08.05.2024 - 21:40
The Washington Post · Elliot Smilowitz
Traieu de l’armari les disfresses més extravagants que tingueu i repasseu els vostres millors passos de ball: la gala d’Eurovisió torna a ser ací.
L’any passat, la balada “Tattoo” de la sueca Loreen es va imposar per un estret marge al “Cha Cha Cha” del finlandès Käärijä. La victòria va donar a Suècia la seva setena victòria –una xifra rècord– i l’oportunitat d’organitzar el festival d’enguany, que començà abans-d’ahir a Malmö.
Els espectadors en poden esperar, efectes visuals cridaners, melodies que el faran ballar sense aturador i, sobretot, un munt de kitsch. Això és tot el que us cal saber sobre Eurovisió.
Què és Eurovisió?
Eurovisió és un festival anual organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Cada país participant hi presenta una cançó, que s’interpreta i és sotmesa a votació. Se n’acaba elegint un guanyador, però Eurovisió és més una celebració de la música que no pas un concurs competitiu.
Les cançons han de durar tres minuts, han de ser originals, políticament neutres i cantar-se en directe, amb un màxim de sis intèrprets. No cal que els cantants siguin del país que representen. Les cançons poden ser de qualsevol gènere, i les actuacions poden ser tan sofisticades com irremeiablement absurdes. Petra Mede i Måns Zelmerlöw, els amfitrions del certamen del 2016, van parodiar algunes de les rareses més memorables d’Eurovisió en la cançó satírica “Love Love Peace Peace”, farcida de cameos.
Quants països hi participen?
En el concurs d’enguany hi participen 37 països, la majoria europeus. Israel en forma part, tot i no ser un país europeu, perquè la seva cadena nacional és membre actiu de la UER. Austràlia hi va ser convidada esporàdicament l’any 2015 i ha continuat com a concursant d’aleshores ençà.
Els 31 concursants es divideixen en dues semifinals: la primera es disputà abans-d’ahir; la segona es disputarà avui. Els deu millors de cada semifinal continuaran endavant, juntament amb sis nacions que es classifiquen automàticament per a la final de dissabte: l’amfitrió, Suècia, i els “cinc grans” (el Regne Unit, l’estat francès, Alemanya, Itàlia i l’estat espanyol), que són també els països que més contribueixen financerament al festival.
A quina hora és la final d’Eurovisió 2024?
La semifinal d’avui, com també la final de dissabte, començarà a les 21.00.
Com es pot veure Eurovisió 2024?
Per als espectadors de l’estat espanyol, el festival es podrà seguir televisivament a la 2, o bé a la plataforma d’internet RTVE Play. Per als espectadors de l’estat francès, es podrà seguir televisivament a France 2, o bé a internet, a la plataforma france.tv.
L’any 2023, més de 160 milions de persones van veure el concurs, segons l’organització. A Islàndia, Finlàndia, Noruega i Suècia –país guanyador– el festival va registrar una quota de pantalla de més d’un 80%; a la resta de països, la quota de pantalla del festival va ser més d’un 50%.
Com funciona el sistema de votació d’Eurovisió?
Els guanyadors d’Eurovisió es determinen a partir d’una combinació de vots emesos pels afeccionats i classificacions determinades per jurats de professionals de cada país participant.
De fa poc, els ciutadans de la resta del món també poden votar amb una aplicació, o pàgina web, durant les 24 hores prèvies a cada semifinal i a la final. Però el seu vot col·lectiu tindrà el pes d’un sol país participant.
Qui és el favorit d’Eurovisió 2024?
Una de les candidatures que més probabilitats sembla tenir de guanyar és la suïssa “The Code”, una cançó en què el cantant Nemo descriu les seves experiències com a persona no binària a ritme de dance-pop. Una altra de les favorites és Baby Lasagna (sí, és de debò), que representa Croàcia amb l’explosiva “Rim Tim Tagi Dim”.
Més cançons que han aixecat expectació entre els afeccionats són la ucraïnesa “Teresa and Maria”, d’Alyona Alyona i Jerry Heil; la italiana “La noia”, d’Angelina Mango; i la neerlandesa “Europapa”, de Joost Klein.
Qui són els guanyadors i concursants més famosos d’Eurovisió?
Enguany el festival es fa a Suècia, precisament l’any en què es commemora el cinquantè aniversari de la victòria d’Abba amb “Waterloo”. Aquella victòria va catapultar el grup a decennis de fama mundial. La canadenca Céline Dion va guanyar el festival a Suïssa l’any 1988 amb “Ne partez pas sans moi”, pocs anys abans de convertir-se en un nom recurrent a les llistes de grans èxits. Olivia Newton-John va ser quarta el 1974, uns anys abans de triomfar amb Grease. Més recentment, el grup Måneskin, que ja ocupava els primers llocs a les llistes d’èxits a la seva Itàlia natal, va aprofitar l’impuls de la seva victòria a Eurovisió 2021 amb “Zitti e Buoni” per a fer el salt a les llistes d’èxits de la resta del món.
Al festival també hi han competit cantants ja consolidats. Anglaterra hi ha enviat a Bonnie Tyler, Engelbert Humperdinck i la banda de rock Katrina and the Waves, que va guanyar el concurs del 1997 amb “Love Shine a Light”. Julio Iglesias va competir per Espanya, i el controvertit duo pop T.a.t.u. hi representà Rússia.
Per què és tan polèmica la participació d’Israel?
Israel ha participat a Eurovisió quaranta-cinc vegades d’ençà del 1973, i ha guanyat quatre vegades. La participació d’Israel el 2024 és la cançó “Hurricane” d’Eden Golan. Originalment titulada “Pluja d’octubre”, contenia una lletra que semblava fer referència a l’atac d’Hamàs del 7 d’octubre. Això va fer que els organitzadors la rebutgessin, tot al·legant que infringia les normes de neutralitat política. Les autoritats israelianes van amenaçar inicialment de retirar la seva candidatura en lloc de canviar-ne la lletra, però finalment en van presentar una versió modificada que la UER va acabar acceptant.
La guerra d’Israel a Gaza també ha desencadenat crides d’activistes i músics perquè la UER exclogui la candidatura israeliana, cosa que finalment s’ha negat a fer. Després de saber-se que Golan havia rebut amenaces de mort, a l’abril, la UER va publicar una declaració en què denuncià “els abusos, la incitació a l’odi o l’assetjament dirigits als nostres artistes, o bé a qualsevol persona relacionada amb el concurs”.
La policia sueca està en estat d’alerta per les protestes pro-palestines previstes a Malmö durant el festival. Israel ha emès un advertiment de viatge per als israelians a Malmö, tot al·ludint a un “temor fundat” de possibles atacs. Els organitzadors del festival expliquen que tan sols es permeten banderes dels països que hi competeixen, i que qualsevol bandera de Palestina o cartell pro-Palestina serà confiscat.
Com va gestionar Eurovisió la invasió russa d’Ucraïna?
Quan Rússia envaí Ucraïna, el febrer del 2022, la UER va prohibir a Rússia que participés en el festival. D’aleshores ençà, les emissores nacionals russes han trencat els seus llaços amb la UER, cosa que significa que Rússia ja no hi pot competir. Aquell any 2022, la cançó guanyadora va ser “Stefania”, de la ucraïnesa Kalish Orchestra.
El país guanyador sol organitzar el certamen de l’any següent, però a causa de la guerra a Ucraïna va ser el Regne Unit –el subcampió del 2022– qui va organitzar el festival de l’any passat, que també va retre homenatge a Ucraïna.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
