L’eurozona assoleix al maig una inflació rècord del 8,1%

La taxa d’inflació interanual de la zona euro és del 8,1% al maig, set dècimes més que no pas a l’abril, el que suposa l’encariment més important dels preus a la regió de l’euro de tota la sèrie històrica, segons les dades avançades que ha publicat l’oficina comunitària d’estadística, Eurostat. Aquestes xifres afegeixen pressió al Banc Central Europeu (BCE), que es tornarà a reunir la setmana vinent, perquè prengui mesures per aturar l’escalada.

Euro area #inflation up to 8.1% in May 2022: energy +39.2%, food +7.5%, other goods +4.2%, services +3.5% – flash estimate https://t.co/WM37Cpkg33 pic.twitter.com/ohFS4NIVUX

— EU_Eurostat (@EU_Eurostat) May 31, 2022

Segons l’oficina estadística comunitària, l’augment dels preus de la zona euro respon a la pujada interanual del 39,2% del preu de l’energia, que es va accelerar des del 37,5% del mes d’abril, mentre que l’augment del preu dels aliments frescos al maig va ser del 9,1% interanual, una dècima menys que el mes anterior.

Al seu torn, els serveis es van encarir un 3,5% interanual, respecte al 3,3% del mes anterior, mentre que els preus dels béns industrials no energètics van pujar un 4,2%, quatre dècimes més que a l’abril.

En excloure del càlcul l’impacte de l’energia, la taxa d’inflació interanual de la zona euro s’ha situat al maig en el 4,6%, respecte al 4,1% de l’abril, mentre que en també deixar fora del càlcul l’efecte dels preus dels aliments frescos, l’alcohol i el tabac, la taxa d’inflació subjacent va assolir un màxim històric del 3,8% des del 3,5% corresponent a l’abril.

Entre els països de l’eurozona, les pujades més destacades dels preus es van registrar a Estònia (20,1%), Lituània (18,5%) i Letònia (16,4%), mentre que les menys fortes van correspondre a Malta (5,6%), França (5,8%) i Finlàndia (7,1%).

El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) té previst de reunir-se el pròxim 9 de juny als Països Baixos per debatre les noves mesures de política monetària i anunciar les últimes projeccions macroeconòmiques de la institució.

La presidenta del BCE, la francesa Christine Lagarde, a més de l’economista en cap del banc central, l’irlandès Philip Lane, s’han mostrat partidaris d’una normalització gradual de la política monetària del BCE, incloses pujades de 25 punts bàsics en les reunions de juliol i setembre, amb la finalitat de deixar enrere els tipus negatius d’interès a finals de l’estiu.