16.07.2019 - 01:50
El Parlament Europeu té a les seves mans decidir si l’alemanya Ursula von der Leyen es converteix en la nova presidenta de la Comissió Europea. Els estats la van proposar com a candidata malgrat que no s’hi havia postulat pas durant la campanya electoral, i avui el parlament votarà, a les sis de la tarda, si l’avala o no.
Von der Leyen necessita, com a mínim, 374 vots favorables i fins ara només ha aconseguit garantir-se el suport del Partit Popular Europeu, que té 182 eurodiputats. El sentit del vot dels socialistes (153) i els liberals (108), el segon i tercer grup a l’hemicicle, i el de l’extrema dreta encara és una incògnita.
En un intent d’última hora, Von der Leyen es dirigirà aquest matí al ple del Parlament Europeu a Estrasburg, on és previst que faci un discurs d’equilibris amb l’objectiu de convèncer tants eurodiputats indecisos com pugui. Si no aconsegueix de sumar cap majoria parlamentària, el procés s’ajornarà fins al setembre. Si, per contra, surt reforçada de la votació, l’alemanya succeirà el luxemburguès Jean-Claude Juncker a partir del primer de novembre.
Sigui quin sigui el resultat de la votació, Von der Leyen ja ha anunciat que demà deixarà el càrrec de ministra de Defensa del govern alemany ‘per servir Europa amb tota la força’.
Els Verds/ALE i el GUE, en contra
D’ençà que es va anunciar el seu nom fa dues setmanes, Von der Leyen s’ha reunit amb els diversos grups per mirar d’aplegar suports. Però no ha convençut pas els Verds/ALE ni l’Esquerra Unitària. Tots dos grups, que junts sumen 115 escons, van anunciar que votarien en contra seva.
Per als ecologistes, Von der Leyen no va fer propostes concretes i va respondre de manera ‘decebedora’ i ‘evasiva’ a preguntes sobre l’estat de dret, la democràcia i el clima. Per al GUE (l’Esquerra Unitària), el procés ha estat ‘massa opac’.
Socialistes i liberals, en dubte
Després de les reunions, alguns grups, com els liberals i els socialistes, van demanar a Von der Leyen més concreció i compromisos per escrit, centrats sobretot en l’estat de dret als països de la Unió Europea.
El vet d’Hongria i Polònia a l’actual responsable d’estat de dret de la Comissió Europea, Frans Timmermans, com a nou president de l’executiu va generar preocupació pel rol de Von der Leyen en aquesta matèria, atès que ella sí que va obtenir el suport de tots dos estats.
L’extrema dreta (73) i els conservadors euroescèptics (62) podrien arribar a donar suport a Von der Leyen, tot i que és poc probable, segons ells mateixos. Cap dels dos grups parlamentaris ha tancat del tot la porta a avalar-la, però admeten que veuen difícil de fer-ho si la Comissió Europea continua ‘interferint’ en estats com Hongria i Polònia.
Votació secreta
A diferència de la majoria de votacions ordinàries, la d’avui, crucial per al futur de la Comissió Europea, serà secreta, com va ser-ho també la del president del Parlament Europeu, les vice-presidències i la mesa, fa quinze dies. El resultat no se sabrà fins passada una estona, quan s’hagi fet el recompte de les 747 butlletes.
Majories possibles
Després de les eleccions del 26-M, l’hemicicle ha quedat més fragmentat, i per primera vegada a la història populars i socialistes no sumen majoria. Plegats, tenen 336 eurodiputats i en calen, com a mínim, 374 perquè la votació prosperi.
Per tant, caldria el sí de populars, socialistes i liberals (443) per a superar la majoria absoluta necessària. Ara bé, també és factible que la candidatura obtingui el vist-i-plau de la cambra gràcies a les divergències internes en alguns grups aprofitant que el vot és secret. Això permetria, per exemple, que sortís amb els vots favorables de populars i liberals, a més de part de la família socialista i del grup conservador.
En aquest cas, és determinant el paper de les delegacions més grans dins de cada grup, com ara els eurodiputats espanyols, que són la delegació socialista més nombrosa, amb vint eurodiputats.
Principals esculls
Un dels principals esculls per a Von der Leyen des que els estats van proposar-la té a veure amb el fet que ella no ha estat Spitzenkandidat, és a dir, que no ha fet campanya durant les eleccions europees com a candidata principal del Partit Popular Europeu, com sí que va passar quan van elegir Jean-Claude Juncker el 2014.
El fet que cap dels candidats dirigents de les passades eleccions hagi prosperat com a candidat real a la presidència de la Comissió Europea podria ser un obstacle dins la família socialista. De fet, la presidenta del grup socialdemòcrata a la cambra, Iratxe García, ha estat crítica amb el procés seguit pels estats, que van apartar Timmermans i Manfred Weber de la taula de negociacions.
En el darrer plenari, García va retreure als populars que també fossin crítics amb el procés i, en canvi, anunciessin que donarien suport a Von der Leyen per ‘responsabilitat’, i els va exigir ‘coherència’. ‘No és coherent venir aquí a tirar per terra la decisió del Consell i després dir que s’hi votarà a favor’, va dir García al cap de files del PP, Esteban González Pons.
A favor de la proposta dels estats, hi juga que Von der Leyen sigui una dona i que s’hagi compromès a tenir un executiu totalment paritari, un fet posat en valor pels socialistes.
De cara als liberals, pot jugar en contra seva el fet que no hagi cedit a l’exigència de garantir-los que Margethe Vestager tingui el mateix rang que Timmermans dins la Comissió Europea, com a vice-presidents de la institució. Però en favor seu, hi té que la delegació més gran de Renovar Europa és Renaixement, la plataforma del president francès Emmanuel Macron, qui ja ha donat suport al repartiment d’alts càrrecs de la Unió Europea i que situa el liberal Charles Michel com a president del Consell Europeu i la francesa Christine Lagarde al capdavant del Banc Central Europeu.
