08.04.2022 - 19:31
Demà s’acabarà a Sant Sebastià una de les plasmacions més completes de la combinació “èuscar i imaginació”, que a molta gent de fora del nostre poble –i hem d’admetre que també a més d’un del nostre– se li fa difícil d’entendre: pagar per córrer. Es va estrenar el 1980, n’hi diem Korrika i l’organitza l’AEK, l’entitat per a l’euscarització i alfabetització d’adults, amb el suport de milers d’amants de l’èuscar. 2.500 quilòmetres sense aturar-se durant onze dies, també aquests dies que hem tingut una meteorologia més pròpia de Sibèria.
La d’enguany ha estat la vint-i-dosena, i en la seva llarga història ha vist de tot: una participació exigua el primer any, un creixement constant els anys següents, boicot institucional –convé de recordar-ho ara que es parla tant de repassar el passat– i, aquests darrers anys, amb tant d’èxit i creixement que és molt difícil d’oposar-s’hi.
Vam exportar la idea de la Korrika. Currilingua a Còrsega, la Passem a Occitània, Correlengua a Galícia, Correllengua a Catalunya, també a Alsàcia… El mateix objectiu en cada cas, enfortir la llengua i expandir-ne tant el coneixement com l’ús. Després de quaranta anys d’haver-se engegat les polítiques lingüístiques al nostre país, la recuperació de l’èuscar en els adults va a poc a poc. Però va molt més lenta que no ens pensàvem fa quatre dècades. S’ofereix el servei a l’adult que vulgui aprendre’n, en molts casos se li concedeixen ajudes, tot i que encara no n’hem garantit la gratuïtat. Però no hi ha campanyes fortes, amb impuls, que empenyin els adults a anar més que no pas ara als euskaltegis –escoles per a aprendre èuscar.
Acceptem que no és fàcil, reconeixem la feina que fan els uns i els altres; no és una prioritat per a les institucions, no es programa una euscarització intensa i ràpida que doni un tomb als percentatges de parlants d’èuscar. Solament estan disposats a aprendre èuscar els adults que ja n’aprenen? Qui més s’hi animaria si creéssim un ambient més motivador?
