Europa es demana sobre Franco

Carles Puigdemont ha tornat a omplir un auditori a Finlàndia, país que li dóna aquests dies una gran cobertura mediàtica. Si ahir els informatius de les televisions nacionals en destacaven el viatge, avui Puigdemont ha omplert l’auditori de cinc-centes persones de la Universitat de Hèlsinki. Sobretot d’estudiants i professors, però també membres de la comunitat catalana, que han seguit la conferència ‘Països petits i política a les xarxes socials: cap a una república digital a Catalunya’. Organitzada pel departament de Ciències Socials, s’esperava una conferència centrada en la futura República en línia, però al final aquest aspecte ha estat molt menor, i gran part del debat ha girat al voltant del moment polític. I Franco. El dictador Franco ha centrat el debat. La conferència i el debat sencer són disponibles en vídeo ací.

Avisat dels incidents que alguns unionistes van protagonitzar a l’escola diplomàtica de Ginebra, el professor Teivo Teivainen ha deixat clar al començament que no permetria cap sortida de to de l’audiència. I així ha estat, excepte en una ocasió. I aquesta vegada, per cert, els xiulets els ha rebut un unionista que, diguem-ho tot, ha acabat la seva intervenció amb un ‘Viva España’ no gaire ben rebut per l’audiència.

L’acte ha començat amb l’explicació de Puigdemont sobre les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la República. El seu punt de vista es pot resumir amb aquest titular: ‘Arribarà un dia que els telèfons mòbils seran més poderosos que les espases.’ I tot seguit, ha recordat que Twitter, WhatsApp, Signal han estat peces clau del moviment independentista, sense les quals no s’hauria votat l’1-O. I que en el futur es podran considerar exemples com el d’Estònia i la seva e-República com a maneres de construir un estat ‘que no sigui una relíquia del segle XIX’.

Però Puigdemont ha ofert pocs detalls que no se sabessin en aquest començament de debat. Un acte que ha acabat amb l’anunci de la marxa a l’exili de Marta Rovira. Entremig, ens hem trobat amb un interessantíssim debat entre Puigdemont i els assistents i en què la cosa més interessant han estat les preguntes. Veure les preguntes que suscita Puigdemont als seus viatges és tot un exercici. I avui, per cert, ha tornat a passar, com a Ginebra. Francisco Franco ha tornat a dominar el debat. El passat dictatorial d’Espanya retorna a escena. Europa pregunta per Franco. I Puigdemont respon: ‘La tomba de Franco es pot visitar, i per nou euros pots fer un homenatge al dictador. La Fundació Franco també existeix, té l’objectiu d’honorar l’herència rebuda i es paga amb diners públics. La transició no va ser modèlica en cap cas.’

Per captar l’ambient que s’ha viscut a la sala, força favorable a la causa independentista, sense ser-ho del tot, aquestes són totes les preguntes que s’han fet. Deu en total. I absolutament totes han rebut aplaudiments. Amb més o menys intensitat, això sí:

Professor de la Universitat: ‘El partit Ciutadans, on és? Per què no hi és, a la sala? Quan, des del camp independentista es parla de Franco, ho trobo fora de lloc. I tres: parlar de presos polítics no és un terme acceptable. Vosaltres heu trencat l’imperi de la llei. Espanya és una democràcia homologable a França, Alemanya, Anglaterra. Vós a qui representeu? A Catalunya, quan només té la meitat dels catalans a favor?’

Estudiant: ‘Quina creieu que ha de ser la reacció de la Unió Europea? Com veieu el rol i els estatus de Catalunya en relació amb altres comunitats autònomes?’

Estudiant, que respon al professor: ‘Els guanyadors sempre escriuen la història. Si creieu que Espanya està al nivell de França o Anglaterra, llegiu la història d’Espanya, on el dictador traspassa el poder al rei. Un raper és a la presó perquè va fer una cançó sobre el rei. Ara digueu si Espanya és un país democràtic. Per al president: és depriment el silenci a la Unió Europea. Val la pena esperar?’

Professor de llengües, especialista en minories ètniques: ‘Sé que els països emergeixen en àrees lingüistes i el català és la llengua sense estat més gran d’Europa. Heu estat el tercer president a declarar la independència. Ara som en un atzucac polític. Però és impossible que la independència desaparegui de l’escena. És evident que l’àrea lingüística sense estat més gran d’Europa continuarà volent la independència. Jo pregunto com veieu el moviment en els deu anys vinents.’

Estudiant: ‘Com veieu que altres regions, com Lapland, vulguin beneficiar-se de la independència de Catalunya?’

Estudiant: ‘A Espanya, es paguen diners públics en homenatges a Franco. Espanya és un dels països amb més fosses comunes. A Espanya es poden dir coses a favor de Franco a la televisió. A Alemanya no pots fer-ho. No es pot comparar Alemanya i Espanya. No es pot.’

Professor: ‘Us vull felicitar per la independència declarada. Crec que us en sortireu. Dues preguntes: us penediu de no haver fet la DUI el 10 d’octubre? Què hauria passat si ho haguéssiu fet? I una pregunta crítica. No dic que al referèndum hi hagués irregularitats votants, però sí que va haver-hi queixes. I que era fàcil fer trampes. No dic que se’n fessin, sinó que era fàcil fer-ne. Què n’opineu?’

Estudiant: ‘El que intenteu a fer a Catalunya és il·legal a Finlàndia. Finlàndia és feixista, doncs? He anat a Catalunya a l’escola, i al final els meus pares es van gastar 3.000 euros en escola privada perquè pogués parlar bé el castellà. [Riures del públic.] A presó? És clar, a la presó. Vull recordar que el rei va ser votat per la constitució. [Xiulets.] El cantant de rap també és a la presó per parlar d’ETA, no només del rei. L’economia tothom sap que ha anat malament durant el procés. Viva España!’

Periodista russa: ‘Tinc molts amics a Catalunya, com ara a Manresa, i també a Espanya. I em diuen que us transmeti que aprecien tot els esforços que feu pels catalans. M’ho diuen els amics catalans, però també els amics de Sevilla. I una altra cosa. Estic xocada de sentir preguntes que semblen d’un fiscal! Mireu Putin. Sí, Putin. Jo us dic que no puc tornar al meu país. No m’hi vol. Però també us dic: ara resulta que Putin és darrere de tots els errors de la Unió Europea? No fotem. La Unió Europea comet errors i sempre culpa Putin. Doncs va, faig la pregunta que sempre es fa: quin és el rol de Rússia sobre el referèndum? És aquesta, la que volíeu?’

Afegim ara la pegunta retòrica del professor moderador per acabar de transmetre l’ambient de diàleg franc i respecte que el president s’ha trobat a Finlàndia: ‘Com en diríem a Veneçuela, Mèxic o Rússia dels polítics empresonats com els catalans? Presos polítics, o no?’

Només dos detalls per a acabar i arrodonir. Aquest periodista ha ensumat dins la Universitat un guardaespatlles rere Puigdemont. ‘Això és l’estat finlandès, que ens dóna protecció’, m’ha dit l’entorn del president. I un detall explicat pel president mateix, en diàleg amb la premsa catalana: ‘Ahir, travessant un semàfor, un home jove a l’alta banda em va mirar, va fer ok amb el dit i va continuar. Jo, a Europa, noto solidaritat. La noto de la gent.’