L’eurozona assoleix al maig una inflació rècord del 8,1%

  • Aquestes xifres afegeixen pressió al Banc Central Europeu (BCE), que es tornarà a reunir la setmana vinent, perquè prengui mesures per aturar l'escalada

VilaWeb
Europa Press
31.05.2022 - 11:35
Actualització: 31.05.2022 - 13:27

La taxa d’inflació interanual de la zona euro és del 8,1% al maig, set dècimes més que no pas a l’abril, el que suposa l’encariment més important dels preus a la regió de l’euro de tota la sèrie històrica, segons les dades avançades que ha publicat l’oficina comunitària d’estadística, Eurostat. Aquestes xifres afegeixen pressió al Banc Central Europeu (BCE), que es tornarà a reunir la setmana vinent, perquè prengui mesures per aturar l’escalada.

Segons l’oficina estadística comunitària, l’augment dels preus de la zona euro respon a la pujada interanual del 39,2% del preu de l’energia, que es va accelerar des del 37,5% del mes d’abril, mentre que l’augment del preu dels aliments frescos al maig va ser del 9,1% interanual, una dècima menys que el mes anterior.

Al seu torn, els serveis es van encarir un 3,5% interanual, respecte al 3,3% del mes anterior, mentre que els preus dels béns industrials no energètics van pujar un 4,2%, quatre dècimes més que a l’abril.

En excloure del càlcul l’impacte de l’energia, la taxa d’inflació interanual de la zona euro s’ha situat al maig en el 4,6%, respecte al 4,1% de l’abril, mentre que en també deixar fora del càlcul l’efecte dels preus dels aliments frescos, l’alcohol i el tabac, la taxa d’inflació subjacent va assolir un màxim històric del 3,8% des del 3,5% corresponent a l’abril.

Entre els països de l’eurozona, les pujades més destacades dels preus es van registrar a Estònia (20,1%), Lituània (18,5%) i Letònia (16,4%), mentre que les menys fortes van correspondre a Malta (5,6%), França (5,8%) i Finlàndia (7,1%).

El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) té previst de reunir-se el pròxim 9 de juny als Països Baixos per debatre les noves mesures de política monetària i anunciar les últimes projeccions macroeconòmiques de la institució.

La presidenta del BCE, la francesa Christine Lagarde, a més de l’economista en cap del banc central, l’irlandès Philip Lane, s’han mostrat partidaris d’una normalització gradual de la política monetària del BCE, incloses pujades de 25 punts bàsics en les reunions de juliol i setembre, amb la finalitat de deixar enrere els tipus negatius d’interès a finals de l’estiu.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor