Eurodiputats estrangers troben estranya i contraproduent la suspensió de la conselleria d’Exteriors

La suspensió de la conselleria d’Exteriors és ‘contraproduent’, segons alguns dels observadors internacionals del procés. ‘És només un canvi de nom, no un canvi legal’, lamenta qui fou el primer responsable d’Exteriors de Lituània després de la independència, Algirdas Saudargas, eurodiputat pel Partit Popular Europeu. El president del Partit Nacional Escocès i eurodiputat, Ian Hudghton, considera que ells tenen ‘sort’ perquè Londres no els ha tractat ‘com Madrid intenta tractar Catalunya’, mentre que el flamenc Mark Demesmaeker veu un ‘fort contrast’ entre l’actitud de Bèlgica i la de Madrid en matèria d’exteriors.

L’ex-ministre d’Afers Estrangers de Lituània admet que el càrrec de conseller d’Exteriors té ‘un significat emocional molt gran’ tant per Catalunya com per Espanya, però reitera que cal resoldre la situació ‘de manera pacífica i negociada’, i no als tribunals. ‘No puc ni tinc la capacitat de comentar sobre la situació legal, del que diu la constitució espanyola, no en sóc un expert però puc comentar sobre el punt de vista polític’, assegura Saudargas a l’ACN. Segons ell, ‘la política està basada més en l’emoció que en les estructures legals’, i el nom de conseller, que en anglès es tradueix com a ministre, ha despertat reaccions. ‘Un ministre d’Exteriors és només un canvi de nom, no un canvi legal, però té un significat emocional molt gran per totes dues parts’, reitera.

Segons l’ex-ministre lituà, si els catalans ‘se senten com una nació i volen fer més coses per ells mateixos, ho faran tard o d’hora’. ‘Espero que les futures relacions entre Catalunya i Espanya es puguin resoldre d’una manera pacífica i negociada’, remarca. Assenyalant la forta diferència entre el seu país, Lituània, que va ser ocupada pels russos, i Catalunya, que forma part d’un estat democràtic, Saudargas preveu poca ajuda des de l’exterior.

‘No crec que hi pugui haver algun tipus d’ajut des de fora. Es poden mostrar exemples o donar consells, però no seran decisius’, indica. Normalment, recorda, les intervencions des de l’estranger han estat quan ‘hi havia una crisi molt profunda, amb una estratègia militar’. ‘És clar que Espanya, en la seva història, ha tingut estratègies diferents, no només pacífiques. Però penso que el camí català és pacífic i només puc creure i recomanar que ho segueixi sent’, destaca.

Davant de la manca de diàleg amb Madrid, Saudargas assegura que ‘no estar disposat a parlar ja és una forma de llenguatge’. ‘El món està canviant, Europa està canviant’, diu. ‘Si els catalans teniu determinació real, trobareu la manera’, afegeix.

La visió d’Escòcia i Flandes

En altres nacions sense estat, com Escòcia o Flandes, també exerceixen la política exterior, i es comparen sovint amb Catalunya. Per això la suspensió del TC els ha impactat. ‘No és una sorpresa perquè ja ha passat abans, però significa de nou que les forces polítiques espanyoles centralistes utilitzen els tribunals per la feina bruta’, assegura a l’ACN l’eurodiputat de l’Aliança Flamenca (N-VA), Mark Demesmaeker.

Pel president del Partit Nacional Escocès (SNP) Ian Hudghton, la suspensió ‘no hauria de sorprendre tenint en compte els nivells de desacord’ entre Madrid i Barcelona. ‘Però sembla contraproduent per un govern intentar suspendre una conselleria i un conseller d’aquesta manera, particularment quan hi ha els poders legals’ per fer activitat exterior, defensa.

‘El govern flamenc pot negociar i signar tractats o acords de cooperació amb altres països o regions de forma autònoma per les competències que té’, indica Demesmaeker. Flandes té ‘una xarxa diplomàtica cultural, política i econòmica’ que els ha donat ‘visibilitat en l’agenda internacional’. ‘És molt important’, remarca.

A Escòcia també tenen un ministeri de Cultura, Europa i Afers Exteriors del qual se senten molt ‘orgullosos’, segons Hudghton. ‘Tenim sort que no se’ns ha tractat com Madrid intenta tractar Catalunya’, remarca aquest eurodiputat, que destaca que el govern d’Edimburg ‘mira a l’exterior i vol interactuar amb la resta de la UE i del món’.

‘És un contrast fort, utilitzen la semàntica per resoldre un problema de forma no política, amb els tribunals’, lamenta el flamenc Demesmaeker. ‘Potser el govern espanyol, les forces centralistes, haurien de respondre obertament què estan disposats a oferir a les autonomies que demanen més poder’, planteja.

‘El nom no hi té res a veure’

L’eurodiputada dels Verds de Suècia i observadora internacional del 9-N i el 27-S, Bodil Valero, troba ‘estrany’ que el govern espanyol hagi portat al Tribunal Constitucional l’acció exterior de la Generalitat, perquè es feia ja ‘en l’època de Pujol’. ‘Trobo molt estrany que ho hagin fet i no crec que sigui del tot legal, tampoc’, assenyala.

Segons ella, si a Raül Romeva ‘li volen dir secretari o conseller ho han de decidir ells mateixos’, perquè ‘no és una cosa del govern’ espanyol. ‘Quina diferència fa si es diu conseller o es diu secretari? Per mi cap, el rebran igual, si el volen rebre, i tindrà les mateixes possibilitats de parlar amb altres europeus. El nom no hi té res a veure’, destaca.

Bodil Valero considera que ‘fa temps’ que el govern espanyol hauria d’haver acceptat un referèndum ‘i fer campanya pel ‘no’ a la secessió’. ‘El que ha fet el govern d’Espanya és dificultar encara més la possibilitat d’aconseguir un acord’, lamenta aquesta eurodiputada sueca, que creu que amb la seva majoria absoluta el PP ‘ha fet tot el que ha pogut per crear aquesta tensió tan forta que hi ha ara entre Catalunya i el govern espanyol’.