23.06.2020 - 10:00
|
Actualització: 23.06.2020 - 10:49
El conseller Lluís Puig té avui a les 10.45 una nova cita amb la justícia belga, que estudia l’euroordre enviada pel jutge Pablo Llarena després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés. El procediment contra Puig continua en solitari, mentre que l’euroordre contra Carles Puigdemont i Toni Comín a Bèlgica i contra Clara Ponsatí a Escòcia ha quedat congelada perquè tenen immunitat com a eurodiputats.
Aquesta és una vista important, i no serà pas la darrera, perquè no es preveu una decisió immediata. La defensa de Puig va exposar al jutge belga la necessitat d‘elevar qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i l’instructor del cas haurà de decidir si hi accedeix. La intervenció del Tribunal de Luxemburg endarreriria uns quants mesos el procés judicial, atès que la justícia belga hauria d’esperar la resolució del TJUE.
Lluís Puig: ‘No pot ser que nosaltres fem ara
el mateix que fan els partits del 155’
A la vista també es discutirà la competència del Suprem per a reclamar Puig. La defensa argumenta que Puig no tenia cap càrrec públic quan Llarena va emetre l’euroordre i que, per tant, no era aforat, de manera que el Suprem no és un tribunal competent per a jutjar el conseller exiliat ni per a reclamar-ne l’extradició. Per la seva banda, la fiscalia belga –que representa els interessos del Suprem– defensarà que Llarena ha actuat d’acord amb el dret espanyol.
Llarena reclama l’extradició de Puig per un presumpte delicte de malversació de fons públics. Basa la seva petició en la suposada malversació acreditada a la sentència del Tribunal Suprem espanyol després del judici contra el procés. Puig va entrar al govern el juliol del 2017 en la remodelació que va fer Puigdemont, dos mesos abans del Primer d’Octubre.
L’última citació va ser el 24 de febrer, quan la defensa va argumentar que Puig veuria vulnerats drets fonamentals si fos extradit i jutjat a l’estat espanyol. L’altra gran línia de defensa és que la malversació no encaixa igual al codi penal espanyol que al belga i, per tant, no es compleix el principi de doble incriminació. La justícia espanyola considera la malversació un delicte penal, mentre que la belga la cenyeix a l’àmbit administratiu.
