Localitzen a la Draga de Banyoles restes de cabanes de fa 7.300 anys en un estat excepcional

La nova campanya d’excavacions arqueològiques del jaciment neolític de la Draga de Banyoles han permès de localitzar restes de fusta de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació excepcional. El codirector del projecte i professor de la UAB, Toni Palomo, assegura que es tracta d’una troballa única que els dóna pistes de com seria la part aèria de l’espai i que, alhora, permetrà reconstruir de forma “definitiva com eres les cabanes dels primers pobladors neolítics de la vora de l’estany del 5.290 aC”.

La nova campanya va començar a principis de setembre i es tancarà divendres. Els treballs s’han centrat a la zona més septentrional del jaciment, conegut com el sector B, que compta amb les millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, era el sector on s’hi havien trobat les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de la Draga i on també hi han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.

La troballa realitzada en aquesta intervenció, després d’un parèntesi de deu anys, ha permès constatar i documentar ara restes de fusta d’almenys una de les cabanes de fa 7.300 anys d’antiguitat (5290 aC) que es troben en unes condicions de conservació excepcionals. Les restes s’han localitzat en una excavació d’uns 12 metres quadrats, sobre la qual es continuarà avançant en properes campanyes.

Es tracta de restes de les cabanes de la primera ocupació del jaciment, que té una durada d’uns trenta anys. “A simple vista sempre que les fustes s’ordenen d’alguna manera, que sigui part d’una coberta que hagi caigut i ens comencen a donar pistes de com seria la part aèria de l’espai”, explica Palomo.

En aquest sentit, diu que es tracta d’un fet “absolutament excepcional” trobar elements d’aquestes cabanes en aquestes condicions. “És pràcticament inaudit a la península Ibèrica i a la Mediterrània”, assegura. Això, afegeix, donarà peu a reconstruir “creiem que de manera definitiva, com eren les cabanes dels primers pobladors neolítics de la vora de l’estany l’any 5290 aC”.

Paral·lelament, s’han fet sondejos i prospeccions subaquàtiques a la riba occidental de l’estany. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas, l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de reconstruir la dinàmica ambiental de l’estany durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret.

Els sondejos han permès documentar indicis de “gran interès” per poder reconstruir com era l’entorn a l’etapa prehistòrica i contextualitzar troballes realitzades en prospeccions prèvies.

Pel que fa a les prospeccions subaquàtiques, s’han concentrat a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya. Els treballs han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos fets permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’estany.