01.12.2020 - 21:50
Cent setanta eurodiputats van votar la setmana passada a favor del dret d’autodeterminació de tots els pobles en una esmena al document sobre els drets fonamentals a la Unió Europea. Tot i ser refusada, la votació palesà un suport mai assolit, que abasta vora una quarta part dels membres del Parlament Europeu.
Com era previsible, l’autodeterminació va obtenir un suport molt ampli entre els verds i els sobiranistes que conformen el grup dels Verds-ALE, essent Diana Riba (ERC) la impulsora de l’esmena, i també el vot de la majoria de diputats de l’esquerra alternativa (GUE-NGL) i dels no-inscrits. També hi votaren a favor una part important dels diputats d’Identitat i Democràcia, que inclou la Lliga Nord, i alguns dels membres conservadors, liberals, socialistes i populars.
Tot i l’oposició dels portaveus socialdemòcrates, i sobretot dels eurodiputats del PSOE, vora un 10% dels membres d’aquest grup es van abstenir o hi van votar a favor. Hi pot haver pesat, sobretot, l’arrenglerament dels partits socialistes de tots els estats per a fer pinya amb els espanyols, però així i tot es pogué veure que la disciplina de grup no és fèrria. Entre els deu diputats del grup socialdemòcrata que donaren suport a l’esmena hi havia els dos socialistes eslovens, que anteriorment ja havien defensat l’autodeterminació, cinc eurodiputats romanesos, dos de maltesos i un de finès. Entre els que es van abstenir, hi havia quatre hongaresos. I, entre els socialdemòcrates dels estats més grans, l’única veu dissonant fou Aurore Lalucq, eurodiputada francesa del sector més ecologista i d’esquerres de la formació.
Entre els populars, només tres eurodiputats hi votaren a favor, dels quals dos són de la democràcia cristiana flamenca. Un d’aquests, Kris Peeters, va ser president de Flandes (2007-2014) i més tard ministre del govern de Bèlgica (2014-2019). Entre els liberals, n’hi havia tres de búlgars i Izaskun Bilbao, del PNB. I entre els conservadors, s’hi destaca el vot a favor del dirigent ultra Angel Dzhambazki, afí a Vox i ponent del suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí.
La majoria d’eurodiputats italians, a favor de l’autodeterminació
Si analitzem el suport per estats, trobem que en tres hi ha més d’un 40% dels eurodiputats que van votar a favor de l’autodeterminació de tots els pobles. A Itàlia són majoria absoluta, amb el vot de 43 eurodiputats de 76 (57%), inclosos els del Moviment 5 Estels, que governen amb el Partit Democràtic, i els de la Lliga Nord. També hi va haver un suport elevat dels representants de la República d’Irlanda, amb el vot afirmatiu de 6 eurodiputats de 13, en un estat amb una història marcada per la lluita per la independència i que encara avui reivindica el dret d’autodeterminació del nord de l’illa.
Dels eurodiputats de Finlàndia, hi van votar a favor 6 de 14, inclosos un de socialista i un de popular, que van contradir el discurs oficial de sengles partits europeus. A continuació, amb un suport d’un terç dels eurodiputats, hi ha dos dels estats més petits, que trien només sis representants. A Xipre, els dos eurodiputats comunistes hi donaren suport, i a Malta, dels quatre eurodiputats socialistes, dos hi van votar a favor i un es va abstenir.
En xifres absolutes sí que s’hi destaquen els estats més grans de la Unió Europea. El primer és Itàlia, amb el suport de 43 diputats, seguit d’Alemanya, amb 31 eurodiputats –principalment dels Verds i Die Linke– i a més distància l’estat francès, amb el vot de 14 representants, gairebé tots de la candidatura conjunta que es va formar entre sobiranistes i verds.
