Eurodiputats de quinze estats exigeixen l’alliberament dels presos polítics, el rebuig de les euroordres i mediació europea

  • Consideren que hi ha una 'possibilitat remota' que Puigdemont pugui tenir un judici just a l'estat espanyol

VilaWeb

ACN

12.04.2018 - 17:21
Actualització: 12.04.2018 - 20:31

Una quarantena d’eurodiputats de tots els grups polítics tret del PP reclamen que els presos polítics siguin alliberats i no es lliurin els exiliats. Els parlamentaris, de quinze estats membres, demanen en el ‘Manifest pel diàleg a Catalunya’ que la justícia espanyola deixi en llibertat els nou polítics empresonats i alerten que, d’acord amb el codi penal espanyol, poden passar-se fins a quatre anys en presó preventiva.

A més, demanen a la justícia alemanya que no lliuri Carles Puigdemont a Espanya ‘davant de la possibilitat remota que hi tingui un judici just’ i exigeixen ‘per la mateixa raó’ a Bèlgica, el Regne Unit i Suïssa que tampoc no lliurin Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel. Per una altra banda, com recull el nom del manifest que signen, reivindiquen a les institucions europees que s’ofereixin a intervenir entre Barcelona i Madrid ‘per trobar una solució política en el marc d’un diàleg sense condicions prèvies.’ Entre els signants es destaquen l’ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl, la vice-presidenta dels socialistes europeus a l’Eurocambra Tanja Fajon i Barbara Spinelli, filla d’un dels pares fundadors de la UE. El manifest es presentarà a Barcelona el 20 d’abril.

En el text, els eurodiputats diuen que, d’acord amb el codi penal espanyol, ‘les manifestacions ordenades no constitueixen un crim de rebel·lió, que sempre ha de requerir violència’. En la mateixa línia, asseguren que l’organització i la celebració d’un referèndum ‘no és un crim a Espanya’ i remarquen, en relació amb el delicte de malversació de què són acusats membres del govern, que l’executiu espanyol va confirmar el 26 de febrer que ‘no s’havien destinat fons públics a organitzar l’1-O’.

Els diputats que signen el manifest són d’Eslovènia, Itàlia, França, Alemanya, Portugal, Irlanda, Bèlgica, Romania, Suècia, la República Txeca, Croàcia, Estònia, Finlàndia, Escòcia i Catalunya. Entre els parlamentaris hi ha membres dels socialdemòcrates (S&D), dels liberals (ALDE), dels Verds-ALE, del grup dels Conservadors i Reformistes europeus (ECR) i de l’Esquerra Unitària (GUE).

Ací podeu consultar el document original i la llista de signants:

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor