08.09.2022 - 21:40
En un accés de sinceritat insòlit, dilluns Moscou va admetre obertament que el gasoducte Nord Stream, tancat tres dies abans per suposades tasques de manteniment, no tornaria a transportar combustible fins que no s’aixequessin les sancions europees contra Rússia –o, si més no, contra la indústria gasística del país.
La reacció dels mercats no va trigar. El preu del gas va augmentar més d’un 30% en les hores posteriors a l’anunci del Kremlin i poc després l’euro va caure al nivell més baix d’aquests darrers vint anys. Goldman Sachs, per una altra banda, va alertar que aquest hivern Europa podria arribar a destinar un 15% del PIB a energia –dos bilions d’euros més que no l’any passat– en cas que el preu del gas mantingui la trajectòria ascendent actual. Així doncs, què pot fer la UE per a evitar una crisi energètica sense precedents en la història del bloc comunitari?
Mesures necessàries, però no suficients
Cal recordar que, aquests darrers mesos, la UE ja ha fet alguns passos tímids però decidits per evitar una catàstrofe energètica aquest hivern. Els vint-i-set ja han establert quotes obligatòries d’emmagatzematge de gas amb vista a l’hivern, han acordat plans voluntaris de reducció de la demanda elèctrica i han expandit considerablement les capacitats d’importació i tractament de gas natural liquat provinent de països com ara Catar o els Estats Units.
No n’hi ha hagut prou. Aquestes mesures segurament aturaran el col·lapse imminent de l’eurozona, però difícilment podran evitar una recessió històrica que, segons una anàlisi recent de l’agència de qualificació creditícia Fitch, podria destruir fins a un 2% del PIB del bloc en qüestió de mesos.
Per si no n’hi hagués prou, a tot això s’hi afegeix un estiu de secada històrica que ha aturat la generació hidroelèctrica al continent i ha obligat, per exemple, l’estat francès a tancar temporalment desenes de centrals nuclears, de manera que un exportador tradicional d’electricitat n’ha esdevingut un importador net. L’escassetat d’energia és tan greu que països com ara Alemanya, Finlàndia o l’estat francès mateix ja han admès obertament que aquest hivern hi ha un risc de possibles apagades.
Taxes de solidaritat, topalls de preu i reduccions de consum
A Europa, per una vegada, hi preval el consens: s’hi ha de fer alguna cosa, tan aviat com sigui possible. Amb aquest propòsit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, presentà abans-d’ahir la proposta que l’executiu durà avui a la cimera extraordinària dels ministres d’Energia europeus a Brussel·les. El text, que no s’ha fet públic però n’han aparegut fragments en diversos mitjans internacionals, esbossa tres mesures clau: imposts sobre els beneficis extraordinaris de les elèctriques (més conegudes per “taxes de solidaritat”), topalls de preu a l’electricitat i el gas i, finalment, reduccions obligatòries de consum.
La filosofia en què es basa la taxa de solidaritat, segons que explicà Von der Leyen, és senzilla: les elèctriques s’han lucrat il·lícitament de la crisi energètica, i ara hauran de posar el seu granet de sorra per a frenar una alça de preus que ha perjudicat tothom llevat dels grans productors.
La mesura afectarà, principalment, els productors d’electricitat amb fonts renovables. En el sistema marginalista de fixació de preus que impera a Europa, l’electricitat produïda amb gas natural –la més cara– és la que fixa el preu final de l’electricitat al mercat generalista, per bé que el cost de produir electricitat amb fonts renovables sigui molt més baix. La raó de ser d’aquest sistema és, precisament, incentivar la producció d’electricitat renovable, molt més barata que no pas la produïda amb gas natural: com més gran sigui la diferència, més diners podran embutxacar-se els productors.
Els costs de la generació d’electricitat renovable s’han mantingut estables durant el conflicte, però l’alça del preu del gas ha arrossegat el preu de mercat l’electricitat fins a nivells de rècord. Això, segons que explicà Von der Leyen, ha fet que les fonts d’energia baixes en carboni tinguin ingressos inesperats, que no reflecteixen els costs de producció. “Ha arribat el moment –va dir– que els consumidors es beneficiïn dels costs baixos de les fonts d’energia baixes en carboni, com ara les energies renovables.”
La mesura, així i tot, també afectarà els productors d’electricitat amb combustibles fòssils. Von der Leyen, de fet, reconegué dimecres que les companyies de petroli i gas també havien obtingut beneficis extraordinaris d’aquesta crisi. I anuncià que la Comissió Europea proposaria una contribució solidària per a les empreses de combustibles fòssils: “Totes les fonts d’energia han d’ajudar a combatre aquesta crisi.”
