26.10.2024 - 09:21
|
Actualització: 26.10.2024 - 12:59
Eusebi Ayensa, Isabel Garcia Canet, Carla Rovira i Eva Saumell són els guanyadors dels premis Octubre d’assaig, poesia i teatre. No hi ha cap guardonat en narrativa, tot i que s’hi havien presentat noranta-dos originals, de manera que el premi Andròmina ha estat declarat desert. Això s’afegeix al fet que enguany no hi ha hagut el tradicional sopar dels jurats i tampoc no hi haurà el sopar del lliurament ni la fotografia conjunta dels premiats.
Segons que han explicat a VilaWeb fonts d’Edicions 3i4, les deliberacions dels jurats s’han fet per videoconferència. Els motius que han al·legat per fer-ho d’aquesta manera tenen a veure amb la situació política que es viu al País Valencià i qüestions internes de l’editorial.
El veredicte del premi Joan Fuster d’assaig ha estat decidit per Margarida Castellano, Francesc Montero i Pere Antoni Pons. L’obra guanyadora, El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana, d’Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), ha estat la triada entre un total de vint-i-quatre originals. El jurat en destaca la capacitat de connectar temes universals amb la catalanitat i “la bellesa de la reflexió i la riquesa del llenguatge en l’exposició d’idees de prosa clara, precisa, amb voluntat d’estil, que combina l’assaig amb la reflexió personal”.
El jurat que ha atorgat el premi Vicent Andrés Estellés de poesia era format per Àngels Gregori, Roger Mas i Irene Mira-Navarro. L’obra guanyadora, Els afores, d’Isabel Garcia Canet (Pego, 1981), ha estat triada entre un total de vuitanta-tres originals. Els membres del jurat en destaquen que els versos “tracen un recorregut pels afores, la intempèrie i els marges, els quals són, al capdavall, el territori de la poesia” i que “és un recull amb una veu poètica ferma i sostinguda que manté el ritme i la força dels poemes al llarg de tota l’obra”.
Finalment, el jurat que ha concedit el premi Pere Capellà de teatre era format per Francesc Foguet, Clàudia Serra i Aina Tur. Han pres la decisió d’atorgar el premi ex aequo a dues obres: Una història de terror reproductiu, de Carla Rovira (Girona, 1982), i Mares i no, d’Eva Saumell (Vilafranca del Penedès, 1973). El jurat n’ha destacat “el tractament de la temàtica de la maternitat des de punts de vista contraposats i estètiques diferents”. Així, mentre que Una història de terror reproductiu “exposa els prejudicis i les contradiccions de dues dones que han lluitat per ser mares”, Mares i no “reivindica, des d’una perspectiva coral, el dret de les dones d’exercir la no-maternitat”. De manera que conclouen que “tots dos textos, en definitiva, constitueixen un díptic suggestiu i enriquidor”. S’hi havien presentat quaranta-quatre originals.
El premi Andròmina de narrativa el decidien el jurat compost per Ferran Garcia-Oliver, Jordi Marrugat i Anna Punsoda. Finalment, han decidit de declarar-lo desert. Malgrat que destaquen les virtuts parcials d’algunes obres, el jurat ha considerat que no n’hi havia cap que arribés al nivell esperable d’un premi com l’Andròmina. S’hi havien presentat noranta-dos originals.