. Un dia abans, el comissari Castaño s’ho atribueix: “Publiquem els documents de la comissió rogatòria a Andorra.” El que era número dos d’Interior li respon: “Collons, que bo.”
Temien un atemptat el Primer d’Octubre com el de l’11-M
L’agost del 2017, Martínez i Castaño ja havien estat rellevats de la cúpula d’Interior, però mantenien la comunicació. El 17-A, després de l’atemptat a la Rambla de Barcelona, van provar de trobar-se per dinar. Castaño va demanar que fos abans del primer d’octubre perquè creia que en aquella data hi podia haver “un 11 de març”, referint-se a l’atemptat del 2004 a l’estació d’Atocha de Madrid.
“Tant de bo s’equivoquin els qui m’ho expliquen”, escriu. Martínez li va preguntar per la font: “Americans?” García Castaño va respondre: “No, moros, no acostumen a equivocar-se.” Més tard, Castaño va apuntar que pensava que l’objectiu d’aquest atemptat seria: “Madrid o el sud: Rota o Gibraltar.” Per què? “Al-Qaeda cerca el que és espectacular.”
Crítiques als Mossos pel 17-A
Dos dies després de l’atemptat del 17-A, Martínez i Castaños van especular sobre l’autoria d’Estat Islàmic o Al-Qaeda, i van criticar la manca de previsió del Ministeri d’Interior espanyol, on, segons Castaño, “ningú no investiga de veritat”. També van criticar l’operació dels Mossos. “Si els Mossos –diu Castaño– haguessin fet una investigació seriosa, s’haurien pogut evitar els atemptats.”
Martínez feia preguntes en la mateixa direcció i sobre el fet que no es detectés ni la radicalització ni l’emmagatzematge de bombones de butà. Castaño va respondre: “Fa temps que en parlem. No s’investiga, no es trepitja el carrer.”
El comissari sostenia que els Mossos havien mort els terroristes “perquè no tenien cap més remei”. “La mort de l’últim, com es veu a les imatges, va ser un nyap. Si el cinturó fos autèntic, els hauria passat per damunt”, va dir.
També van criticar el fet que el major Josep Lluís Trapero anunciés mesures complementàries a l’alerta 4 per part de la Generalitat sense haver comptat amb el ministeri espanyol.
Castaño també va explicar a Martínez que, malgrat que els Mossos i la Guàrdia Civil s’havien fet càrrec inicialment de la investigació dels atemptats, Barón, que era el màxim responsable de la lluita antiterrorista de la policia espanyola, “va començar a queixar-se, i Andreu [el jutge de l’Audiència espanyola Fernando Andreu] li va donar una part de les punxades [telefòniques]”.
Poc després, Castaño mateix explicava que la Guàrdia Civil i els Mossos havien signat feia anys un protocol d’actuació de cooperació en lluita antiterrorista, però el cap de la Comissaria General d’Informació no volia tracte amb ells. “Hi va haver una denúncia a l’Audiència dels Mossos –diu– contra la Comissaria General d’Informació.”
Sobre el paper del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Castaño es va referir a unes declaracions que havia fet i el va titllar de “desgraciat i fill de puta”.
“Cal actuar en conseqüència”
En aquesta línia, el 26 d’agost del 2017, Castaño digué que la manifestació de rebuig als atemptats havia estat “una manipulació total per part de l’independentisme, que s’ha passat les víctimes de l’atemptat per l’aixella amb total impunitat”.
“Reconec el valor del monarca de no resignar-se a acceptar Catalunya com un territori estranger”, deia el comissari en referència a Felipe VI. “Però això està perdut, no hi ha res a fer. Només decidir si Espanya s’hi resigna, o no. I si la resposta és no, aleshores caldrà obrar en conseqüència. La solució? A la cantonada”, va escriure.
