Pascual Sala: “La llei d’amnistia és constitucional i admesa en les autèntiques democràcies”

  • En unes declaracions exclusives a VilaWeb l’ex-president del Tribunal Constitucional afirma que la llei aprovada al congrés espanyol és constitucional per la referència a la “convivència democràtica”

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
19.03.2024 - 21:40
Actualització: 20.03.2024 - 13:54

L’ex-president del Tribunal Constitucional espanyol Pascual Sala (València, 1935) afirma que la llei d’amnistia que va aprovar la setmana passada el congrés espanyol és constitucional. Ho ha dit en declaracions en exclusiva a VilaWeb: “La llei d’amnistia, tal com és configurada i d’acord amb l’exposició de motius, és constitucional, perquè persegueix una finalitat constitucional, que és garantir la convivència ciutadana a Catalunya i a la resta d’Espanya en relació amb Catalunya. Com que en l’exposició de motius la llei diu d’una manera expressa que aquesta és la finalitat, que per una altra banda és una de les finalitats que preveu el preàmbul de la constitució –la convivència democràtica–, la conclusió només pot ser que la llei és constitucional.”

Escolteu ací les seves declaracions:

 

La posició de Sala és important, i arriba en la recta final de la tramitació de la llei, que ara s’encallarà dos mesos al senat i que podria entrar en vigor a final del mes de maig. Sala té l’autoritat d’haver estat president del TC entre el 2011 i el 2013, d’haver-ne estat magistrat d’ençà del 2004 i d’haver presidit també anteriorment tant el Tribunal Suprem com el Consell General del Poder Judicial, a més del Tribunal de Comptes. Sala ja havia dit en un acte el mes d’octubre de l’any passat al Col·legi d’Advocats de Madrid que considerava que una amnistia podia ser perfectament constitucional si la llei feia una referència explícita a la convivència ciutadana com a motivació. Aleshores encara no s’havia fet públic cap text de la llei, i el PSOE, Junts i ERC eren en plena negociació. Ara, amb la llei a la mà, i aprovada ja pel congrés, Sala reitera allò que deia, independentment de l’articulat que ha acabat tenint: “Com que la finalitat de la convivència democràtica és prevista en l’exposició de motius, qualsevol altra motivació seria afegida políticament i no és la que la llei persegueix.”

En efecte, l’exposició de motius de la llei diu que l’amnistia “és una eina que enforteix [el marc legal] i mira al futur, tot retornant al debat parlamentari les divisions que continuen tensant les costures de la societat, mitjançant una renúncia a l’exercici del ius puniendi per raons d’utilitat social que es fonamenta en la consecució d’un interès superior: la convivència democràtica”. I això encaixa amb el segon punt del preàmbul de la constitució espanyola: garantir la convivència ciutadana.

Pascual Sala ja va dir en aquell acte al Col·legi d’Advocats de Madrid per què restava blindada la llei: perquè, amb aquesta referència, els amnistiats d’alguna manera acaten la constitució quan es beneficien d’aquesta mesura. Ho deia aleshores enmig d’un ambient hostil, en un auditori ple de juristes espanyols contraris a la concessió d’una amnistia als independentistes catalans, i acompanyat en l’acte de l’ex-vice-presidenta del TC Encarnación Roca i del catedràtic de dret penal Enrique Gimbernat. Tant Roca com Gimbernat afirmaven, amb matisos, que una amnistia seria inconstitucional i que, per això, no era acceptable.

Sala ha afegit una altra consideració, en les declaracions a VilaWeb: “A més, la llei d’amnistia és admesa en totes les democràcies occidentals i en tots els estats de dret que són autèntiques democràcies”, tal com, de fet, acaba de deixar clar la Comissió de Venècia en l’informe sobre aquesta llei d’amnistia. L’ex-president del TC diu que aquest és el seu criteri, i que no gosa anticipar quin serà el criteri de l’actual Tribunal Constitucional a l’hora de pronunciar-se sobre la llei, “si és el cas que s’impugna”.

A més d’Encarnación Roca, arran de l’acord sobre l’amnistia hi va haver més ex-magistrats del TC que van criticar la llei i van afirmar que era inconstitucional. En un acte organitzat pel grup del PP al congrés espanyol el 30 de novembre, van oposar-se a l’amnistia Jorge Rodríguez Zapata i Andrés Ollero i l’ex-president del TC Francisco Pérez de los Cobos, que va assumir el càrrec després de Pascual Sala. Fins ara, entre els magistrats emèrits del tribunal que haurà d’acabar validant la llei d’amnistia només n’han defensat públicament la constitucionalitat Sala i l’ex-vice-president Juan Antonio Xiol.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor