28.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 28.01.2024 - 21:44
El PP va demanar la setmana passada a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que organitzés una missió d’eurodiputats a l’estat espanyol per investigar la llei d’amnistia, tal com ja va passar al desembre amb la visita d’eurodiputats que van mirar de desacreditar la immersió lingüística en català. En principi la petició no tindrà més recorregut perquè no es poden organitzar missions almenys fins a les eleccions europees que es faran al juny, i qualsevol excepció hauria de ser aprovada per la conferència de presidents del Parlament Europeu i per la conferència de presidents de les comissions. Ara com ara, sembla inversemblant de forçar els mecanismes per aquest motiu, però cal tenir en compte que la missió sobre la immersió també ho semblava perquè la Comissió Europea ja havia deixat clar que la UE no tenia competències en el règim lingüístic dels estats, i malgrat tot va tirar endavant.
De fet, d’ençà que Dolors Montserrat (PP) presideix la Comissió de Peticions la patrimonialització d’aquest òrgan, l’únic que permet una relació directa entre ciutadans i la institució europea, ha estat constant. Quan en va ser elegida presidenta ja va avisar que blocaria tota intenció de l’independentisme de denunciar la persecució o internacionalitzar les seves peticions, i a fe de déu que ho ha complert: ha tancat o ha declarat com a improcedents totes les peticions en aquest sentit. Lluny d’acabar ací, el PP ha aprofitat la presidència de Montserrat i la majoria que suma amb els grups de Ciutadans (Renew) i Vox (ECR) per fer soroll a Brussel·les de qüestions amb les quals polemitza a l’estat espanyol, sigui l’oposició a l’amnistia o la immersió lingüística, la llei educativa aprovada pel govern de Pedro Sánchez, les reformes per a desblocar el CGPJ o la zona de baixes emissions a Barcelona impulsada pel govern d’Ada Colau.
D’ençà que va començar la legislatura, els grups progressistes ja s’han queixat formalment dues vegades a la presidència del Parlament Europeu del partidisme de Montserrat. La primera vegada, el 2020, una trentena d’eurodiputats del grup socialista (S&D), verd (Verds/ALE) i d’extrema esquerra (GUE/NGL) van enviar una carta a David Sassoli, president de l’eurocambra d’aleshores, per denunciar que Montserrat feia servir la comissió en benefici polític. “En determinades qüestions, especialment en aquelles peticions relacionades amb assumptes crítics amb la gestió del govern d’Espanya, moltes de les quals són promogudes per dirigents i militants del PP espanyol, la presidenta de la comissió basa el seu criteri en una posició política, i no se segueixen els criteris d’independència i justícia que haurien de regir l’actuació de qui presideix un òrgan com aquest, que és, al cap i a la fi, la porta d’entrada dels ciutadans a les institucions europees”, deien.
Posaven d’exemple les múltiples peticions acceptades sobre la intervenció de l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos per evitar que la vice-presidenta veneçolana Delcy Rodríguez entrés al territori Schengen, malgrat que la Comissió Europea va deixar clar que la competència per a investigar si havien incomplert les sancions de la UE a Veneçuela era de les autoritats espanyoles. També criticaven la reiteració en debatre peticions sobre els crims sense resoldre d’ETA, que ja s’ha tractat moltes vegades en un mateix sentit, o les peticions que denuncien un afebliment de l’estat de dret per les restriccions contra la covid.
Recentment, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba va enviar una carta a la presidenta actual, Roberta Metsola, arran de la parcialitat manifesta demostrada en la missió sobre la immersió i demanava una investigació per si s’havien malversat fons, tenint en compte que la Unió Europea no té cap competència en la política lingüística dels estats. I, segons que ha pogut saber VilaWeb, els grups d’esquerres ja preparen una tercera carta criticant la parcialitat amb la qual Montserrat presideix la comissió.
D’exemples, n’hi ha molts. Començant per la petició que va donar lloc a la visita per a analitzar la immersió, que va fer tot el camí malgrat que el juliol del 2018 la Comissió Europea ja va avisar formalment que la Unió Europea no tenia cap competència en aquesta qüestió. Després d’això, la petició va restar als llimbs, fins que a final del 2020 es va reactivar i van enviar cartes demanant-ne l’opinió al Ministeri d’Educació espanyol i a la Comissió d’Educació del Parlament Europeu. Durant els dos anys següents van continuar demanant informació a la Generalitat, al govern espanyol i a diverses comissions del Parlament Europeu; i van insistir a la Generalitat en l’obligació de complir la sentència del TSJC sobre el 25% de castellà a l’escola.
