Els eurodiputats hostils amb la immersió conclouen que el castellà és discriminat a les escoles

El grup d’eurodiputats que va venir a Catalunya a analitzar la immersió lingüística convidats per un grup de pares que vol més castellà a les aules demanarà a la Comissió Europea que tingui l’ull posat en el “respecte de la Generalitat a la diversitat lingüística i cultural” de cara al pròxim informe sobre l’estat de dret. A més, li demanarà que s’adreci al govern espanyol i ofereixi “assistència tècnica” per a abordar qüestions dels drets fonamentals.

Així figura en l’esborrany de l’informe que han redactat i que demà es votarà al Comitè de Peticions del Parlament Europeu, on els partits conservadors tenen majoria, al qual ha tingut accés VilaWeb. El grup dels socialistes, els Verds i l’esquerra alternativa va boicotar la missió perquè en va veure el biaix des del principi tenint en compte que les institucions europees no tenen competències en les polítiques educatives dels estats. Així doncs, la missió d’eurodiputats estava formada principalment per membres de la dreta i l’extrema dreta del Parlament Europeu.

A l’esborrany de l’informe, els eurodiputats participants en la visita diuen que van trobar a Catalunya “un nivell alt de polarització pel que fa al model educatiu i una manca de comunicació entre les autoritats i els peticionaris”, els pares que van demanar la intervenció dels eurodiputats. Segons que diuen, van prendre nota de casos concrets d’escoles que excloïen el castellà del model educatiu, “en els quals el castellà era considerat una llengua estrangera”. Els eurodiputats van visitar dos centres educatius del Prat de Llobregat: l’Institut Salvador Dalí, on un grup d’alumnes rep el 25% de la docència en castellà, i el centre d’educació espacial Can Rigol, on els plans educatius són individualitzats.

“Allà on les institucions educatives i les autoritats rellevants no volen implementar els requeriments per a una educació en castellà proporcional, el model educatiu era efectivament monolingüe, cosa que és contrari a l’objectiu de bilingüisme del model d’immersió lingüística“, afirmen. També, van prendre nota que les autoritats van insistir que el model d’immersió lingüística està basat en les necessitats sociolingüístiques dels infants, i que quan acaben el cicle educatiu tenen un alt nivell de competència tant en castellà com en català.

Un dels punts que s’aborda repetidament en l’informe és la idea que les famílies que volen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà han d’afrontar una muntanya judicial i una gran pressió ambiental: “Diverses famílies que han volgut demanar més classes en castellà han hagut d’afrontar dificultats i resistències que desperten preocupacions per discurs de l’odi.” Consideren que hi ha una “manca de voluntat genuïna” per dialogar entre la Generalitat i les famílies afectades, que té com a resultat la desconfiança entre les dues parts.

També remarquen que encara no s’ha aplicat l’ordre judicial de fer un 25% en castellà com a norma general, una qüestió que ha de resoldre el Tribunal Constitucional espanyol, i es queixen de les protestes socials en contra del qüestionament de la immersió que van fer els eurodiputats: “Aquesta delegació lamenta que la visita autoritzada de la instància més alta del Parlament Europeu fos rebuda amb protestes ofensives i manifestacions, davant de la seu oficial del Parlament Europeu a Barcelona [on van fer la conferència de premsa de valoració], i que van haver de demanar la presència de policia per a assegurar la seguretat dels membres de la delegació.”

Demanen un informe independent sobre el model lingüístic a les aules

Per tot plegat, els eurodiputats demanen a la Comissió Europea que segueixi amb atenció els casos de les famílies que es van adreçar al Parlament Europeu, i que vigili si a Catalunya es compleix l’article 165 del tractat de funcionament de la Unió Europea, referent al deure de les institucions europees d’acompanyar els estats membres a l’hora de garantir la qualitat educativa. En especial, pel que fa al respecte de la diversitat lingüística i cultural. I diu que tot plegat ho exposi al pròxim informe sobre l’estat de dret que fa anualment.

A les autoritats espanyoles també els demanen que vigili el model educatiu català, i que mirin si hi ha un equilibri en les llengües docents i un tracte igualitari a les llengües cooficials. A més, els demanen que revisi la capacitat que té l’Alta Inspecció Educativa espanyola sobre Catalunya, que no té competències executives, per a garantir “els estàndards mínims d’un contingut equilibrat de llengües de docència”.

Per tal d’evitar “tensions polítiques i controvèrsies”, diuen, també recomanen que es faci una anàlisi independent i en profunditat del tracte de les llengües cooficials en l’educació. “Aquest estudi, fet per experts independents, hauria de donar recomanacions als legisladors i les parts interessades sobre com poden equilibrar les llengües docents”, diuen.

A la Generalitat de Catalunya li reclamen que millori la comunicació i la relació de confiança amb les “famílies afectades” amb la idea de bastir un diàleg constructiu; i palesa que la sentència del 25% de castellà general no es compleix. “Preocupa que els ciutadans, per la manca d’acció a l’hora d’implementar aquesta ordre judicial, han de cercar empara judicial per als seus casos individualment”, diu l’informe.

“Ens preocupa el fet que les accions judicials de les famílies per a rebre una docència amb un equilibri lingüístic provoca exclusió social o, en alguns casos, intimidació i assetjament contra infants i pares. Condemnem el fet que siguin víctimes de discurs d’odi i demanem a les autoritats regionals que vigilin de prop aquest comportament inacceptable”, afegeixen.

Reunions amb pares espanyolistes, docents, la Generalitat i el poder judicial

Durant la visita, els eurodiputats es van reunir amb els pares que demanen més castellà en l’ensenyament dels seus fills,  amb la consellera d’Educació, Anna Simó; entitats espanyolistes; el president del TSJC, José Maria Barrientos; i el jutge que va imposar el 25% de castellà a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, Javier Aguayo; sindicats de docents; i els directors de les dues escoles del Prat de Llobregat.

Els pares arriben a dir que la immersió lingüística és “un problema del nacionalisme [català], que té la finalitat d’aconseguir la independència” i que el govern vol eliminar el castellà de la vida pública. A més, van dir que havien rebut assetjament per haver demanat castellà a l’aula i que, molts d’ells, van haver de canviar d’escola.

Barrientos va arribar a dir que hi ha xenofòbia contra els pares que demanen l’ensenyament en castellà, i que la fiscalia persegueix el discurs d’odi en contra dels alumnes. A més, segons l’informe, va denunciar que a Catalunya hi ha “una manca de respecte a la separació de poders”, però que els catalans volen viure sense conflictes i tornar a l’harmonia.

Simó va defensar que l’objectiu de la immersió és que els alumnes dominin del tot les dues llengües, i que els objectius són pedagògics, no polítics. És similar al que els va dir el director de l’Institut Salvador Salí, que la immersió cerca de normalitzar el català entre els alumnes. A més, va exposar que a les proves d’accés a la universitat el seu centre –on, en general, s’aplica la immersió lingüística en molts alumnes que a casa són castellanoparlants— tenen notes per sobre de la mitjana de Catalunya, cosa que demostra que la immersió no és cap impediment pedagògic.