02.08.2016 - 19:29
|
Actualització: 03.08.2016 - 01:21
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
El Defensor del Poble Europeu ha iniciat una investigació després d’haver rebut cinc queixes contra la Comissió Europea per l’Acord entre la Unió Europea i Turquia sobre refugiats. Dues de les protestes provenien de particulars i tres d’Organitzacions No Governamentals: El Comitè Espanyol d’Ajuda a Refugiats (CEAR), l’associació Women’s Link Worldwide i l’Associació Espanyola de Joves Advocats.
Women’s Link Worldwide va presentar la queixa el passat 22 de juny per denunciar la falta d’una anàlisi de l’impacte que l’acord entre la comunitat i Turquia té sobre dones, nenes i nens que busquen refugi i que, segons la seva opinió, ‘suposa una violació del marc normatiu de la Unió Europea, així com dels seus principis i valors’.
En l’escrit del Defensor del Poble Europeu, a què ha tingut accés Europa Press, al·lega que ‘la Comissió Europea no va portar a terme una avaluació de l’impacte que l’acord tindria sobre els Drets Humans, tot i les reclamacions del Consell d’Europa, les Nacions Unides i les ONG’.
‘Amb l’admissió d’aquesta queixa, la Defensora del Poble reconeix que existeixen arguments suficients per verificar si la Comissió Europea ha incorregut en una mala pràctica i que aquesta actuació pot violar el marc legal de la Unió Europea’, afirma la presidenta de Women’s Link, Viviana Waisman.
Segons adverteix Women’s Link, l’Acord UE-Turquia està deixant dones, nenes i nens en unes condicions ‘extremadament precàries’ d’allotjament, alimentació, lavabo, il·luminació i seguretat. ‘Les dones embarassades no estan rebent tractament mèdic adequat i tampoc hi ha assistència mèdica per a nadons nounats i nens petits, que es troben exposats a múltiples malalties’, alerta.
Aquestes condicions, segons afegeix l’organització, col·loquen a dones, nenes i nens en risc de patir violència i abusos sexuals, i els fa encara més vulnerables a les xarxes de trànsit i a les xarxes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual.
A més, denuncia que la falta de personal, de traductors, d’advocats i advocades i l’escàs termini que hi ha per recórrer i apel·lar impedeix que el procediment d’asil es realitzi de manera individualitzada i es pugui aplicar una perspectiva de gènere i de drets de la infància.