Europa: prohibit el pas dels refugiats però no pas de les armes

Avions carregats d’armes han viatjat des de països del centre i l’est d’Europa cap al Llevant. L’Aràbia Saudita, Jordània, els Emirats Àrabs i Turquia, concretament. La majoria d’aquest arsenal, segons que ha revelat una investigació del Balkan Investigative Reporting Network (BIRN) i l’Organised Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP), ha acabat en mans de milícies que lluiten a la guerra civil siriana. Les trameses van començar el 2012 i, pel cap baix, han donat un negoci de més de 1.200 milions d’euros.

L’Aràbia Saudita és el principal comprador d’armes. Segons els càlculs dels investigadors, almenys 10.000 rifles AK-47, 6.300 metralladores, 18.500 llançagranades, 300 tancs, 250 bateries antiaèries i 90 disparadors múltiples de míssils han acabat en mans saudites. Els països involucrats en les vendes són Bòsnia, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Montenegro, Eslovàquia, Sèrbia i Romania. El component cínic de tot plegat és que molts d’aquests països s’han negat a acollir els refugiats que han originat les seves armes.

El conflicte sirià és on acaben gran part de les armes i la munició. N’és el principal beneficiat l’Exèrcit Lliure de Síria. Tanmateix, s’ha comprovat que part de l’arsenal ha servit per a armar milícies islamistes com ara Ansar al-Sham, Jabat al-Nusra (la filial d’al-Qaida a Síria) i l’autoanomenat Estat Islàmic. Les armes enviades des d’Europa també han alimentat la guerra civil del Iemen, concretament al bàndol sunnita que té el suport de l’Aràbia Saudita.

Els governs dels països exportadors van concedir les llicències corresponents per a vendre les armes, malgrat els indicis clars que podien anar a raure en mans equivocades, com s’ha acabat demostrant. Per a fer aquestes vendes s’han violat lleis estatals i europees i acords armamentístics internacionals. No obstant això, no hi ha mecanismes reals per a sancionar els infractors.

La venda, a més, s’ha intensificat des del 2015. El primer ministre serbi, Aleksandar Vučić, va dir el mes passat que el seu país podria quintuplicar la producció d’armes i, així i tot, seria incapaç de satisfer-ne la demanda. ‘Dissortadament, en algunes parts del món hi ha més guerra que mai i tot allò que produeixes ho pots vendre’, va reblar.

Els investigadors es van posar en contacte amb els ministeris d’Interior de tots els països exportadors, per saber-ne la posició oficial. Els pocs que van respondre a la interpel·lació van dir, bàsicament, que no podien controlar què se’n feia, dels arsenals, un cop venuts. Quan els demanaven pel principal comprador, l’Aràbia Saudita, la resposta era que no formava pas part de cap llista negra i, per tant, era un soci comercial totalment legítim.

El principi del negoci
L’anomenat weapons pipeline –’conducte d’armes’– va començar a ser operatiu el 2012. L’hivern d’aquell any dotzenes d’avions de càrrega, amb armes i munició de l’ex-Iugoslàvia, van sortir de l’aeroport de Zagreb cap a Jordània. Poc després van aparèixer les primeres imatges d’armes croates a Síria. Per bé que el govern croat ha negat una vegada i una altra que hagués enviat armes a Síria, Robert Stephen Ford, ex-ambaixador dels Estats Units a Síria, va reconèixer que Croàcia estava involucrada en la venda d’armes a l’Aràbia Saudita.