Bèlgica, el Vietnam de Pablo Llarena

És insòlit que un estat la Unió Europea presenti tres vegades una euroordre contra les mateixes persones de qui en vol l’extradició. L’estat espanyol ho ha fet, i fins ara no se n’ha sortit. La tercera euroordre enviada a Bèlgica pel jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va començar a córrer just després de la publicació de la sentència contra els dirigents independentistes. I la pretensió espanyola d’aconseguir l’extradició del president Carles Puigdemont i els consellers exiliats Toni Comín i Lluís Puig es troba seriosament compromesa en aquests primers passos que s’han fet. El jutge belga ha fet cas de la petició de la defensa dels exiliats i ha ajornat la vista fins el 3 de febrer, tot esperant que abans el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi aclarit si Puigdemont i Comín tenen la condició d’eurodiputats i, per tant, disposen d’immunitat. Si fos el cas, l’euroordre contra ells decauria.

Quan Llarena, la tardor del 2017, com a jutge instructor es va fer càrrec de la causa contra els dirigents independentistes, va prendre una decisió sorprenent envers els exiliats: va acabar retirant l’euroordre que havia emès la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela demanant-ne l’extradició per rebel·lió i malversació. Llarena la retirà perquè va veure venir que fracassaria. Els rumors que li arribaven de la fiscalia belga no eren bons, li van fer saber que aquell procediment no acabaria bé per als seus interessos i va tenir por de perdre. I fou així que decidí d’esperar una nova avinentesa.

Aquesta segona oportunitat per a Llarena a Bèlgica va arribar el mes de març de l’any següent, el 2018. El jutge espanyol va demanar aleshores a la justícia belga l’extradició de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Carles Puigdemont era a Alemanya i Clara Ponsatí, a Escòcia. A Bèlgica, Llarena no va passar ni tan sols el filtre de la fiscalia, que li tornà l’euroordre perquè era mal feta. A la petició de l’euroordre, el jutges espanyol s’hi havia descuidat la referència a l’ordre de detenció interna espanyola en què es fonamentava la petició d’extradició. Fou humiliant per a Llarena, perquè va perdre abans de començar el partit. Aquella primavera del 2018 també anava quedant clara la posició de la justícia alemanya contrària a l’extradició per rebel·lió de Puigdemont. Amb el revés de Slesvig-Holstein, Llarena va acabar retirant l’euroordre contra Ponsatí a Escòcia i va renunciar a tornar-la a presentar a Bèlgica contra els altres consellers exiliats.

La tercera potser no serà la bona…

I no ha estat fins que no s’ha publicat la sentència del Suprem, aquest mes d’octubre proppassat, que Llarena no ha enviat una nova euroordre, la tercera, a Bèlgica, contra Puigdemont, Comín i Puig, i a Escòcia contra Ponsatí. Ara, amb la sentència a la mà, ha hagut de canviar la rebel·lió per la sedició (tret de Puig), a més de la malversació (tret de Ponsatí). Contra Meritxell Serret, delegada de la Generalitat davant la Unió Europea,  de moment no hi ha emesa cap euroordre. I també en aquest cas a la justícia espanyola li costa que li facin cabal. Perquè Llarena volia que, tan bon punt fos emesa l’euroordre i el president i els consellers exiliats passessin a disposició de les autoritats belgues, fossin tancats a la presó preventivament, argumentant que encara serien capaços de fugir a algun país de fora de la UE, tal com van especular aquells dies alguns mitjans de la dreta espanyola. Però el jutge els va deixar en llibertat, i ni tan sols els va prendre els passaports.

Ahir, en la primera vista al tribunal de Brussel·les sobre la petició d’extradició, el jutge va fer cas de seguida a la petició de la defensa, i ajornà la vista fins el dia 3 de febrer. Els advocats de Puigdemont i Comín volien que el jutge belga formulés una qüestió pre-judicial al Tribunal de Luxemburg sobre la seva immunitat com a eurodiputats. L’estat espanyol hauria volgut aconseguir l’extradició abans no es resolgués la qüestió de la immunitat, però la justícia belga diu que no corrin tant, que és lògic de saber abans la posició de la màxima autoritat judicial europea. Segurament dijous, amb la sentència sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, es podrà saber també el criteri que s’aplicarà a Puigdemont i a Comín. Com que ja hi ha una causa oberta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat de Puigdemont i Comín, el jutge belga ha decidit d’esperar que es resolgués. Quan serà, així? La data que ha fixat, el 3 de febrer, podria ser orientativa.

La demanda contra Llarena avança

Els maldecaps de Llarena a Bèlgica no s’acaben pas aquí, perquè la causa contra ell per la denúncia presentada per Puigdemont i la resta d’exiliats a un tribunal belga continua endavant. A poc a poc, aquella demanda, en què denunciaven el magistrat espanyol per haver-los vulnerat la llibertat d’expressió, els procediments judicials i la presumpció d’innocència durant la fase d’instrucció, va fent camí. I el mes de febrer vinent, el dia 20, hi haurà una nova vista sobre aquesta demanda civil.

Enguany la defensa del president Puigdemont va ampliar a l’estat espanyol la demanda contra Pablo Llarena i va estendre l’objecte del cas a les actuacions de Llarena com a jutge, atesa la decisió del govern espanyol de personar-se en el cas per a defensar el magistrat. La demanda també incloïa una petició de pregunta pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE sobre la competència dels tribunals belgues per a jutjar un magistrat d’un altre estat membre en l’espai comú de justícia europeu establert als tractats.

El procediment contra Llarena a Bèlgica és lent, però a mesura que avanci acabarà convertint el magistrat d’acusador en acusat. I si finalment fos condemnat, el cop contra la reputació de l’estat espanyol seria enorme, i les defenses de tots els damnificats, de les víctimes de la repressió judicial culminada al Tribunal Suprem, tindrien un argument immillorable per a guanyar la causa al Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg.