Ewa Karpińska i Biel Mesquida es retroben a la Seu d’Urgell

L’exposició d’Ewa Karpińska i Biel Mesquida “La utilitat de l’inútil” es podrà veure fins dimecres, dia 28, a l’espai la Cuina de la Seu d’Urgell. La mostra és fruit del diàleg entre l’escriptura de Mesquida i la pintura de l’aquarel·lista polonesa Ewa Karpińska, i va ser exposada per primera vegada al Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona de París, l’any 2022. Dilluns, dia 26, en el marc de l’exposició també hi haurà un recital de poesia a càrrec de tots dos artistes.

Els poemes i texts de Biel Mesquida inclosos a Closcadelletra i Carpe momentum serveixen de punt de partida a les aquarel·les de Karpińska, en una mostra que explora les diverses passarel·les entre la literatura i la pintura. Per ella, una d’aquestes passarel·les és la pàgina en blanc que representa el buit que permet una idea, la naixença d’un univers que és mentida i veritat al mateix temps; mentida perquè és irreal i veritat perquè crea emocions reals. Els creadors de l’exposició també volen abordar la qüestió de la fragilitat i del lloc de l’humà, enfortir els lligams amb la natura i “lliurar un missatge que travessa la foscor”. Els treballs exposats són fets amb diferents tècniques, com ara la tècnica mixta sobre paper, paper tallat, metall, cal·ligrafia en paper, aquarel·la i encàustica.

Ewa Karpińska explica en una entrevista a VilaWeb que de la mateixa manera que al món cada vegada hi ha més veus que defensen la necessitat de preservar la riquesa de la biodiversitat, també necessitem la diversitat de cultures i de llengües: “Les cultures i les llengües són resultat del paisatge, de la història i del temps… i de tot allò que fan els seus humans i la seva capacitat d’adaptació. Això és el que fa una cultura, un territori.”

Ewa Karpińska va néixer l’any 1962 a Polònia i té un màster en arquitectura del paisatge. En l’aquarel·la, ha aprofundit en el procediment “humit sobre humit” i ha impel·lit la recerca fins a arribar a un coneixement excepcional del cicle de l’aigua i dels seus ritmes. La seva obra uneix la força de la gestualitat a l’acció pacient de l’aigua. En el món de l’aquarel·la Ewa Karpińska ocupa avui un lloc únic, per l’especificitat de la seva tècnica i el seu diàleg peculiar amb l’aigua, renovat sense parar. És autora del llibre Aquarelle, la lumière de l’eau [“Aquarel·la, la llum de l’aigua”], del qual s’han venut més de 200.000 exemplars, traduït a l’anglès i el xinès, i que s’ha convertit en una referència imprescindible de l’aquarel·la. L’any 2011 les edicions Fleurus li van dedicar una monografia: Ewa Karpińska, le souffle de l’eau [“l’alè de l’aigua”].

Karpińska va conèixer l’obra Mesquida a VilaWeb llegint Closcadelletra, que es publica el diumenge en aquest diari. Tal com explica el poeta, si no fos perquè ja fa més de dos anys que comparteixen experiència artística, aquest encontre que qualifica de prodigiós semblaria un conte de fades o una rondalla. Són dos artistes que curiosament han estudiat biologia i que tenen un munt de coses en comú, i això ha fet que el treball conjunt sigui una experiència que uneix dos itineraris per mons sensibles que es creuen.

Podeu llegir l’entrevista a Ewa Karpińska: “Intentar d’entendre què diferenciava els artistes catalans em va fer aprendre català”. I l’entrevista a Biel Mesquida: “L’amor llarg és el gran amor”.