Els eurodiputats contraris a la immersió se’n van veient el castellà com una llengua minoritària

Els eurodiputats que han analitzat la immersió lingüística se n’aniran de Catalunya amb la mateixa idea amb què hi van arribar: el castellà és perseguit en el model educatiu català. La presidenta de la missió, Yana Toom, estoniana i del grup de Renovar Europa (on també hi ha Ciutadans i el PNB), ha avisat –abans de fer la compareixença de premsa de valoració de la missió– que les conclusions encara no s’han enllestit i que es faran públiques d’ací a tres mesos. Ara, això no ha impedit que arribés a parlar del castellà com a llengua minoritària i que, al damunt, digués que la supervivència del català no perillava.

Durant dos dies un grup d’eurodiputats de la dreta i l’extrema dreta, que incloïa la italiana Gianna Gancia (Lega Nord), la francesa Virginie Joron (Rassemblement National) i el polonès Kosma Złotowski (Llei i Justícia), s’han reunit amb la consellera d’Educació, Anna Simó; entitats espanyolistes; el president del TSJC, José Maria Barrientos; i el jutge que va imposar el 25% de castellà a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, Javier Aguayo; sindicats de docents; i els directors de dues escoles del Prat de Llobregat. Tot plegat, amb la intenció de refermar la idea prèvia de les entitats espanyolistes peticionàries que el castellà és perseguit en el model educatiu català, cosa que va condicionar de bon principi els actors triats per reunir-se.

Toom ha negat que la composició política de la comitiva d’eurodiputats fos esbiaixada, amb una visió contrària a la immersió, i ha dit que els testimonis que han escoltat eren ben equilibrats. “Els pares que van fer la petició al Parlament Europeu cerquen el dret de rebre l’ensenyament en castellà, no només el 25%, però això no vol dir deixar de banda el català”, ha dit. En tota la compareixença, l’eurodiputada estoniana ha dibuixat una situació de David contra Goliat, en què uns pobres pares reclamen el dret d’educar els seus nens en castellà i han d’enfrontar-se al sistema per a aconseguir-ho, i amb un poder judicial que els dóna la raó, però que es troba que el parlament i la Generalitat regulen en contra de les sentències judicials. “Els pares que vulguin educació en castellà per als fills estan obligats a dirigir-se als tribunals de manera individual”, ha lamentat.

Així mateix, ha dit que havien tingut en compte les denúncies dels pares espanyolistes, que això fa que hi hagi intimidació i assetjament contra pares i nens, cosa que, diuen, condueix a l’exclusió social. Aquí ha contraposat aquest relat dramàtic amb la idea que diuen que els ha volgut fer creure la Generalitat: que la immersió lingüística és garant de la integració social.

Toom, estoniana però russòfona, ha cercat el paral·lelisme entre Estònia i Catalunya, però ha dit que si bé l’estonià necessita protecció el català no. “El català no perilla”, ha dit clarament, malgrat que ha reconegut que no ha pogut amarar-se de la realitat sociolingüística catalana: “No he tingut gaire temps d’anar a comprar, però vaig ser a la Sagrada Família. La meva experiència allà, i la cosa que més ens va sorprendre, és que no vaig sentir gens de castellà. A tot estirar, japonès, anglès i un estonià que vaig veure.”

Segons Toom, els catalans estan encaparrats en la idea d’immersió lingüística, però ella creu que hi ha unes altres models de multilingüisme que es podrien aplicar: “A Estònia tenim una comunitat russa enorme, jo mateixa sóc russòfona. Ara canviarem totalment a l’estonià, però si hi ha un 30% de russos en una escola, els pares poden demanar un percentatge de cultura i idioma rus.”

A cada qüestió de la premsa, Toom insistia que responia a títol personal perquè les conclusions de tota la missió s’expressaran en l’informe que faran més endavant, però no ha tingut cap mirament a menystenir arguments com el respecte als drets lingüístics de tota la resta d’alumnes d’una classe als quals els canvien el model lingüístic quan ho sentencia un jutge: “Aquest és l’argument preferit, però només s’utilitza quan parlem de drets de minories, sigui la que sigui. També es podria fer servir per a parlar de la gent LGBT, no? I què passa amb els drets de la majoria?, podrien dir.”

La Generalitat com a òrgan censor

La presidenta de la comitiva d’eurodiputats ha explicat que en les reunions amb docents i directors dels centres hi havia presents representants del Departament d’Educació, “que van intervenir sovint i van parlar en nom dels professors”. “No va ser un intercanvi lliure d’opinions”, ha dit.

Durant l’estada han visitat el centre d’educació espacial Can Rigol i l’institut Salvador Dalí, tots dos al Prat de Llobregat. Ha definit l’institut, on s’aplica el 25% de castellà per petició d’un dels pares que han convidat els eurodiputats, com “un exemple d’èxit del bilingüisme”. Alhora, ha expressat la preocupació pels mals resultats a Catalunya mostrats al darrer informe PISA. “Hem tingut dues versions: una, que té a veure amb la immersió lingüística; i l’altra, que és per la realitat sòcio-econòmica.” Ara, no ha rebut de la mateixa manera les dues opinions: “L’associació Docentes Libres diu que la immersió no és un model d’èxit i que causa mals resultats acadèmics. La Fundació Bofill diu que no, però no ha aportat dades que ho demostrin”, ha dit. En canvi, no ha destacat el fet que la tesi de la immersió com a causant dels mals resultats no fos sostinguda amb dades.

Posteriorment, la Fundació Bofill ha volgut desmentir-ho fent públic l’informe que van presentar als eurodiputats.

Dear @YanaToom:

Here you can access the public, official, well-referenced data that we presented yesterday.

The report shows that educational inequality is not correlated with the language of school instruction but rather with socio-economic factors.

🔗https://t.co/K0I8mnwAL9 pic.twitter.com/DOtAdzgoME

— Fundació Bofill (@FundacioBofill) December 20, 2023

Falten respostes que demanaran per escrit

L’eurodiputada ha criticat que la Generalitat no els hagi donat respostes a preguntes concretes sobre la immersió, com ara quants alumnes de tot Catalunya reben el 25% d’educació en castellà. “És molt estrany. Tenim un problema molt concret i saben que ve una delegació a parlar-ne, però no hi ha dades”, ha dit.

Per tot plegat, demanaran per escrit una resposta a aquesta qüestió i més, que s’incorporaran a l’informe que presentaran d’ací a tres mesos.

“Hem vingut ací per a respondre a allò que ens envien els peticionaris, els ciutadans europeus. És veritat que la cultura i l’educació és a les mans dels estats membres, però també hem de tenir en compte la carta dels drets fonamentals: la discriminació i el respecte als drets de les minories és responsabilitat de la Unió Europea”, ha dit per a justificar la missió malgrat que la Comissió Europea ja va dir que la política lingüística és un afer intern.

Al report, ha dit, també tindran en compte l’acte de protesta que l’ANC ha convocat a la porta de l’oficina de les institucions europees a Barcelona: “Hem estat rebuts per manifestacions ofensives. Ens han dit feixistes i racistes, i ha calgut que vingués la policia per a garantir la nostra seguretat. Ho tindrem en compte.”