25.12.2019 - 21:50
Fa dues setmanes el Diplocat va publicar el resum d’un informe sobre la imatge internacional de Catalunya. Mostrava que la visió d’Espanya ha empitjorat i que un 42% dels europeus considera que la UE ha de fer de mediadora entre els governs espanyol i català. Ara la publicació de l’informe complet ens permet de saber molt més sobre les opinions dels europeus sobre el cas català.
Una de les dades més destacades és que una gran majoria (74%) considera que si un territori vol ser independent té el dret d’esdevenir-ne democràticament. Entre els casos analitzats, el suport és majoritari a tot arreu, però és especialment alt entre els eslovens (85%) i els ciutadans de Letònia i Estònia (86%). Tres estats que van assolir la independència fa poques dècades.
Els europeus també són partidaris de cedir més poder a les regions, però una majoria defensa que sempre s’ha de complir la legalitat, encara que impliqui prohibir un referèndum. Només a Eslovènia i els dos estats bàltics analitzats aquest criteri no obté el suport de la meitat de la població.
Les dues postures –dret d’independència i respecte de legalitat– poden xocar quan l’estat es nega a facilitar una sortida política a determinades reivindicacions. En aquest cas, com el procés català, els ciutadans mostren opinions diverses sobre quin paper hauria de ser el de la Unió Europea.
La majoria es mostra favorable al fet que mitjanci entre els dos governs o que directament defensi el referèndum. A Eslovènia (73%) i Letònia i Estònia (66%) és on les dues propostes tenen més acolliment, però també s’hi mostren favorables prou alemanys (61%) i italians (60%). De fet, només a l’estat francès aquestes dues opcions no tenen l’adhesió de la meitat dels ciutadans (44%).
En l’altre extrem, els partidaris que la UE defensi la unitat d’Espanya o que no prengui partit no són majoritat en cap estat. De fet, això ha defensat fins ara i fa que els europeus suspenguin com ha gestionat del conflicte català.
Informats dels esdeveniments principals del procés
A més d’haver-se format una opinió dels principals esdeveniments polítics del procés català, una part important dels europeus els coneix a fons. Més del 80% ha sentit a parlar de l’exili de Carles Puigdemont a Waterloo, el referèndum del Primer d’Octubre, la declaració d’independència i l’empresonament dels dirigents independentistes.
De fet, prop de la meitat dels analitzats creu que en té molt o bastant coneixement. Això ha tingut un impacte sobre la imatge d’Espanya i de Catalunya, i a més fa que un 77% cregui que el conflicte no és resolt.
En total, un 53% ha variat d’opinió vers Espanya i un 56% sobre Catalunya, tot i que a grans trets en sentits inversos. En el cas de l’estat espanyol, la imatge és ara més negativa, car en un 31% dels casos ha empitjorat i per a un 22% és millor; mentre que a Catalunya és més positiva en conjunt: un 34% n’ha millorat la valoració contra un 23% que la percep de manera més negativa.
Per estats, més de la meitat dels eslovens (52%) té ara una pitjor visió d’Espanya, seguits de Letònia i Estònia (40%) i el Regne Unit (40%). En conjunt, en cap dels països analitzats no ha millorat.
Quant a Catalunya, hi ha més divisió. A Eslovènia, Suècia, Itàlia, el Regne Unit i Letònia i Estònia en conjunt la imatge és ara més positiva, mentre que la idea de conflicte fa que per un estret marge a l’estat francès, Alemanya i Suïssa hagi empitjorat.
Finalment, cal remarcar que una majoria creu que el govern espanyol ha estat poc dialogant (61%) i massa autoritari (59%) i, en canvi, una minoria considera que Espanya ‘ha fet com havia de fer’ (37%) o que ha estat massa tova (23%). Els resultats són equivalents als de l’enquesta del Real Instituto Elcano, el laboratori d’idees sobre la política exterior de l’estat espanyol, que també mostrava en uns percentatges similars que els europeus creien que Espanya havia estat poc dialogant i massa autoritària.
