Espanya queda retratada: dos eurodiputats són alliberats gràcies a la immunitat

  • La decisió de les autoritats d'Hongria i Albània respecte d'Ilaria Salis i Fredi Beleri contrasta amb el tracte que va rebre Oriol Junqueras quan va ser elegit eurodiputat

VilaWeb
Arnau Lleonart Josep Casulleras Nualart
15.07.2024 - 21:40
Actualització: 15.07.2024 - 21:45

El Parlament Europeu es constituirà avui amb el primer ple de la legislatura, que començarà a les 10.00 amb gairebé tots els eurodiputats presents. Entre ells hi haurà Fredi Beleri i Ilaria Salis, dos eurodiputats que eren a la presó i en aïllament domiciliari però que han estat alliberats per exercir els seus drets polítics. Ben al contrari del que li va passar el 2019 a Oriol Junqueras, quan el Suprem es va negar a alliberar-lo tot i que tenia immunitat.

Beleri, ciutadà albanès d’ètnia grega, fou condemnat al març a dos anys de presó per la compra de vots a les eleccions municipals del 2023, unes eleccions que va guanyar malgrat que havia estat detingut dos dies abans de les votacions. El dia abans, el primer ministre albanès, Edi Rama, l’havia acusat públicament de manipular les eleccions i d’haver pressionat immigrants albanesos a Grècia perquè el votessin. Ell ho va negar i va dir que tot plegat era un muntatge polític. Com que va ser empresonat provisionalment no va poder exercir el càrrec de batlle i va continuar en funcions l’altre candidat, Jorgo Goro, del partit del primer ministre Rama, que més tard també va ser detingut per un cas de corrupció.

La causa de Beleri va afegir tensió a les relacions entre Albània i Grècia –sempre complicades– i Atenes va arribar a amenaçar de blocar la candidatura d’Albània per a entrar a la Unió Europea si no es respectaven els drets de Beleri. Tot amb tot, va ser condemnat i el primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, el va incloure en la llista electoral del seu partit, el conservador Nova Democràcia. Va ser elegit i, tot i que les autoritats albaneses no tenen l’obligació de respectar-ne la immunitat com a europarlamentari, perquè el país no forma part de la Unió Europea, ahir el van alliberar durant cinc dies perquè pugui exercir els seus drets polítics. En sortir de la presó l’ha recollit un cotxe de l’ambaixada grega i l’ha portat a Tirana, des d’on ha volat a Atenes. Ha estat rebut oficialment per Mitsotakis i, tot seguit, ha volat a Estrasburg per a participar en el ple de constitució del Parlament Europeu.

Beleri podrà ser fora de la presó fins al 20 de juliol, quan hi haurà de tornar per a continuar complint la condemna. En principi ha de continuar empresonat fins a mitjan octubre i no és segur que les autoritats albaneses li permetin de continuar participant en la vida parlamentària europea mentre compleix condemna. El cas té certes similituds amb el d’Ilaria Salis, ciutadana italiana acusada d’una agressió a tres neonazis a Hongria, cosa que ella sempre ha negat. Fins ara es trobava en aïllament domiciliari, però va ser alliberada quan va ser elegida com a eurodiputada i, automàticament, va rebre la immunitat parlamentària.

El cas es remunta al febrer del 2023, quan ella i dos activistes antifeixistes alemanys van anar a Budapest per participar en una protesta contra la marxa neonazi de l’anomenat Dia de l’Honor, que recorda l’intent fallit de les tropes nazis de trencar el setge de l’exèrcit soviètic sobre la ciutat. La van detenir acusada “d’haver ferit i haver posat en risc les vides” de tres neonazis hongaresos. Inicialment, va estar en presó provisional i el seu pare va denunciar que rebia un tracte degradant, però el seu cas no va tenir gaire transcendència mediàtica fins que no va aparèixer públicament emmanillada i lligada dels turmells en una vista judicial.

Arran de la polèmica, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va parlar del cas amb Viktor Orbán, i el ministre d’Afers Estrangers, Antonio Tajani, amb el seu homòleg hongarès, a qui va reclamar el compliment de la normativa comunitària quant a tractament dels presos. Les autoritats hongareses han negat en tot moment qualsevol tracte vexatori. Ara, l’impuls definitiu li va arribar quan el partit Aliança Verda d’Esquerres va anunciar que seria candidata al Parlament Europeu. El primer efecte va ser el permís per a canviar la presó per l’arrest domiciliari i quan va ser elegida la van alliberar en virtut de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras, que estableix que la condició d’eurodiputat i la immunitat s’obtenen a partir de la proclamació dels resultats de les eleccions europees, i no a partir de la presa de possessió al Parlament Europeu, i sense necessitat d’haver de complir cap formalisme imposat per les autoritats estatals, com ara la promesa de la constitució.

El joc brut de Marchena

Malgrat aquesta sentència, el Tribunal Suprem espanyol es va negar a alliberar Junqueras per anar a prendre possessió del seu escó d’eurodiputat. El magistrat Manuel Marchena, que fou qui va fer les pre-judicials al TJUE per a saber l’abast de la immunitat de Junqueras quan el juny del 2019 va ser elegit europarlamentari, va fer una maniobra tèrbola: va obrir una peça separada per a fer les preguntes al TJUE, mentre en la causa principal, per la qual tot just havia acabat la vista oral del judici contra el procés, començava la deliberació sobre la sentència.

D’aquesta manera, Marchena no es trobava obligat a aturar la deliberació mentre esperava que el TJUE es pronunciés sobre la immunitat del principal acusat en aquell judici, Oriol Junqueras. Perquè les preguntes que traslladava al tribunal europeu es movien en una peça a part. I no es va esperar a tenir les respostes del TJUE sobre Junqueras: el 14 d’octubre del 2019, just el dia que a Luxemburg es feia la vista oral sobre les pre-judicials sobre el cas de Junqueras, Marchena publicava la sentència que condemnava l’ex-vice-president de la Generalitat a tretze anys de presó per sedició i malversació.

La sentència amb la resposta a les preguntes pre-judicials va arribar dos mesos més tard, al desembre. El TJUE deia que Junqueras tenia immunitat d’ençà de la proclamació com a eurodiputat electe, és a dir, el juny d’aquell any, i que li havien d’haver permès d’anar a la sessió inaugural de l’eurocambra a Estrasburg. La resposta de Marchena fou que, com que ja havia estat condemnat amb sentència ferma, ja no era possible de concedir a Junqueras la possibilitat d’anar al Parlament Europeu. I la presidència de l’eurocambra ho va entomar, amb l’argument que no podia discutir les decisions i resolucions de les autoritats estatals.

L’escó de Junqueras va restar vacant, fins que finalment el va ocupar l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, que avui justament acaba el mandat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor