29.03.2021 - 01:50
Un dels vaixells portacontenidors més grans del món, l’Ever Given, és embarrancat al canal de Suez d’ençà que el 23 de març a la matinada un vent molt fort el va desviar de la seva ruta i li va fer blocar un dels corredors de comerç marítim més transitats del món.
Aquell incident ha creat un embús de centenars de petroliers i ara els operadors sospesen si els sortirà més a compte esperar que el portacontenidors sigui desencallat o bé girar cua i fer la ruta al voltant del cap de Bona Esperança, al punt més meridional d’Àfrica, resseguint tot el continent.
La decisió depèn del temps que calgui per a desembarrancar l’Ever Given, allunyar-lo de la riba del canal i tornar-lo a posar en funcionament. Diverses empreses amb experiència en el salvament d’embarcacions accidentades ja fa cinc dies que hi són, però encara no tenen clar quant de temps hi poden trigar.
Els mètodes que fan servir no són pas nous. Un vaixell encallat, de qualsevol grandària, requereix flotabilitat addicional perquè els equips de salvament el puguin treure d’allà on és. I, en el cas de l’Ever Given, caldrà força horitzontal, aplicada per remolcadors, per a poder retirar el vaixell de totes dues ribes del canal.
Com va passar?
L’Ever Given té quatre-cents metres d’eslora i capacitat per a transportar més de 20.000 contenidors de sis metres. Els experts creuen que van ser aquests contenidors, amuntegats a la part alta de la coberta, que van atrapar la ràfega de vent, com la vela d’un veler, i això va acabar desviant el rumb del vaixell.
Segons que sembla, l’Ever Given va perdre el control mentre es dirigia cap al nord i un extrem va col·lidir amb una riba del canal. L’impuls va fer que l’embarcació s’arrossegués fins que l’altre cap va topar amb l’altra riba. A poc a poc, però amb una força descomunal.
Per als equips de salvament és important de saber exactament com va xocar perquè la manera més fàcil de desembarrancar un vaixell encallat sol ser extreure’l per on va entrar. Com si fos una estella.
Salvament de vaixells
El salvament sempre ha estat una part important de les operacions marítimes, amb empreses especialitzades a què recórrer quan grans portacontenidors o petroliers s’embarranquen. El procés d’alliberament dels vaixells encallats sol anomenar-se “reflotament”.
El 2016, un vaixell de grandària similar a l’Ever Given, anomenat CSCL Indian Ocean, va trigar sis dies a ser desencallat de la riba del riu Elba, a Alemanya. Les mateixes tècniques de salvament utilitzades llavors s’empraran aquesta vegada, tot i que un canal tan estret com el de Suez no deixa tant marge de maniobra.
Hi ha dos enfocaments bàsics per a extreure un vaixell encallat. En el primer, els equips de salvament treballen per augmentar la força de flotació vertical del vaixell, cosa que significa que tot el vaixell sura més amunt en l’aigua.
En el segon, els remolcadors apliquen una força horitzontal suficient per a superar la fricció estàtica generada pel material sobre el qual reposa el vaixell. Com més gros i pesant sigui el vaixell, més força necessitaran els remolcadors per a reflotar-lo.
Flota de remolcadors
Els més ràpids a mobilitzar-se han estat una flota de remolcadors, vuit dels quals ja treballen amb el vaixell encallat. Però, ara com ara, sembla que no hi ha sort. Això significa que la primera prioritat dels equips de salvament serà fer que l’Ever Given suri més amunt en l’aigua, a còpia de dragar a prop de les seccions de la riba on el vaixell està encallat, amb l’objectiu d’augmentar-ne la flotabilitat.
En operacions anteriors, s’han col·locat bosses d’aire en la secció subaquàtica del buc per impel·lir-lo a surar. Però en el cas de l’Ever Given, això només funcionarà si alhora es rebaixa la càrrega del vaixell i es lleven tota l’aigua de llast a bord i el drenatge del combustible del vaixell. L’objectiu serà que el vaixell vagi més lleuger i que els remolcadors puguin provar de fer una altra estirada horitzontal.
Retirar la càrrega és especialment difícil, en aquest cas. L’accés per terra és dificultós perquè la riba del canal de Suez és arenosa. Per tant, potser caldrà una grua flotant, que trigarà a arribar al vaixell i que només podrà retirar un contenidor cada vegada.
També podria ser més ràpid bombar el combustible del vaixell en lloc de retirar els contenidors. Això requeriria que un petit vaixell de reproveïment s’hi acostés per llevar-ne el combustible. Els supervisors de l’operació se serveixen de models informàtics del vaixell per saber exactament quina estratègia d’alleugeriment de la càrrega pot ser més eficaç.
Marea alta
Malgrat totes aquestes mesures, l’augment de la flotabilitat durant el salvament sol dependre de la pujada de la marea, que proporciona un impuls addicional al nivell de la mar. Desgraciadament, el nombre de marees al canal de Suez és limitat, en comparació amb les aigües costaneres, i això dificulta els intents de reflotament.
És difícil de predir amb quina rapidesa es poden activar els components del trencaclosques del salvament al canal de Suez. No és pas una operació de salvament normal i corrent: la pressió del temps, amb els vaixells que fan cua a cada cap de l’estret, pesa en les decisions de tothom.
Així i tot, gràcies als experts en salvament i als mètodes de reflotament provats que s’hi van aplicant, és probable que sigui qüestió de dies, i no pas de setmanes, que l’Ever Given sigui desallotjat del canal de Suez.
Stephen Turnock és professor de dinàmica de fluids marítims a la Universitat de Southampton. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
