30.01.2024 - 20:55
|
Actualització: 30.01.2024 - 23:17
Un insòlit equip de quatre advocats de l’estat van assistir l’ex-directora del CNI Paz Esteban en la seva compareixença davant del jutge divendres passat, en què va evitar aclarir l’espionatge amb Pegasus al president català, Pere Aragonès, escudant-se que afecta informació protegida per secrets oficials.
Segons que han informat a EFE fonts jurídiques, durant prop d’una hora va comparèixer davant del jutge divendres passat l’exdirectora del CNI, sense aportar ni una sola dada sobre l’espionatge Aragonès, més enllà de la informació que figura a les actuacions del Suprem espanyol que va avalar l’ús de Pegasus al mòbil del president, i que el govern central va facilitar amb fragments suprimits per afectar informacions reservades.
Esteban va declarar per videoconferència des dels jutjats de Madrid, on l’assistien dos lletrats de l’Advocacia de l’Estat, als quals se sumaven dos més que van seguir la compareixença al jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona –el titular del qual, Santiago García, investiga la querella d’Aragonès per l’espionatge al mòbil. En la compareixença, els advocats de l’estat van llançar una seriosa advertència al lletrat d’Aragonès per tallar qualsevol mena de filtració sobre la declaració de Paz Esteban i li van avisar que presentarien una querella contra ell si facilita qualsevol informació als mitjans sobre l’interrogatori.
En qualsevol cas, amb prou feines hi va haver contingut a filtrar de la compareixença de la investigada: a la primera pregunta del jutge, va al·legar no podia facilitar detalls sobre l’atac amb Pegasus al telèfon d’Aragonès perquè afectava informació reservada protegida per la llei de secrets oficials, de manera que les parts no van poder plantejar cap qüestió, inclosa la seva defensa.
Va ser una compareixença crispada, segons detallen fonts coneixedores de la declaració de Paz Esteban, a la qual cosa es van sumar els problemes tècnics en la connexió amb els jutjats de Madrid que van obligar a retardar durant gairebé dues hores l’inici de la videoconferència.
Després de la declaració d’Esteban, el jutge no disposa de més informació sobre l’espionatge a Aragonès que els fragments no suprimits de les tres actuacions del Tribunal Suprem que van autoritzar l’atac al mòbil d’Aragonès amb Pegasus, i dues pròrrogues posteriors al juliol i octubre del 2019 i al març del 2020.
D’acord amb la informació no censurada d’aquestes actuacions, el CNI va demanar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Lucas autorització per atacar el mòbil d’Aragonès el 2019, quan era vice-president del govern de Quim Torra com a president, tot adduint que sospitaven que coordinava les accions de protesta dels CDR des de la clandestinitat.
Això no obstant, afegeixen fonts jurídiques, en els fragments visibles de les actuacions que el govern espanyol va enviar al jutge instructor no consten els suposats indicis de la relació d’Aragonès amb els CDR que el CNI va esgrimir davant del jutge del Suprem per convèncer-lo que avalés l’espionatge amb el programari Pegasus.
De fet, el jutge instructor havia requerit al Consell de Ministres espanyol tota la informació en mans del CNI relativa a la compra i ús de Pegasus i sobre les “concretes persones” que van actuar en nom d’aquest organisme en els processos d’encàrrec, adquisició i recepció del programa, així com la seva utilització per espiar Aragonès.
El Consell de Ministres espanyol, tanmateix, només va acordar desclassificar la documentació relativa a l’aval judicial a l’espionatge i va denegar al jutge l’accés a la resta d’informació sobre l’actuació del CNI, amb l’argument que això podria posar en perill la seguretat dels agents dels serveis secrets.
El dia abans de la declaració d’Esteban, la ministra de Defensa espanyol, Margarita Robles, va recalcar que l’actuació del CNI respecte a Aragonès es va dur a terme amb autorització judicial. També va precisar que els documents desclassificats pel Consell de Ministres eren “allò absolutament essencial” perquè l’exdirectora dels serveis d’intel·ligència pogués contestar les preguntes que li plantegessin.
“Saben què suposa per a mi no poder explicar coses que sé perquè si les digués seria un delicte?”, va contestar la ministra als parlamentaris d’ERC que li van recriminar que el CNI no havia lliurat al jutge tot el material sol·licitat. Esteban, que va ser destituïda arran de l’escàndol de Pegasus, va admetre al congrés espanyol que el CNI va espiar una vintena de polítics independentistes, entre ells Aragonès, sempre amb l’aval del jutge del Tribunal Suprem encarregat del control dels serveis secrets, però es va desvincular de la resta d’escoltes, fins a 65, denunciades pels partits sobiranistes.
