Eurodiputats lamenten la ‘confrontació’ i insten l’estat espanyol a permetre el referèndum

Diputats de diferents grups parlamentaris de l’Eurocambra es mostren preocupats per la ‘confrontació’ entre els governs català i espanyol després de l’aprovació al Parlament de la llei del referèndum. La portuguesa Ana Gomes, dels socialistes, i l’alemanya Ska Keller, copresidenta dels Verds Europeus, insten les institucions a iniciar de forma immediata negociacions que permetin la celebració d’un referèndum acordat acceptat per les dues parts. ‘Sempre he apostat per aquest diàleg i crec que és necessari revisar el marc de les relacions entre Catalunya i Espanya’, reconeix Gomes.

Per contra, el també portuguès António Marinho, dels liberals, assegura que ‘l’única entitat del món que té dret de decidir si Catalunya ha de ser independent o no és el poble de Catalunya’. Per altra banda, la belga Helga Stevens, dels reformistes conservadors europeus, veu l’aprovació de la llei del referèndum com ‘un pas positiu endavant’. Tant ella com la irlandesa Martina Anderson, del grup d’Esquerra GUE/NGL demanen a Espanya que no l’obstrueixi i respecti la seva organització.

La diputada Ana Gomes assegura que és a través del vot que s’han de resoldre grans qüestions com les que divideixen la gent a Catalunya. Amb tot, està molesta, diu, pel fet que la decisió al Parlament fos presa de pressa. De fet, es mostra preocupada davant la situació a Catalunya després de l’aprovació de la llei del referèndum i avisa que qualsevol violència seria molt negativa per a la UE.

Per ella, la celebració d’un referèndum unilateral és una disputa que es contradiu amb una sortida pacífica i democràtica. La socialista aposta perquè el referèndum sigui acordat i tot i que considera que les dues bandes són culpables de no haver-ho aconseguit fins ara, reconeix també que el referèndum pactat hauria d’haver estat concertat. El referèndum d’Escòcia és l’exemple perfecte del que voldria per a Catalunya, diu.

‘Enfrontament institucional’
Qui també està preocupada per les confrontacions és Ska Keller. La copresidenta dels Verds Europeus afirma que la situació es dirigeix cap a ‘l’enfrontament institucional’ i insta els governs català i espanyol a iniciar negociacions de forma immediata per evitar-ho. Segons declara, les negociacions han de servir per establir un diàleg cap a un referèndum acordat que permeti als catalans expressar la seva voluntat.

Per una altra banda, alguns eurodiputats donen per fet que el referèndum tindrà lloc l’1 d’octubre i esperen que el govern espanyol no ho impedeixi. És el cas d’Helga Stevens, que veu l’aprovació de la llei aquest dimecres com un pas positiu i considera que és una prova de com de democràtica és Catalunya. Amb tot, Stevens diu que espera que Espanya no obstrueixi l’organització de la consulta i permeti a la gent votar: ‘Ja sigui a favor o en contra’. Preguntada per un possible blocatge del referèndum des de Madrid, la belga afirma que espera que en aquest cas Barcelona i Madrid tornin a la taula de negociació i no lluitin a través dels tribunals.

António Marinho també opina que els tribunals no haurien d’intervenir i va més enllà assegurant que estan donant un molt mal exemple de la justícia al món. El portuguès diu que només els catalans poden decidir si són independents o no, i se sorprèn que un grup petit de persones nombrades pels polítics del PP o del PSOE puguin decidir contra la voluntat dels parlaments escollits lliurement pels pobles.

La irlandesa Martina Anderson també considera que són els catalans els únics que haurien de triar el seu propi govern. ‘Això és el dret fonamental de l’autodeterminació’, assegura. Anderson, que dóna per fet que es farà el referèndum i hi anirà com a observadora internacional, es mostra convençuda que serà una consulta pacífica i basada en la inclusió i el respecte, motiu pel qual segons ella, hauria de ser respectat també pel govern espanyol. A més, assegura que un cop Catalunya s’independitzi ‘la UE l’abraçaria’ com un estat més. Amb tot, comenta que el dret d’autodeterminació ha de ser exercit sota la mirada del món sencer però sense cap interferència.

Tajani, en contra
Ahir el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que forma part del Partit Popular Europeu, va dir en resposta a una carta de l’eurodiputada liberal Beatriz Becerra que el procés català és una qüestió que afecta l’ordre constitucional d’un estat membre i que, per tant, és una qüestió interna. Tot i així va avisar que qualsevol acció contra la constitució d’un estat membre és una acció contra el marc legal de la Unió Europea i que un nou estat independent esdevindria, pel fet de la seva independència, una tercer país respecte a la UE i els tractats es deixarien d’aplicar en el aquell territori. A més, Tajani va insistir que el respecte a l’estat de dret i els seus límits no és una opció, sinó una obligació.