Tot i que Von der Leyen no hi va fer referència explícitament, l’objectiu últim d’aquesta taxa de solidaritat seria redirigir els beneficis extraordinaris per a rebaixar el preu de l’electricitat a un màxim de 200 euros per megawatt/hora o MWh (avui el valor més alt del continent el marca Itàlia, amb 443 euros per MWh). Així ho afirma, si més no, un fragment del text de la proposta de la Comissió Europea al qual ha tingut accés el Financial Times.
Una intervenció d’aquestes als mercats pràcticament no té precedents a la Unió Europea. Però és que els mercats, com explica el document, fa temps que no funcionen. L’objectiu del topall de preu, per tant, és aquest: “Emular el funcionament que es podrien esperar dels mercats en cas que les cadenes de proveïment mundials funcionessin amb normalitat i no fossin subjectes a la manipulació de l’energia mitjançant talls en el subministrament de gas.”
Cal tenir present, tanmateix, que aquest topall funcionaria de manera paral·lela al topall sobre el preu del gas rus, la segona de les tres mesures que proposa la Comissió Europea. Al contrari que el topall sobre l’electricitat, aquest límit de preu no es finançaria amb taxes sobre les elèctriques sinó que funcionaria mitjançant l’establiment d’allò que s’anomena “càrtel de compradors”: un esforç concertat per part dels importadors de gas rus a Europa de no comprar combustible rus per sobre d’un cert preu.
L’altra proposta clau de la Comissió, i segurament la més convencional de totes tres, implica reduir el consum d’electricitat en hores punta mitjançant la imposició de quotes obligatòries que els estats membres s’encarregaran d’aplicar. Tot i que Von der Leyen no ho especificà en la seva intervenció abans-d’ahir, la previsió dels analistes és que aquestes quotes afectin el consum industrial –sobretot els grans productors–, no pas el consum domèstic. Una manera d’aplicar aquestes quotes seria subvencionar directament els grans productors perquè no consumissin electricitat en una franja horària determinada, o bé oferir-los descomptes en futures factures de la llum en canvi de reduccions de consum en horaris específics.
Moltes incògnites a curt termini
Tot i que membres de pes de l’eurozona –com ara Alemanya– han expressat la voluntat d’aplicar reformes al mercat de l’energia com més aviat millor, cap de les tres propostes clau de la Comissió no sembla que hagi de tenir una aprovació fàcil.
La taxa de solidaritat que finançaria el topall del preu de l’electricitat, per exemple, té un suport gairebé unànime entre els vint-i-set, però la Comissió ja ha alertat que l’aplicació de la mesura requeriria eliminar els imposts sobre els beneficis extraordinaris de les elèctriques que han aprovat aquest estiu estats membres com ara l’estat espanyol, Itàlia o bé Grècia. És possible, per tant, que els països afectats endarrereixin –o fins i tot obstrueixin– la proposta de la Comissió, si més no tal com és formulada ara.
El topall del gas és una altra mesura plena d’incògnites. Té el suport del G7, però alguns membres de l’eurozona –sobretot els països de l’est, que depenen més del combustible rus– hi han expressat recel perquè creuen que podria fer perillar el proveïment de gas en un moment crític d’escassetat energètica. Una altra incògnita és si Putin, que ha titllat la proposta d’estúpida, acceptaria de continuar venent gas a Europa per un preu més baix que no ha demanat fins ara. Moscou ja ha avisat que tallaria el proveïment de gas terrestre a Europa en cas què la UE acordés un topall sobre el gas rus, però la dificultat de trobar nous clients a curt termini posen en dubte la veracitat d’aquesta amenaça.
Sigui com sigui, la qüestió de la viabilitat política no és pas l’únic element que obstaculitza l’aprovació de les propostes de la Comissió, amb un horitzó temporal encara per definir. L’altre problema, com admeten els autors del text en què es recullen les mesures de la Comissió, és d’abast tècnic. “Les mesures poden ajudar a mitigar l’impacte de la crisi, sobretot pel que fa als consumidors, però no en podran eliminar les repercussions en l’economia europea”, diu el text. I afegeix: “Ateses les dinàmiques econòmiques que afecten el mercat de l’energia en aquest moment, no som capaços de concebre cap forma d’intervenció en el mercat que pugui tenir aquest efecte a curt termini.”
