04.01.2023 - 21:40
A final d’agost, després d’un estiu d’encariment ininterromput, el preu del gas natural al mercat europeu va assolir un nou màxim històric: 340 euros per megawatt/hora (MWh), una xifra trenta-quatre vegades superior als 10 euros que els consumidors europeus havien pagat exactament un any abans. El fet que aquesta marca s’hagués registrat en ple estiu, en un moment en què la demanda de gas natural (i, per tant, el preu) a priori és menor, semblava presagiar un hivern d’escassetat energètica sense precedents, amb uns preus que amenaçaven de convertir en una mera anècdota el rècord de l’agost.
Aquests mals auguris, tot i les advertències repetides d’experts i analistes, no s’han complert ni de bon tros: d’ençà de l’arribada de la tardor, el preu de l’electricitat s’ha mantingut per sota de la meitat dels màxims de l’agost a tot Europa (incloent-hi el mercat ibèric, on la setmana passada es registrà el preu més baix dels darrers divuit mesos), i el preu del gas al mercat continental va caure abans-d’ahir al mínim d’ençà del començament de la guerra d’Ucraïna. Així doncs, com pot ser que els experts hagin errat tant el tret?
Europa fa els deures abans de temps
Si les previsions dels experts sobre la situació del mercat energètic europeu de cara a l’hivern no van ser apocalíptiques durant el 2022, poc els va faltar. Mentre uns parlaven obertament d’un “hivern del descontentament”, uns altres pronosticaven un panorama “molt esgarrifós”, i pràcticament tothom donava per feta la possibilitat de talls prolongats en el subministrament energètic. Aquests temors no eren pas infundats, sinó que responien a un fet molt concret: la decisió de Vladímir Putin de tancar l’aixeta del gas en resposta a les sancions europees contra Rússia, tot deixant de cop i volta el continent sense accés a un mercat que, tot just l’any anterior, havia estat responsable de gairebé el 40% de les importacions de gas a Europa. Atès que el gas havia representat fins aleshores una font important de generació elèctrica –prop d’un 20% el 2021–, la fi de les importacions de gas rus no solament posava en dubte la capacitat dels europeus per a mantenir les seves llars escalfades a l’hivern, sinó fins i tot la capacitat de mantenir els llums oberts durant els dies més foscos de l’any.
Els analistes no eren els únics que havien pres consciència d’un risc que prometia de convertir-se en existencial en absència d’intervenció governamental. A la primavera, els vint-i-set acordaren un objectiu d’emmagatzematge de gas natural d’un 80%, com a mínim, per al primer de novembre, una xifra més de trenta punts superior als nivells d’emmagatzematge registrats en el mateix moment de l’any anterior. El bloc va assolir l’objectiu amb dos mesos d’antelació, i va arribar al novembre amb un nivell d’emmagatzematge de més d’un 95%. L’èxit de la mesura es deu tant a l’establiment de programes voluntaris de reducció de consum entre els estats membres com als esforços de diversificació en el proveïment de gas a Europa –amb un rol especialment important de les importacions de gas natural liquat, que al desembre van arribar a un màxim històric de 20.000 milions de metres cúbics.
European #gas imports via #LNG tankers could hit 20 bcm for the first time in December, helping the region get through winter largely without Russian imports. With new terminals coming online in 2023 (e.g. in #Germany), 2023 should also be possible. Happy New Year! pic.twitter.com/7X5XoSLouU
— Henning Gloystein (@hgloystein) December 29, 2022
L’assoliment dels objectius d’emmagatzematge de gas abans d’hora va promoure un cert optimisme a Brussel·les –i als mercats– per a l’hivern, però l’espectre de la insuficiència energètica continuava preocupant els euròcrates. Perquè el factor més important a l’hora d’evitar una crisi energètica hivernal és, també, el factor sobre el qual Europa té menys control: l’oratge. La manera més senzilla d’evitar que l’energia escassegi és, senzillament, que se’n consumeixi menys, cosa que a l’hivern passa quan fa calor.
L’oratge salva Europa de l’abisme
És simptomàtic dels temps en què vivim que el principal factor que ha rescatat Europa de la crisi energètica aquest hivern hagi estat una altra crisi amb arrels més profundes: el canvi climàtic. Després d’haver registrat una de les tardors més càlides d’ençà que se’n tenen dades, Europa ha experimentat una onada de calor hivernal sense precedents que ha elevat les temperatures en alguns punts del continent fins a 20°C per sobre de la mitjana històrica a final de desembre. Per si no n’hi hagués prou, les previsions meteorològiques auguren que els termòmetres es mantindran sensiblement per sobre de la mitjana a bona part d’Europa fins a mitjan gener, el moment de l’any en què teòricament les temperatures són més baixes.
The intensity and extent of warmth in Europe right now is hard to comprehend.
Warsaw in Poland 🇵🇱 just smashed its January record by over 5°C. pic.twitter.com/to4Mif70Hn
— Scott Duncan (@ScottDuncanWX) January 1, 2023
La calor excepcional dels darrers dos mesos al continent és el principal responsable d’una davallada de la demanda justament en el moment de l’any en què sol ser més alta, cosa que ha arrossegat el preu de l’energia molt per sota de les prediccions catastrofistes d’alguns analistes: el preu del gas natural al mercat europeu, per exemple, s’ha reduït de gairebé un 50% durant el mes de desembre.
Si no hi ha un episodi de fred sense precedents a Europa, la baixa demanda energètica registrada fins a començament del 2023 i les altes reserves de gas pràcticament asseguren el subministrament energètic al continent fins ben entrada la primavera. De fet, en països com ara Alemanya la demanda de gas durant aquestes darreres dues setmanes ha estat tan baixa que les reserves de gas no solament han disminuït sinó que han augmentat durant un dels moments de més consum energètic de l’any. Ara com ara, tal com remarca el periodista de Bloomberg Javier Blas, el preu de l’electricitat al mercat alemany es troba en territori negatiu: és tan barata que els productors han de pagar als consumidors perquè se’n facin càrrec, no pas a la inversa.
Berlin will welcome the New Year with temperatures of ~15 Celsius, slashing heating demand. Add strong wind generation, and the result is day-ahead electricity prices falling **below zero** for Dec 31.
In August, they hit €700 per MWh.
My @opinion note: https://t.co/A2eGiY7JKx pic.twitter.com/PKn9fiSX1N
— Javier Blas (@JavierBlas) December 30, 2022
Encara és d’hora per a la complaença
Per bé que Europa comença a veure la llum al final del túnel, la situació energètica al continent dista encara d’estar normalitzada. El gas i l’electricitat, tot i la davallada de preu d’aquestes darreres setmanes, continuen essent significativament més cars que no és habitual, i l’impacte cumulatiu de l’encariment durant aquests darrers mesos –per bé que ara els preus hagin començat a donar una treva– amenaça greument la salut a mitjà i llarg termini de la indústria europea. D’altra banda, els estats membres ja han gastat més de mig bilió d’euros en subsidis per a protegir els consumidors de l’encariment de l’energia (entre els quals es troba el cèlebre topall del gas ibèric), i es fa difícil de pensar que aquest escut social es pot mantenir de manera indefinida.
Un altre factor que desaconsella la complaença és el fet que el continent haurà de tornar a lluitar per omplir les reserves de gas l’any vinent sense l’ajuda de les importacions russes, fins ara crucials, tot i que aquesta tasca podria ser considerablement més fàcil en cas que la calor d’aquests darrers mesos es mantingui durant la resta de l’hivern.
Certament, dependre de les inclemències de l’oratge no és una estratègia ideal, però ara com ara ha servit a Europa per sortir del pas. Amb una mica de fortuna, també li servirà per sortir-ne l’any vinent.
