10.03.2020 - 21:50
|
Actualització: 11.03.2020 - 00:37
Un gràfic elaborat pel Centre Americà de Control de les Malalties i adaptat després per The Economist i Viquipèdia ha tingut un èxit extraordinari a les xarxes socials, crec que perquè posa en relleu l’element clau en la contenció del coronavirus 2019 i il·lumina bé el punt on som i el debat que hem de sostenir.
El gràfic mostra dues corbes contraposades de progressió del contagi. En un cas, la punta màxima del brot supera clarament la capacitat del sistema de salut, cosa que fa que hi haja una gran quantitat de malalts que es troben sense possibilitat de rebre protecció i que, per tant, són més susceptibles de transmetre el virus i de tenir complicacions fatals que els duguen a la mort. Tan greu com això és que el sistema de salut no siga capaç de saber qui contagia qui. És allò que s’anomena ‘situació de descontrol’.
La ‘situació de control’ és diferent pel fet que la corba màxima de nombre de casos per dia no supera mai el pic més alt de la capacitat màxima del sistema de salut per a absorbir-los. Això significa que tots els malalts són controlats i documentats, que les rutes de contagi entre ells són sabudes i que, per tant, la transmissió del virus es pot delimitar. Que no hi ha, en definitiva, persones que caminen pel carrer sense saber que tenen el virus o que el transmeten, perquè cada cas s’aborda incidint en l’entorn de cada malalt confirmat.
Totes dues situacions les trobem ara mateix al món. A la Xina i a Itàlia ara mateix hi ha una situació de descontrol i, per exemple, a Corea del Sud i Taiwan una situació de control –que no depèn del nombre de malalts, sinó del control sobre aquests malalts. Pel que fa als Països Catalans, la situació de Catalunya Nord i Andorra sembla que és de més tranquil·litat i els tres governs autonòmics del país fan grans esforços per mantenir-se encara en situació de control. Però hi ha zones, tant de l’estat espanyol com de l’estat francès, que ja semblen haver fugit de la situació de control i que preocupen d’una manera molt especial: és el cas de Madrid, Vitòria, Alsàcia i l’Oise, a les portes de París.
Sembla clar, per tant, que ara mateix és una prioritat evitar que el pic de malalts supere el nivell que el sistema de salut és capaç de gestionar. I, del punt de vista sanitari, és assenyat d’adoptar mesures de prevenció respecte de possibles contagis, insistint en la higiene personal però també evitant concentracions de gent allà on el virus puga escampar-se. Tanmateix, tot això té un component social, econòmic i fins i tot polític que no podem eludir i sobre el qual hem d’incidir.
Europa encara avui té un estat del benestar que no existeix en unes altres parts del món. S’ha reduït molt a causa de les mesures d’austeritat, però una situació com l’actual fa clarament palesa la gran diferència que hi ha entre la Unió i països tan diferents i extrems com ara la Xina i els Estats Units.
Es pot discutir –tot i que la veritat és hi ha poques alternatives– que en aquells llocs d’Europa on la situació ja és de descontrol s’adopten mesures molt dràstiques, semblants a les de la Xina, com ja sembla que passa ara mateix ja a Itàlia. Però no es pot discutir que aquestes mesures si s’adopten han de tenir almenys dues característiques molt diferents del model xinès: la transparència informativa i l’ús de tots els mecanismes de l’estat per a amortir les conseqüències econòmiques i socials d’aquestes decisions.
És evident, per exemple, que el tancament de comerços, espais públics d’oci i empreses afecta treballadors i propietaris. I això pot esdevenir especialment greu en el cas del comerç de proximitat i les empreses petites i mitjanes. Si els estats prenen mesures d’autoritat, doncs, que impedeixen la vida normal d’aquests sectors socials, cal que siguen compensats immediatament per evitar que una crisi sanitària implique una crisi social. Si es van rescatar bancs de manera descarada, per què no hauríem d’exigir ara que es rescatassen famílies, treballadors i empreses? La crisi no es pot tornar a descarregar sobre els ciutadans, com ja va passar el 2008. Per això és indignant el comunicat fet públic ahir per Foment del Treball en què reclama mesures que tothom pot considerar raonables, però ho aprofita per reclamar encara més flexibilitat a l’hora d’acomiadar treballadors, ara amb l’excusa del coronavirus.
El sistema de salut també ha de ser reforçat de manera urgent. En general encara no s’ha pogut recuperar de les retallades i això ara dificulta la gestió d’una crisi inesperada com la present. Entenc que no es puguen adoptar grans mesures, que serien necessàries, de manera precipitada, però ara no pot haver-hi cap excusa de pressupost ni de contenció de la despesa que afecte els qui són a la primera línia del combat contra el coronavirus. I hi ha situacions que clamen al cel i cal corregir immediatament. És molt raonable que es demane a la gent que no telefone al 112 si no és necessari, a fi de reservar-lo per a emergències mèdiques, però no és raonable que s’adrece la gent al 061, passant per alt que és un número telefònic de pagament –si més no, hauria de deixar de ser-ho mentre dure l’emergència. De la mateixa manera, hem de ser conscients que hi ha una responsabilitat individual en tot aquest afer. Una responsabilitat que inclou no col·lapsar innecessàriament el sistema i evitar situacions prescindibles –ahir, en aquesta línia, VilaWeb va prendre la decisió d’ajornar les Assemblees de Lectors que havien de començar avui mateix.
Sóc conscient, finalment, que hi ha gent que considera que tot això és un muntatge, diguem-ne dels poderosos, amb pretensions amagades i que creu que hauríem de discutir sobre això. Però jo no em veig capaç de fer-ho perquè no en tinc cap element contrastable ni cap fil a què agafar-me amb una mínima credibilitat. En tot cas, tinc la desconfiança natural cap al sistema, que ens ha demostrat de sobres que sempre hi ha algú que ix guanyant de les situacions més inesperades, però no crec que amb això n’hi haja prou per a posar-nos a especular, com a mitjà. Estem i estarem atents a qualsevol informació, però alhora estem convençuts que en aquest moment la nostra responsabilitat periodística és informar, també sobre tota aquesta situació, amb el màxim rigor possible i contrastant sempre al màxim la informació que us fem arribar. En relació amb això, hem decidit d’elaborar un butlletí de notícies que podeu rebre al correu cada dia al vespre, amb l’explicació de què ha passat durant el dia i per a saber on som. Si us interessa, el podeu rebre deixant el vostre correu en aquest formulari o simplement entrant a VilaWeb cada dia a les deu del vespre.