En una nova reunió el febrer del 2022, Rajka Lozo, responsable de polítiques i afers legals de la Comissió Europea, va reiterar que la UE no tenia competències en aquesta qüestió. Malgrat tot, Montserrat va mantenir oberta la petició amb la premissa que, si bé no tenien competència lingüística, sí que en tenien en la protecció de les minories, i hi posaven en aquest sac els castellanoparlants a Catalunya. Cinc mesos després, la comissió va acordar d’organitzar una visita a Catalunya per a investigar in situ la immersió. Els grups dels socialdemòcrates i dels verds van demanar de cancel·lar la missió pel seu biaix, però la majoria de dretes va decidir de mantenir-la i, finalment, els eurodiputats d’esquerres van decidir de no participar-hi per no legitimar-la.
Una altra petició que la comissió s’ha pres seriosament és la que va fer va registrar Ricardo García Manrique en nom de l’entitat espanyolista Universitaris per la Convivència l’any 2022. Deia que s’exercia violència contra “els estudiants que manifesten la seva oposició a les propostes nacionalistes als campus universitaris” davant la passivitat de les autoritats acadèmiques i la policia. A més, es queixava que els òrgans de govern de les universitats públiques catalanes havien pres partit pel nacionalisme [català], “cosa que contravé l’obligació de neutralitat política de les administracions i limita la llibertat ideològica dels membres de la comunitat universitària”. Per tot plegat, demanava una investigació sobre la possible vulneració dels drets fonamentals a la llibertat ideològica, d’expressió i de reunió, i a la no-discriminació de tots els membres de les universitats públiques catalanes. També volia que s’investigués si les autoritats universitàries havien vulnerat el principi de neutralitat institucional i si hi havia hagut connivència per part de la Generalitat.
En aquest cas, abans d’admetre la petició ja van demanar informació a les comissions del Parlament Europeu de cultura i educació i el de drets civils, justícia i afers domèstics. També van enviar-la a la Comissió Europea, que els va contestar que no els semblava que la petició tingués relació amb la llei europea i que, en casos així, eren els estats membres qui havien d’assegurar que els drets fonamentals eren respectats i protegits. Tot i això, la comissió va persistir i va demanar a l’eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, que inclogués aquesta qüestió a l’informe anual sobre l’estat de dret a la UE. A més, van demanar més informació al Ministeri d’Educació espanyol, que els va contestar que això ho havien de demanar al Ministeri d’Universitats i no pas a ells. Després d’això encara no hi ha hagut més moviments, però la petició continua viva.
En canvi, la comissió no va ser tan garantista en la protecció de les minories davant les onze peticions que diferents ciutadans van registrar demanant empara perquè no es respectava el seu vot a les eleccions europees per les traves a Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras perquè fossin eurodiputats. En aquests casos, la comissió va admetre a tràmit les peticions, però se les van treure de sobre de seguida amb l’argument que el president de l’eurocambra, David Sassoli, ja va informar el 13 de gener de 2020 que, d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol, Junqueras havia estat inhabilitat i que, per tant, la petició ja no tenia més recorregut. Puigdemont i Comín, en canvi, sí que van poder prendre possessió de l’escó i han pogut exercir d’eurodiputats. En aquesta petició, la Comissió de Peticions no va demanar informes a més institucions.
La llei Celaá i la reforma del poder judicial
Més enllà dels atacs al català i a l’independentisme, per les mans de Dolors Montserrat han passat tot de peticions més que ha mantingut vives per mirar d’erosionar de Brussel·les estant el govern espanyol de Pedro Sánchez. La tramitació i aprovació de la LOMLOE, la darrera llei d’educació espanyola, coneguda també com a llei Celaá, va ser rebutjada de manera contundent pel PP, Vox i Ciutadans perquè eliminava la referència al castellà com a llengua vehicular, feia que la nota de l’assignatura de religió no fes mitjana a l’expedient, restringia l’ensenyament concertat i donava deu anys perquè els alumnes amb discapacitat s’integressin en centres ordinaris perquè no estiguessin segregats.
En aquest sentit, es van registrar moltes peticions de ciutadans contraris a la llei Celaá i, especialment, a favor de l’educació religiosa, la majoria de les quals va ser admesa a tràmit. El PP, Vox i Ciutadans van fer intervencions enceses al debat de la Comissió de Peticions, però la Comissió Europea va dir i repetir que no veia en la llei cap vulneració del dret europeu i que els greuges que s’esgrimien entraven dins de la discrecionalitat de cada estat a l’hora de legislar com havia de ser l’educació al seu territori. Tot i això, Montserrat va mantenir vives les peticions i l’eurodiputada socialista espanyola Cristina Maestre va denunciar l’ús de la Comissió de Peticions.
🇪🇺 La @EU_Commission no ha observado ningún quebrantamiento del derecho europeo en la nueva Ley de Educación
El @Europarl_ES no tiene competencia para deslegitimar las decisiones del parlamento español.
🗣️@crismaestre
🏛️@EP_Petitions pic.twitter.com/99O5xtE3l1— Socialistas Europarl (@Socialistas_PE) March 23, 2021
Una altra de les iniciatives del govern espanyol per la qual el PP, Vox i Ciutadans van fer escarafalls a Brussel·les va ser la reforma de la llei del poder judicial espanyol que provava de donar resposta al blocatge de la renovació del CGPJ. La reforma canviava la majoria de tres cinquenes parts necessàries per a nomenar els vocals del CGPJ per una majoria simple, fet que evitava el blocatge del PP. Per contra, els detractors deien que posava en risc la independència judicial perquè facilitava que els partits de govern de torn fessin els nomenaments.
En aquest cas, la pressió europea va fer efecte, atès que la Comissió Europea va expressar la preocupació pel canvi en el mètode de designació dels vocals del CGPJ i el PSOE i Unides Podem van retirar la reforma. Tanmateix, aquest moviment va ser més ràpid que el tràmit de les múltiples peticions que en feien referència, que quan van rebre la resposta de la Comissió la proposta ja havia estat retirada. Tot i això, la Comissió deixava per escrit que veia bé que s’hagués retirat perquè “la proposició de llei hauria augmentat la percepció del CGPJ com a vulnerable a la politització”.
Un exemple contrari el trobem en una petició registrada en dates semblants, però que demanava a les institucions europees que actuessin per evitar l’obstrucció del PP a la renovació del CGPJ. En aquest cas, la petició es va declarar improcedent perquè van considerar que no s’ajustava a l’àmbit d’incidència de la Unió Europea. El grup d’esquerra alternativa va demanar de reconsiderar-ho, però la majoria conservadora va ratificar la decisió.
Més casos del partidisme
Un dels casos més paradigmàtics del biaix a què ha conduït la comissió Dolors Montserrat és la manipulació que va fer de la resposta de la Comissió Europea a una petició de Més Madrid, que es queixava dels plans del batlle de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, de substituir la zona de baixes emissions Madrid Central per una de més laxa. A la resposta, Brussel·les exposava que els valors màxims de diòxid de nitrogen eren obligatoris d’ençà del primer de gener de 2010, i que d’aleshores ençà s’havien superat “contínuament i persistentment a Madrid”. La resposta afegia que les darreres dades disponibles eren del 2020 i que, tot i que encara superaven els llindars màxims, s’havia vist una millora significativa en els valors de contaminació. Ara, la resposta deixava clar que calia interpretar les dades amb cura perquè els valors de diòxid de nitrogen s’havien vist molt influïts per les restriccions per la pandèmia.
Doncs Montserrat es va aferrar a la part que deia que el 2020 s’havia vist una baixada de la contaminació per tancar la petició, i va ignorar les crítiques dels altres eurodiputats, que remarcaven la provisionalitat de les dades i la menció explícita que, d’ençà del 2010, Madrid havia superat persistentment els límits de contaminació. Per fer-ho va haver de forçar la interpretació del reglament de la Comissió, que prohibeix de tancar les peticions que tinguin a veure amb procediments judicials en curs al TJUE, com era el cas per una denúncia per la contaminació a la rodalia de Barcelona i de Madrid. Tanmateix, Montserrat va dir que no hi tenia relació perquè la denúncia era prèvia a l’establiment de la nova zona de baixes emissions de Madrid.
Dolors Montserrat cierra caciquilmente nuestra petición ante el Parlamento Europeo por el mantenimiento de Madrid Central y la reducción de la contaminación. Lo hace a sabiendas de que Madrid incumple y que los tribunales europeos nos van a multar en los próximos meses. pic.twitter.com/1gf31Hgm0i
— Rita Maestre 🌾 (@Rita_Maestre) January 27, 2022
I aquest novembre passat, una altra vegada: Montserrat va demanar d’esperar quaranta-cinc minuts que arribessin els eurodiputats del PP espanyol, que, segons que va dir, eren en una altra comissió i no arribaven a temps per un punt especialment important per als seus interessos: una petició que qüestionava la independència judicial a l’estat espanyol. “Aquesta comissió de peticions dura fins a les 17.30 i hem anat molt de pressa. En aquest punt vinent, diversos eurodiputats que són en unes altres comissions m’han demanat si podíem esperar-los… Són les 16.00, i aquest punt era previst a les 17.00. Si us sembla bé, fem un recés, ens tornem a reunir a les 16.45, i a les 17.30 ja ens reunim els coordinadors”, va proposar Montserrat davant les queixes dels altres grups.
La socialista Cristina Maestre li va retreure aquesta pretensió perquè ja hi havia prou quòrum per a reunir la comissió, fins i tot amb presència d’uns altres eurodiputats del PP europeu. “No trobo cap motiu per a suspendre la reunió excepte que vulgueu que vinguin els vostres companys del PP espanyol a muntar una escena”, li va etzibar. Finalment, Montserrat va desistir i el punt es va debatre tot seguit.
