La defensa de Ponsatí vol deixar retratat Llarena en la vista d’avui sobre l’euroordre a Escòcia

Avui al matí es reprèn a Escòcia el procediment sobre l’euroordre contra la consellera Clara Ponsatí, gairebé dos mesos després de l’aprovació, en un Parlament Europeu dividit, del suplicatori per a llevar-li la immunitat. Aquesta vista, que es farà telemàticament a dos quarts d’onze, hora nostra, serà pràcticament un tràmit, encara molt preliminar, però important també per a la defensa de la consellera a l’hora de començar a bastir una estratègia contra la darrera ofensiva del magistrat Pablo Llarena per a deixar els exiliats en uns llimbs jurídics.

Perquè Llarena va enviar unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea tan bon punt l’eurocambra va retirar la immunitat com a parlamentaris de Ponsatí, Puigdemont i Comín. Una mena de pre-judicials poc habituals, estranyes fins i tot, perquè qui les formula és l’estat que demana l’extradició, no pas aquell que ha d’aplicar la llei i la normativa europea per a concedir-la o desestimar-la i que, per tant, pot tenir dubtes en uns determinats casos.

En aquest cas el magistrat espanyol pretén “clarificar” els criteris per a desestimar una euroordre, arran de la sentència ferma de la justícia belga que va desestimar la de Lluís Puig. Si Llarena té dubtes i els fa arribar al Tribunal de Luxemburg, seria lògic que ni Bèlgica –en el cas de Puigdemont i de Comín– ni Escòcia –en el de Ponsatí– no continuessin els procediments de les euroordres que l’aixecament de la immunitat els permetria de continuar.

I és en aquesta qüestió on Llarena ha instal·lat una confusió jurídica sense precedents que la defensa de Ponsatí vol fer avinent al Tribunal d’Edimburg. Volen demanar tant a la fiscalia com al jutge que sol·liciti a l’estat espanyol que aclareixi la situació, que el Suprem concreti què pretén. Perquè la seqüència dels fets permet de veure la situació rocambolesca originada per Llarena: el 9 de març l’eurocambra aprova el suplicatori i aquell mateix dia Llarena envia les qüestions pre-judicials al TJUE sobre els dubtes relatius a les euroordres. El 26 de març el jutge publica un comunicat informant de la notificació de l’aixecament de la immunitat dels tres exiliats per part de l’eurocambra. I ordena que aquella notificació sigui reenviada a les “autoritats d’execució” dels països on hi havia pendents les euroordres. Però sense fer-los una petició expressa i inequívoca sobre la reactivació de les euroordres.

Els procediments resten encara aturats. A Bèlgica sense cap data de represa del procediment, i a Escòcia, amb la data del 4 de maig per a la següent vista. Però unes setmanes més tard, el 16 d’abril, Llarena ha de corregir les pre-judicials enviades a Luxemburg perquè el TJUE l’informa d’errors greus en la traducció, on va confondre texts legals espanyols i belgues.

I no és pas gens clar que les autoritats belgues i les escoceses hagin rebut aquestes pre-judicials definitives (que aturaria les euroordres), ni que tinguin tampoc la petició expressa per a reactivar-les. I és ací on vol actuar la defensa de Ponsatí, a demanar al Tribunal d’Edimburg si ha rebut tota la informació necessària del Tribunal Suprem espanyol sobre què vol realment: reactivar les euroordres? Aturar-les perquè necessita la resposta de Luxemburg a les pre-judicials formulades al TJUE? Amb aquesta informació judicial tan incompleta, segons la defensa de Ponsatí, la justícia escocesa no pot continuar el procediment contra ella.

I tot plegat encara amb un roc a la faixa per a la defensa de Ponsatí, de Puigdemont i de Comín. Perquè encara tenen pendent de presentar al Tribunal de Justícia de la Unió un recurs contra l’aprovació del suplicatori per part del Parlament Europeu, que anirà acompanyat de la demanda de mesures cautelars que permeti a tots tres de recuperar la part de la immunitat que els va ser retirada el mes de març. Si els les concedissin (un fet certament poc habitual) s’aturaria en sec qualsevol procediment contra els eurodiputats.