17.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 17.02.2025 - 22:46
The Washington Post · Ellen Francis i Sammy Westfall
Munic, Alemanya. Mentre el govern de Trump es prepara per negociar directament amb la diplomàcia russa amb l’objectiu de posar fi a la guerra a Ucraïna, el president francès, Emmanuel Macron, convocà ahir els dirigents europeus a una reunió d’emergència per a discutir com el continent podia influir en les converses.
El continent lluita a la desesperada per poder tenir veu en unes negociacions que podrien determinar el futur d’Ucraïna i del panorama de seguretat europeu, i que progressen sense la participació de Kíiv o Brussel·les. La trucada telefònica entre Trump i Putin, la setmana passada, i els plans de Washington de fer la primera ronda de negociacions amb representants de Moscou, aquesta mateixa setmana, no ha fet sinó atiar les pors que els interessos de seguretat del continent siguin menyspreats durant el procés.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, anuncià abans-d’ahir que el govern que presideix estava “preparat i disposat” a desplegar soldats britànics a Ucraïna com a part d’un acord de pau, cosa que s’interpretà com una possible maniobra de pressió perquè la resta de dirigents europeus es comprometin a seguir-ne els passos. Països com Alemanya, Espanya o bé Polònia, tanmateix, van recelar d’explorar l’opció d’enviar soldats a Ucraïna durant la reunió d’ahir. Això evidencia els obstacles que continuen impedint que els aliats del continent puguin formar un bloc comú prou fort per a contrarestar el pes geopolític de Trump i, de retruc, alterar significativament l’status quo a Ucraïna.
Els aliats europeus d’Ucraïna fa mesos que deliberen sobre la necessitat d’enviar-hi tropes en cas d’un acord de pau. Aquestes deliberacions, impulsades originalment per França, han agafat una urgència completament nova arran de les maniobres del govern de Trump per a emprendre negociacions diplomàtiques amb Rússia.
A la reunió d’ahir, hi assistiren els caps del govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Polònia, Espanya, els Països Baixos i Dinamarca, i també el secretari de l’OTAN, Mark Rutte, i alguns alts funcionaris de la Unió Europea. L’objectiu era arribar a un consens sobre la reconstrucció d’Ucraïna i les garanties de seguretat que el continent oferirà al país en el marc d’un acord de pau, unes garanties que podrien incloure el desplegament de tropes europees. Els assistents també deliberaren sobre com protegir els interessos de defensa europeus en un moment en què el govern de Trump ha deixat clar –per activa i passiva– que la relació transatlàntica està canviant. Ho expliquen els funcionaris de seguretat europeus, que parlen amb la condició d’anonimat per tractar deliberacions en curs.
Diplomàtics nord-americans, com l’enviat especial per al Llevant, Steve Witkoff, i l’assessor de seguretat nacional, Michael Waltz, viatjaren cap a l’Aràbia Saudita abans-d’ahir per reunir-se amb l’equip negociador rus. Witkoff explicà que Washington confiava a “fer avenços significatius” cap a la resolució de la guerra d’Ucraïna.
També abans-d’ahir, Macron explicà que havia parlat amb el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, sobre “el rol que l’Aràbia Saudita podria exercir en la negociació d’una pau sòlida i duradora [a Ucraïna], amb els europeus al cor d’aquest procés”.
El ministre francès d’Afers Exteriors, Jean-Noël Barrot, ha demanat unitat i cap fred als europeus. “Mantinguem la calma i no ens deixem portar, no ens deixem intimidar per les declaracions que sentim a tort i a dret”, va dir abans-d’ahir a la ràdio France Inter.
“Correspon tan sols als ucraïnesos decidir si han de deixar de lluitar o no […] i no deixaran de lluitar fins que estiguin segurs que la pau que se’ls proposi serà duradora”, continuà. I afegí: “I qui podrà oferir-los aquests garanties? Els europeus.” El rol dels Estats Units, aclarí, era fer seure Putin a la taula de negociació.
L’enviat especial de Trump per a Ucraïna, per la seva banda, ha reiterat que els dirigents europeus no tindrien seient a la taula de negociació.
“Sóc de l’escola realista”, deia Keith Kellogg, aquest cap de setmana, a la Conferència de Seguretat de Munic. “Crec que no hi haurà seient a la taula per als europeus”. Kellogg provà de calmar els ànims de la diplomàcia europea tot matisant que això no significava que les preocupacions de seguretat del continent serien deixades de banda en les negociacions. Ahir, Kellogg també aclarí que els Estats Units no imposarien cap decisió a Zelenski “com a dirigent electe d’una nació sobirana”.
Ucraïna no ha estat convidada a les negociacions entre els Estats Units i Rússia a Riad, a l’Aràbia Saudita, i Zelenski avançà ahir que el seu govern no reconeixeria cap acord en què no hagués participat. “La veu d’Europa ha de sonar amb la mateixa força que la dels Estats Units”, va dir el president ucraïnès, que qualificà tant els Estats Units com Europa de “grans socis estratègics”.
“Hem d’anar a l’una amb els europeus”, va dir Zelenski, que va reiterar la necessitat que Europa participés en qualsevol procés negociador.
Diumenge, la premsa nord-americana preguntà a Witkoff per què Ucraïna no havia estat convidada a formar part de les negociacions. “Jo crec que Ucraïna sí que en forma part”, va dir, i va recordar que Trump havia trucat a Zelenski feia pocs dies, i que els diplomàtics nord-americans s’havien reunit amb els seus homòlegs europeus i ucraïnesos aquest cap de setmana a la Conferència de Seguretat de Munic. “No crec que l’objectiu sigui excloure a ningú”, afegí.
Kíiv ha rebutjat la proposta, presentada pel govern de Trump, que demanava que el govern ucraïnès permetés l’accés de Washington a la meitat dels dipòsits minerals del país, en concepte de repagament per l’ajuda que el país havia rebut dels Estats Units durant el conflicte. Ucraïna treballa ara en una contraproposta que facilitaria l’accés dels Estats Units als recursos minerals d’Ucraïna –però que, en canvi, reforçaria de manera explícita les garanties de seguretat de Washington a Kíiv. Ho ha explicat a The Washington Post un grup de set persones familiaritzades amb la qüestió, que parlen amb la condició d’anonimat per tractar qüestions confidencials.
Michael Birnbaum, Siobhán O’Grady i Jeff Stein han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
