05.04.2024 - 10:19
|
Actualització: 05.04.2024 - 17:09
Un sondatge publicat pel mitjà europeu Politico fet a partir d’entrevistes a 5.200 ciutadans d’Alemanya, l’estat francès, Dinamarca, Eslovènia i Lituània durant el mes de desembre exposa que n’hi ha més que coneixen Carles Puigdemont que no pas Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu. De fet, el 37,9% dels enquestats diu que sap qui és Puigdemont, i el 36,6% coneix Metsola. Entre els països enquestats, Puigdemont és més conegut a Eslovènia (42,2%), i on menys, a Dinamarca (35,9%). De fet, és més conegut que Metsola a tots els països enquestats amb l’excepció de Lituània, on el 45,5% dels ciutadans enquestats coneix Metsola i el 38,1%, Puigdemont.
Però cal tenir en compte que, segons que diu Politico, l’estudi ha estat pagat per la delegació al Parlament Europeu de Junts-Lliures per Europa, i ha estat fet per les consultores demoscòpiques Verian Group i Sibilare.
A més de Puigdemont i Metsola, l’estudi també demana pel grau de coneixença de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen; el president del Consell Europeu, Charles Michel; la presidenta del grup Social-demòcrata al Parlament Europeu, Iratxe García; el president del grup Popular, Manfred Weber; el copresident dels Verds, Philippe Lamberts; la copresidenta del grup de l’Esquerra Radical, Manon Aubry; el president d’ERC, Oriol Junqueras; el president del grup Renovar Europa, Stéphane Séjourné; el president del partit independentista flamenc Nova Aliança Flamenca, Bart de Wever; i el president del Tirol del Sud, Arno Kompatscher.
Segons l’estudi, Puigdemont és més conegut que tota la resta, amb les úniques excepcions de Von der Leyen, coneguda pel 74,4%, i de Michel, que és conegut pel 40%, tan sols dos punts més que Puigdemont. També crida l’atenció que Puigdemont sigui més conegut que els caps dels principals partits europeus, i que Weber solament sigui més conegut que ell a Alemanya, el seu país.
A Junqueras el coneixen el 33,2% dels enquestats, quatre punts per sota del coneixement de Puigdemont, però per sobre de Séjourné, de Wever i Kompatscher. A més, té una xifra de coneixença pràcticament igual que la d’Aubry (33,3%).
El sondatge també destaca que la minoria nacional catalana és la més coneguda entre els europeus (un 54,5% la coneixen), seguida per la basca (46,7%) i, a una distància considerable, la corsa (35,3%) i la flamenca (28,5%). L’estudi també demana pel coneixement del cas gallec, però les respostes indiquen que només el coneixen el 21,5% dels enquestats. A més, també diuen que a Catalunya és on creuen que el moviment independentista té més suport. És la resposta més comuna a tots els països excepte a l’estat francès, on, si bé reconeixen el suport a l’independentisme català, creuen que a Còrsega hi ha més independentistes.
L’estudi també demana per les possibilitats que, segons els enquestats, tenen els diferents moviments independentistes de reeixir. Es pot percebre un escepticisme general, perquè cap dels moviments nacionals pels quals els han demanat supera el 50%. Però el que més s’hi aproxima és l’independentisme català, que convenç el 40,2% dels enquestats que podrà assolir la independència.
Tanmateix, el 52,9% creu que la Unió Europea no va gestionar correctament el referèndum d’independència del 2017. A més, el 56,7% pensa que els dirigents independentistes de territoris dins la Unió Europea han estat perseguits per les seves idees. Eslovènia és el país on aquest pensament és més estès (74%), seguit de Dinamarca (64,6%). A la banda baixa, hi ha l’estat francès, amb el 47,5%.
La major part dels enquestats (53,7%) també creu que els referèndums acordats entre totes dues parts són la millor manera de resoldre un conflicte polític. També té un suport majoritari (50,2%) la idea d’un acord entre les parts, però sense haver de passar per l’aval dels ciutadans amb un referèndum. En tercer lloc, el 48,5% dels enquestats creu que les protestes pacífiques i els moviments socials són eficaços per a resoldre un conflicte. Finalment, el 44% creu que, senzillament, el conflicte es resol sota la premissa que “guanya el més fort”.
