05.04.2024 - 20:00
Un sondatge publicat pel mitjà europeu Politico feta a ciutadans d’Alemanya, l’estat francès, Dinamarca, Eslovènia i Lituània durant el mes de desembre revela la percepció que tenen els europeus sobre els moviments d’independència a Europa.
Segons aquest sondatge, hi ha una majoria de ciutadans en el conjunt d’aquests cinc estats que creu que la Unió Europea va actuar malament en relació amb el Primer d’Octubre. El 53% dels ciutadans és d’aquest parer, i són especialment crítics els ciutadans d’Eslovènia (70%) i Alemanya (56%). En línia amb això, hi ha una majoria que considera que s’han perseguit els dirigents independentistes per les seves idees. El percentatge més alt el trobem a Eslovènia, on ho creu el 74%, seguit de Dinamarca (65%). En canvi, solament un 47,5% dels ciutadans de l’estat francès és d’aquest parer.
Cal tenir en compte que l’estudi ha estat pagat per la delegació al Parlament Europeu de Junts-Lliures per Europa, i ha estat fet per les consultores demoscòpiques Verian Group i Sibilare, segons que diu Politico.
L’independentisme català ha tingut una notorietat important a escala continental aquests darrers anys, i un fet que ho demostraria és que a tots els estats on s’ha fet el sondatge més de la meitat de la població coneix el moviment independentista català.
Allà on més es coneix és a Eslovènia (61%), Dinamarca (56%) i Alemanya (55%). Si el 55% dels ciutadans europeus té coneixement del cas català, un 46,7% sap de l’existència del moviment nacional basc, un 35,3% del de Còrsega, un 28,5% del flamenc i un 21,5% del de Galícia.
Quan es pregunta per la possibilitat que algun moviment nacional aconsegueixi la independència, el català és considerat com el que té més suport i el que té més possibilitats d’assolir-la. El 40,2% dels europeus creu que la independència de Catalunya és possible, mentre que gairebé el 60% expressa escepticisme.
Tot i això, no hi ha cap país dels enquestats on els qui ho creuen possible siguin majoria. Lituània seria el país on més gent ho creu, un 47% de la població, seguit del 42% de francesos i danesos.
Solucionar el conflicte territorial
Per a resoldre els conflictes territorials, l’opció preferida és el referèndum acordat, que rep el suport del 54% de ciutadans. De fet, a Alemanya s’enfila fins al 58% els qui consideren que aquesta és la manera efectiva de solucionar-ho. En canvi, l’opció que els ciutadans consideren menys adequada és que simplement el poderós s’imposi sobre el més feble.
Així mateix, es demana sobre la intervenció de la Unió Europea. Un 31% dels ciutadans és del parer que s’impulsi una legislació específica per a protegir els drets de les minories nacionals, un 47% creu que la UE hauria de contribuir diplomàticament a resoldre conflictes entre els estats i les minories, sense una legislació específica, i solament un 23% és del parer de no intervenir en absolut.
Hi ha diferències importants entre països. Els més partidaris de no intervenir són els francesos, amb un 29% que creu que les institucions europees no s’hi haurien d’immiscir. En general, Eslovènia mostra la creença més ferma en la participació directa o indirecta de la UE en la mediació de conflictes, amb un 85,9% que dóna suport a alguna forma d’acció.
En les discussions sobre la resolució de conflictes dins els estats membres de la UE, la majoria és partidària de la mediació. L’opció més popular, triada pel 33,4% dels enquestats és que la UE sigui un agent neutral que faciliti el diàleg. La segona més popular és que la mediació formi part d’una estratègia més àmplia. Això significa que un 60,4% es mostra a favor del diàleg.
En canvi, un 19% creu que la mediació representa una ingerència en els afers interns dels estats, i un 20%, que pot no entendre la dinàmica interna dels estats. És a dir, un 40% es mostra en contra de la utilitat de la mediació de la UE en conflictes interns. Alemanya i Dinamarca mostren la confiança més ferma en la UE com a mediador, amb un 64% i un 63%, respectivament, que donen suport a les opcions de mediació. A França i Eslovènia estan menys convençuts, amb un 55% i un 59%, respectivament. Tot i això, bona part dels ciutadans s’hi mostren en contra per motius diferents. França és qui més veu una intromissió en els afers interns (23%), mentre que Eslovènia dubta més de la comprensió de la UE de la dinàmica interna de l’estat (23%).
Uns dirigents independentistes coneguts
Un 37,9% dels enquestats diu que sap qui és Carles Puigdemont, i el 36,6% coneix Roberta Metsola. Entre els països enquestats, on Puigdemont és més conegut és a Eslovènia (42,2%), i on menys, a Dinamarca (35,9%). De fet, és més conegut que Metsola a tots els països enquestats amb l’excepció de Lituània, on el 45,5% dels ciutadans enquestats coneix Metsola i el 38,1%, Puigdemont.
Els europeus coneixen més Puigdemont que no Metsola, segons un sondatge pagat per Junts
A Oriol Junqueras el coneix el 33,2% dels enquestats, quatre punts per sota del coneixement de Puigdemont, però per sobre del president del grup Renovar Europa, Stéphane Séjourné; del president del partit independentista flamenc Nova Aliança Flamenca, Bart De Wever; i del president del Tirol del Sud, Arno Kompatscher. A més, té un percentatge de coneixença pràcticament igual que la copresidenta del grup de l’Esquerra Radical, Manon Aubry.
