L’eurocambra aprova definitivament la reforma migratòria que reforça les fronteres i endureix l’acollida

El Parlament Europeu ha aprovat de manera definitiva els deu texts legislatius que formen el Pacte Migratori i d’Asil, que regula les accions d’ençà de l’arribada de l’immigrant fins a la seva acollida o rebuig de la sol·licitud d’asil. Els eurodiputats han ratificat així l’acord polític assolit a final de desembre amb el Consell de la UE, l’altre colegislador, per a actualitzar unes normes que reforcen les fronteres exteriors del club comunitari, endureixen l’acollida i el control sobre els migrants i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i l’estat espanyol.

La votació al ple del Parlament Europeu ha estat marcada per una protesta per part de manifestants que demanaven als eurodiputats votar no al Pacte Migratori i d’Asil. En línia amb el que han dit algunes organitzacions, els manifestants han criticat que el Pacte “mata”. Poc després de la votació, la comissària d’Interior, Ylva Johansson, ha dit que la llum verda a la reforma migratòria és un “gran èxit”. “Podrem protegir millor les nostres fronteres externes, els vulnerables i els refugiats, retornar més ràpidament els qui no tenen dret a quedar-s’hi i tindrem solidaritat entre els estats membre”, ha apuntat en una piulada.

Acord després d’anys de negociacions

L’acord per a la reforma migratòria de la UE que el ple ha ratificat en la penúltima sessió de la legislatura ha arribat més de dos anys després d’haver posat la Comissió Europea sobre la taula la seva proposta per a actualitzar les normes. No va ser fins a l’octubre del 2023 que els vint-i-set van tancar la seva posició negociadora sobre l’últim dels reglaments, per la qual cosa fins aleshores no es va poder començar a negociar el paquet sencer amb el Parlament Europeu. Les noves regles en matèria de migració i asil han estat criticades per organitzacions que consideren que vulneren el dret d’asil. Les normes cerquen de reduir les entrades irregulars a la UE, descongestionar els procediments per demanar asil i repartir les responsabilitats entre els estats membre.

Després d’haver renunciat el Parlament Europeu a les quotes obligatòries d’acollida d’immigrants per arribar a un acord amb el Consell el mes de desembre, les noves normes fixen un mecanisme voluntari de repartiment d’immigrants amb l’objectiu de redistribuir-ne almenys trenta mil l’any. En cas que un país rebutgi fer-ho, haurà de pagar una penalització de vint mil euros per migrant rebutjat o donar al país en qüestió suport d’alguna altra manera.

Procediment accelerat en frontera

El pacte també inclou un procediment accelerat d’asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament els casos amb porques possibilitats d’aconseguir protecció. Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l’objectiu d’identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d’asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades. A banda de la identificació, també es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d’asil.

La reforma migratòria comunitària també opta per impulsar acords amb tercers països per tal que impedeixin l’arribada de migrants a la UE. Se segueix així l’exemple d’acords com el de Turquia i Tunísia, un fet que pot impulsar la instrumentalització de migrants per part d’aquests països.

“És ara o mai. La història i els votants tenen els ulls posats en nosaltres”, havia advertit Johansson en el debat previ a la votació. En la seva intervenció, ha dit que la reforma migratòria és molt positiva per a la UE i “elimina els arguments de l’extrema dreta”.