02.10.2019 - 20:30
|
Actualització: 02.10.2019 - 21:21
TEMA DEL DIA
Pressió. Les expectatives que l’independentisme havia posat en la Unió Europea per a trobar ressò a les seves reivindicacions es van frustrar en gran manera. El catalanisme ha estat històricament europeista, però ha tractat amb una certa ingenuïtat les seves possibilitats de ser reconegut per la UE. Quan el catalanisme, del 2012 ençà, s’ha decantat majoritàriament cap a l’independentisme, s’ha trobat les portes de la UE tancades i barrades. La pressió d’Espanya sobre la Comissió Europea ha fet molt difícil de trobar escletxes entre les institucions comunitàries perquè Catalunya pogués fer-hi arribar les seves demandes. Això no ha passat en l’àmbit de la justícia dels països europeus, que s’han mostrat hermètiques als intents de la justícia espanyola de perseguir els dirigents independentistes més enllà de les fronteres espanyoles. I alguns estats, com Bèlgica, han resistit la pressió barroera del govern espanyol fins al punt d’arribar gairebé al conflicte diplomàtic.
L’independentisme, tot amb tot, ha aconseguit un ampli ressò internacional i les seves reivindicacions han trobat suport en organismes cabdals, com l’ONU o Amnistia Internacional, que han demanat la llibertat dels presoners polítics. La causa independentista ha fet forat, com va admetre el ministre Josep Borrell, i ha obligat el govern espanyol a crear España Global, un organisme dedicat exclusivament a desmentir l’independentisme internacionalment. Dirigit per l’ex-diputada d’UPyD Irene Lozano, és una fàbrica de relat tòxic per provar de convèncer l’opinió pública internacional que Espanya és una democràcia consolidada, sense presos polítics ni violacions de drets fonamentals. Quan un estat ha de fer una campanya per dir que és una democràcia demostra les seves mancances.
Els esforços d’España Global han topat amb el Consell d’Europa, que ha decidit d’investigar com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds. A les portes de la sentència del procés, la decisió del Consell d’Europa és una altra bufetada a la diplomàcia espanyola. Que es torni a qüestionar el funcionament de la justícia espanyola és un revés important per a la reputació d’Espanya, sobretot perquè és ficada dins el mateix sac que Turquia. Segons l’informe del Consell, en aquests dos estats la llibertat d’expressió dels polítics ha estat presumptament violada en diversos casos d’alt nivell. En el cas d’Espanya, es demana per quins fets és processat el govern de Catalunya tenint en compte que la realització d’un referèndum va ser despenalitzada i recorda que organitzar manifestacions pacífiques és un dret fonamental. El Consell també posa en dubte el delicte de rebel·lió perquè la tardor del 2017 no hi va haver violència, com sempre ha dit l’independentisme. Si la sentència acaba acusant els dirigents independentistes de rebel·lió, toparà amb el Consell d’Europa.
El Consell també ha tractat sobre l’exclusió del Parlament Europeu dels diputats electes Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. El diputat alemany Andrej Hunko ho va denunciar al plenari de dilluns i paral·lelament Òmnium Cultural ha explicat en una intervenció durant el ple la situació de Jordi Cuixart. El Consell d’Europa és un organisme independent de la UE i possiblement per això ha decidit d’actuar, perquè pot eludir les pressions d’Espanya, tot i que n’és membre. La via internacional és lenta, pel fre de la diplomàtica espanyola, però l’independentisme aconsegueix de fer-se sentir, com més va més.
MÉS QÜESTIONS
L’Advocacia de l’Estat espanyol nega la unitat de la llengua. L’Advocacia de l’Estat espanyol considera que la Generalitat Valenciana s’ha de comunicar en castellà amb les administracions catalana i balear perquè ‘el valencià només és oficial a la Comunitat Valenciana’. Ho justifica dient que l’estatut del País Valencià es refereix a la llengua compartida com a ‘valencià’, mentre que als estatuts de Catalunya i les Illes Balears s’utilitza el terme ‘català’. L’advocacia, que depèn del govern espanyol, ha remès l’escrit a la secció quarta de la sala tercera del Tribunal Suprem que analitza els recursos del Consell i la Intersindical Valenciana a una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià d’ara fa un any en què es va declarar la nul·litat d’onze articles i una disposició final del decret que establia l’ús preferent del valencià en l’administració autonòmica. En concret, la norma fixa el valencià com a llengua ‘destacada’ en les notificacions, la retolació d’edificis, la comunicació entre els treballadors públics i amb els ciutadans, les publicacions i la publicitat institucional, la contractació pública i la senyalització de carreteres i camins. Els magistrats de la sala del contenciós-administratiu van argumentar la decisió dient: ‘No existeix el deure de saber valencià i sí castellà.’ En la resolució judicial també s’establia l’obligació de traduir al castellà els documents o expedients enviats per la Generalitat Valenciana a les administracions de Catalunya i les Illes Balears, perquè es considerava que la norma contravenia ‘el sistema de fonts determinat en la constitució espanyola, a més de no respectar el principi de jerarquia dins el subsistema normatiu autonòmic valencià’. La decisió de l’Advocacia de l’Estat espanyol ha estat durament criticada per Escola Valenciana, l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes i el sindicat Intersindical Valenciana. El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha acusat l’advocacia de passar per alt que tots els postulats científics refermen la unitat de la llengua. ‘El valencià és el català que parlem al País Valencià, igual que el balear és el català que parlen a les Illes Balears’, ha dit. Badenes també ha remarcat que aquesta unitat la reconeix el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Clara Ferrando tornarà a ser número tres de Compromís el 10-N. L’ex-secretària d’Hisenda, Clara Ferrando, ha decidit de tornar-se a presentar de número tres a la candidatura al congrés espanyol per la circumscripció de València de Compromís, en coalició amb la plataforma Més Madrid, d’Íñigo Errejón. Ferrando tornarà a ocupar el lloc al qual va accedir després d’unes primàries i un intens debat entre el seu partit, el Bloc, i Iniciativa, la formació que encapçala Mónica Oltra. A les eleccions de l’abril, totes dues forces polítiques –primera i segona branques de Compromís– van acordar que Isaura Navarro –d’Iniciativa– fos la número dos i Ferrando la tres, si bé va arribar a emparaular-se que a mitja legislatura hi hauria una cessió de l’escó. L’acord no es féu efectiu perquè Compromís, que aleshores es presentà tot sol, va aconseguir un sol escó per València, de Joan Baldoví.
Els immigrants que arriben a les Illes es queden al carrer. Els 17 immigrants majors d’edat que han arribat aquesta setmana a Mallorca i Menorca han estat posats en llibertat. No hi ha lloc, ni manera ni temps de traslladar-los a cap centre d’internament per a estrangers (CIE) i retornar-los, després, a Algèria, d’on fugen la majoria. Dels 54 immigrants arribats a les Pitiüses en sis embarcacions aquests darrers dies, només 30 tindran plaça a la península. Demà hi partiran amb un avió llogat per la delegació del govern espanyol. Els altres es quedaran al carrer. Com és preceptiu, els faran una identificació temporal d’un mes perquè puguin romandre a l’estat espanyol. Els que van arribar a Menorca podran dormir en un hostal, temporalment, cedit pel Fons Menorquí de Cooperació. Els àpats els faran a la Creu Roja i Càritas els proporcionarà roba. Així s’ha decidit en una reunió d’administracions i entitats en què s’ha establert de fer un protocol per a aquestes situacions. A Eivissa, el jutjat que se’n fa càrrec, amb funcions de guàrdia, és el jutjat de violència contra la dona, que ja tenia una forta saturació abans de l’arribada dels darrers 54 immigrats a les Pitiüses.
La Unió Sindical d’Andorra reclama tres-cents pisos de protecció social urgentment. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, ha escrit una carta al ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Victor Filloy, per reclamar urgentment mesures de contenció dels preus del lloguer. L’USdA demana d’augmentar salaris i pensions un mínim del 20%, construir pisos de protecció oficial i modificar la llei del sòl, si cal. ‘Hi ha en construcció més de mil pisos, tots d’alt nivell, amb un preu mínim de 300.000 euros. Quin treballador, cobrant de mitjana 1.500 euros en el millor dels casos, podrà optar a aquests preus?’, demana Ubach a l’escrit. Per aquest motiu, l’USdA reclama imposts per a tots els habitatges que superin els 7 euros per metre quadrat de lloguer i un registre de la propietat actualitzat per a obligar tots els propietaris (particulars, bancs, fons voltors i altres) a inscriure els seus béns en un termini de tres mesos. Passat el període, el sindicat proposa d’aplicar una sanció del 5% del valor de l’immoble. Així mateix, Ubach demana que es controli quan un propietari rescindeix el contracte i el reclama per a un familiar, i que s’eviti que el preu del lloguer s’apugi per obres com ara canviar un ascensor vell o pintar la façana.
Polèmica per la nova marca turística de Catalunya Nord. L’agència pel departament turístic del Departament dels Pirineus Orientals ha aprovat una nova marca que no ha agradat a tothom. Es dirà ‘Quarta Dimensió Pirineus Mediterrània al País Català’. Els promotors diuen que cal crear una marca diferenciada que jugui amb la pluralitat dels punts forts del departament, situat entre la Mediterrània i els Pirineus. La nova marca ha aixecat les crítiques de sectors catalanistes que hi veuen una contradicció amb la promoció de País Català que es fa a la regió d’Occitània.
LA XIFRA
50 milions d’euros anuals a Mallorca és el que inverteix el sector dels habitatges turístics, segons la patronal Habtur.
TAL DIA COM AVUI
El 2 d’octubre de 1989 els periodistes Francesc Bayarri i Esperança Camps inauguraven Ràdio 9, amb un butlletí de notícies a la seu d’aquesta emissora a València, a l’avinguda de Blasco Ibáñez.